En quin moment Junts va arrencar el viratge cap a la dreta que l'ha portat a tombar els dos decrets d'habitatge elaborats aquesta setmana per la Moncloa? Existeix un cert consens dins dels quadres del partit que el rumb va començar a canviar quan els alcaldes del Maresme van demanar l'expulsió immediata dels migrants multireincidents. Aquest discurs va anar ramificant-se fins a concretar-se en mesures per endurir els requisits per accedir al padró municipal, en moviment en contra de les ocupacions o bé a l'hora de desacomplexar-se en matèria fiscal, amb la proposta estrella de suprimir l'impost de successions. Les votacions de divendres al Congrés només han fet que consolidar el gir.
I això que Junts, quan va néixer, ho va fer reivindicant-se com a partit de centreesquerra. La cúpula, en plena pandèmia, es feia fotografies a les portes del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) per demanar-ne el tancament. Encara sota els efectes dels moments àlgids del procés, en els quals tant ERC com la CUP van tibar cap a l'esquerra -davant la incomoditat de sectors de l'antiga Convergència, queixosos per "anar cedint davant dels xantatges" en la legislatura del referèndum-, Carles Puigdemont va fundar el seu partit l'any 2020, i va tenir interès en què les sigles tinguessin tres corrents: socialdemòcrata, liberal i d'esquerres. Una pluralitat que, al Congrés, s'ha anat diluint.
El grup que comanda Míriam Nogueras va investir Pedro Sánchez, però sense una agenda social o econòmica associada: es van pactar qüestions com l'amnistia, la taula de negociació a Suïssa i l'oficialitat del català a Europa. A la mínima que es va entrar en detalls concrets -va ser el cas dels primers decrets de la legislatura, a principis del 2024-, ja es va veure que no hi hauria sintonia. Va ser en aquesta negociació que es va acordar -a través de la intervenció del mediador internacional- la delegació -primer era un traspàs- de competències en immigració. En aquell moment, ja era palpable l'amenaça que suposava Aliança Catalana, ara per sobre de Junts a totes les enquestes.
Aquest és un factor que ha influït en l'actitud de la formació de Puigdemont, per bé que la cúpula tendeix a negar-ho. Però, en privat, hi ha dirigents que xifren al voltant del 30% la fuga de votants cap a l'extrema dreta independentista, també segons les projeccions internes. El líder a l'exili va ser clau perquè Junts no foragités Orriols de l'alcaldia de Ripoll amb una moció de censura a principis del 2025, i existeixen veus de la formació que sostenen que això ha "donat ales" a Aliança. Entre els quadres municipals hi ha temor a "haver fet tard" amb el viratge cap a l'ordre, perquè no podran "competir" amb qui té fórmules molt més extremes. Tot i això, Junts s'inclina per no pactar amb l'extrema dreta.
PP, Vox i Foment del Treball
A finals del 2024 es va produir un altre moment fundacional del gir a la dreta. Junts es va aliar amb el PP i Vox per tombar l'impost a les energètiques. En l'equació també hi havia el PNB, a qui la formació de Puigdemont ha superat per la dreta aquesta setmana: els nacionalistes bascos s'havien posicionat a favor del primer decret d'habitatge -com Podem, per cert, des de l'altre espectre ideològic-, i deixaven en safata a Junts la possibilitat d'abstenir-se i d'aquesta manera permetre l'aprovació del text des d'una certa distància. Però l'executiva de Junts va optar per exigir a Sánchez la retirada dels decrets, i va acabar tombant-los davant la negativa de la Moncloa a explorar qualsevol alternativa.
En tot cas, les apostes econòmiques que ha anat fortificant Nogueras a Madrid han tendit cap a la dreta. En això, segons diverses fonts consultades per Nació, s'hi ha notat la mà de Foment del Treball i del seu president, Josep Sánchez Llibre. "Les relacions són molt estretes", remarca un dirigent coneixedors dels contactes. Hi ha hagut converses, per exemple, a l'hora d'abordar esmenes en determinats projectes de llei. Els set diputat de Junts han estat claus per impedir moviments cap a l'esquerra de Sánchez, i per això Foment els ha considerat un actiu indispensable. En habitatge, la patronal catalana ha arribat a acusar els socialistes -d'aquí i d'allà- d'atemptar contra la propietat privada.
Aquest és el còctel que ha portat Junts a moure's cap a la dreta, també en matèria de seguretat, amb protagonisme per al món local. Places com Barcelona -on Jordi Martí és partidari de la mà dura i ha pactat amb l'alcalde Jaume Collboni endurir l'ordenança de civisme-, Lleida -on el partit ha votat a favor de multar qui porti burca pel carrer- o Martorell -on es va arribar a prohibir omplir garrafes en fonts públiques per evitar ocupacions- han estat inequívoques en els posicionaments. També a Manresa, arran del crim de Carles Vilajosana, instrumentalitzat per Aliança. La votació sobre habitatge és l'última baula d'una cadena que, moguda progressivament cap a la dreta, ja està consolidada.
