L'escenari polític al País Valencià no es calma malgrat l'adeu de Carlos Mazón i l'arribada de Juanfran Pérez Llorca a la presidència. La tràgica dana continua marcant l'agenda política i sembla que continua influint en les intencions electorals dels valencians. Almenys així ho apunta una enquesta encarregada per Compromís i que ha avançat eldiario.es aquest dilluns, que dibuixa un empat a quatre en les eleccions autonòmiques de 2027 però amb dos sorpassos i un futur govern que es decidiria per la mínima entre l'esquerra i la dreta.
Segons aquesta estimació, Vox seria avui dia primera força al País Valencià amb una intenció de vot del 24,4%, cosa que li permetria assolir entre 25 i 26 diputats quan actualment en té 13. En segona posició quedaria Compromís, que recolliria un 23,7% dels vots i obtindria els mateixos 25-26 diputats que marcava l'extrema dreta. Així doncs, succeirien dos fets històrics a la vegada al País Valencià: Compromís superaria per primer cop al Partit Socialista mentre que Vox també venceria per primera vegada el PP.
Què passa amb socialistes i populars? Doncs un altre empat tècnic a escons. Tant el PP com el PSPV obtindrien entre 24 i 25 escons i, per tant, quedarien empatats o només a un escó de Compromís i Vox. El PP sí que marca un percentatge més elevat del vot, un 23,3%, mentre que el PSOE es queda en última posició amb un 21,7% dels suports. En tot cas, la caiguda dels dos partits és important: el PP perdria entre 15 i 16 escons mentre que el PSPV en perdria entre sis i set respecte les últimes eleccions.
Les dades parlen clar: @joanbaldovi no sols és el més conegut, sinó també el millor valorat i el favorit per a presidir la Generalitat Valenciana. pic.twitter.com/mHrvOfni2Y
— Compromís (@compromis) February 2, 2026
L'enquesta compta amb més d'un miler d'entrevistes telefòniques i en línia per tot el País Valencià i deixaria un escenari absolutament incert, ja que aniria d'escassos vots que el futur govern es decantés cap a l'esquerra o cap a la dreta. En tot cas, sembla que l'estratègia del PP d'apostar per un relleu tranquil de Mazón no donaria els seus fruits. L'estratègia de convocar eleccions per guanyar aire contra l'extrema dreta no ha sortit bé a Extremadura i no fa pinta de sortir massa bé a l'Aragó, però el PP té assegurada la primera força. El cas valencià seria fins ara insòlit, ja que el PP mai s'ha vist superat per Vox a nivell regional. Què passarà si els populars han d'acabar investint un president d'extrema dreta? O si el PSPV ha d'investir-ne un de Compromís? L'escenari electoral es preveu mogut.
Funcionarà el relleu de Mazón per Pérez Llorca?
Juanfran Pérez Llorca fa tot just tres mesos que es troba a la Generalitat valenciana. El seu rumb polític encara és una incertesa, si bé l'assumpció del gruix del discurs de Vox ja dona algunes idees de per on poden anar els trets. Pérez Llorca va agenollar-se davant l'extrema dreta perquè li donés suport a la investidura i va donar-los la raó en molts dels postulats sobre immigració o política climàtica. Només va assumir algunes discrepàncies en llengua o en finançament que no van ser tan grans perquè Vox no acabés prement el botó verd de la investidura.
La configuració del nou executiu també ha donat algunes pistes de per on pot anar Pérez Llorca. El govern del nou president valencià manté l'estructura bàsica del predecessor amb moltes de les conselleries que mantenen els mateixos noms. Ara bé, Pérez Llorca sí que ha degradat el nucli dur de Mazón i les cares visibles i no tan visibles han estat degradades. En els canvis també hi ha tres matisos més a tenir en compte: es reubica el polèmic conseller d'Educació, es canvia el rang de la política lingüística i entra el president d'À Punt.
