Juanfran Pérez Llorca ha fet aquest dimecres l'últim pas per posar-se mans a l'obra: anunciar la configuració del nou govern del País Valencià. El seu rumb polític encara és una incertesa, si bé l'assumpció del gruix del discurs de Vox ja dona algunes idees de per on poden anar els trets. Pérez Llorca va agenollar-se davant l'extrema dreta perquè li donés suport a la investidura i va donar-los la raó en molts dels postulats sobre immigració o política climàtica. Només va assumir algunes discrepàncies en llengua o en finançament que no van ser tan grans perquè Vox no acabés prement el botó verd de la investidura.
La configuració del nou executiu també ha donat algunes pistes de per on pot anar Pérez Llorca. El govern del nou president valencià manté l'estructura bàsica del predecessor, amb moltes de les conselleries que mantenen els mateixos noms. Ara bé, Pérez Llorca sí que ha degradat el nucli dur de Carlos Mazón i les cares visibles i no tan visibles han estat degradades. En els canvis també hi ha tres matisos més a tenir en compte: es reubica el polèmic conseller d'Educació, es canvia el rang de la política lingüística i entra el president d'À Punt.
Continuïtat al capdavant de les conselleries
En el nou executiu no hi ha grans canvis de noms. Tots aquells consellers aliens a la gestió de la dana es mantenen al càrrec i només cau l'encarregada d'Hisenda. Pérez Llorca suma dues noves carteres, la de Presidència i la de Serveis Socials, i tindrà tres vicepresidències. També ha posat en marxa una comissió per a la reconstrucció de la dana en el mateix sentit que, en el seu primer discurs com a president, va disculpar-se amb els familiars de les 229 víctimes del tràgic temporal.
Degradació del nucli dur de Carlos Mazón
Encara que els pilars bàsics del govern de Mazón es mantinguin a l'executiu de Pérez Llorca, sí que s'ataca el nucli dur de l'expresident valencià. Susana Camarero es manté com a vicepresidenta primera del govern valencià, però deixa de ser-ne la portaveu. Camarero ha estat la cara visible de l'executiu durant l'agònic any posterior a la dana i, malgrat que manté la importància amb Pérez Llorca, sí que desapareixerà de la primera plana pública. El nou portaveu és Miguel Barrachina, titular d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, fet que no deixa de ser casual encara en plena reconstrucció després de la dana.
Qui sí que plega és José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Mazón i fins ara secretari de Comunicació. El seu paper també havia quedat castigat com a part de l'entorn de l'expresident valencià amb qui va tenir contacte durant el dia de la dana. De fet, els vincles entre tots dos són fins i tot personals, ja que compartien pis a València. La defensa fèrria del paper de l'expresident davant la jutgessa de Catarroja l'ha acabat de sentenciar. Per altra banda, l'única sortida com a tal de les conselleries és Ruth Merino, fitxatge de Mazón de les despulles de Ciutadans, i que fins ara tenia la carpeta d'Hisenda, Economia i Administració Pública.
Reubicació del polèmic conseller d'Educació
Qui agafa aquesta carpeta d'Economia i Hisenda és José Antonio Rovira, fins ara polèmic conseller d'Educació. En la curta biografia en aquesta conselleria, les polèmiques han estat constants, i la principal batalla ha estat la lingüística. Qüestionaments constants a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, declaracions agitant el secessionisme lingüístic i qüestionant de manera velada la unitat de la llengua... i tot plegat va derivar en la polèmica "llei de llibertat lingüística" i una consulta sobre l'idioma en què els pares volien que estudiessin els seus fills.
La jugada no va sortir del tot bé per a Mazón i Rovira. El català va ser més votat que el castellà a tot el conjunt del País Valencià, incloent-hi les comarques valencianoparlants i les castellanoparlants, i en les comarques valencianoparlants els resultats van ser aclaparadors a favor del català. La llengua "guanyadora" hauria de tenir un pes més elevat en l'ensenyament i fins i tot es podria imposar a l'hora de llegir i escriure. En tot cas, la victòria per la mínima del català va ser un èxit a mitges, ja que el fet de posar el focus sobre l'aspecte lingüístic, en part, ja era un greuge cap al català. Amb tot, a la nova Conselleria d'Educació hi entra María del Carmen Ortí Ferre, una professora catalanoparlant -amb el títol C2- per mirar d'agafar un nou rumb.
Canvi de rang de la política lingüística
En la configuració del nou executiu també hi ha novetats pel que fa a la llengua. La política lingüística passa a dependre del nou Departament de Presidència i abandona el d'Educació. "Des d'aquí reforçarem l'ús i la promoció del valencià", ha assegurat Pérez Llorca. En el ple d'investidura de la setmana passada, el nou president valencià ja va admetre que la llengua era un dels punts on hi havia major discrepància amb Vox. Pérez Llorca va defensar l'existència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la seva feina de promoció de la llengua, fet contrari a la guerra que Mazón li havia declarat a l'autoritat lingüística del País Valencià.
Ara bé, hi ha hagut un canvi molt evident en qüestió de dies en Pérez Llorca. El discurs d'investidura va ser majoritàriament en català, ja que el nou president valencià és de Finestrat i es defineix com a catalanoparlant. Que un catalanoparlant parli català no hauria de sorprendre, però era un canvi evident respecte a Mazón, que tenia el català com a pràcticament residual. En tot cas, aquest dimecres Pérez Llorca ha fet el discurs íntegrament en castellà i només ha utilitzat el català per presentar-se, acomiadar-se i parlar del canvi a política lingüística.
Relleu a la direcció d'À Punt
Més enllà dels consellers i les competències, els nomenaments de Pérez Llorca també tenen impacte en els mitjans públics. Vicente Ordaz passa a ser el secretari de Comunicació de la Generalitat valenciana i deixa de presidir el consell d'administració d'À Punt. Cal recordar que l'actual direcció de la televisió pública valenciana ha estat molt criticada, també per part dels treballadors, des de l'arribada de Mazón al poder. Dos exemples clars: un pla de castellanització d'À Punt que demanava als treballadors que equiparessin l'espanyol amb el català en els programes; i que la televisió va emetre corregudes de toros en plena manifestació contra l'expresident valencià per demanar-li la dimissió en el primer aniversari de la dana. Ordaz cau del consell d'administració, però rep el "premi" d'entrar a govern.
