El ple de la Paeria de Lleida ha aprovat aquest divendres la nova Ordenança de Civisme i Convivència, que regula l'ús del burca, nicab i altres peces que ocultin completament el rostre als espais públics de la ciutat. El text ha tirat endavant amb els vots favorables del PSC, Junts i Vox, enmig d’un debat que recupera una qüestió que la ciutat ja va abordar fa quinze anys i que va acabar als tribunals.
La prohibició del vel integral té un precedent directe en l’etapa d’Àngel Ros al capdavant de la Paeria. L’any 2010, el govern socialista va impulsar una ordenança que prohibia el burca i el nicab als equipaments municipals. La Paeria la va aprovar el 8 d’octubre amb els vots del PSC, CiU i PP i va entrar en vigor el desembre d’aquell any, convertint Lleida en el primer municipi de Catalunya i de l’Estat a aplicar una prohibició d’aquest tipus.
Aquella normativa, però, va acabar sent anul·lada pel Tribunal Suprem el 2013. La sentència va considerar que l’Ajuntament no havia justificat prou que l’ús del vel integral alterés la seguretat, l’ordre públic o la tranquil·litat ciutadana, ni que la prohibició fos necessària per protegir la igualtat de les dones. El Suprem també va assenyalar que una limitació d’un dret fonamental com la llibertat religiosa requeria una cobertura legal que un ajuntament no podia establir per si sol mitjançant una ordenança.
Ara, quinze anys després, la Paeria ha tornat a situar la prohibició al centre de l’ordenança de civisme, però amb un redactat diferent. El text estableix que no es poden portar als espais públics peces de roba o altres elements que ocultin el rostre, amb determinades excepcions. Entre aquestes hi ha els llocs de culte, les situacions en què sigui habitual portar el rostre cobert per motius socials i aquells casos en què es faci en exercici d’un dret fonamental. La prohibició comporta sancions d’entre 400 i 750 euros.
El govern del PSC ha defensat que la mesura té una finalitat de convivència i integració i que l’ordenança ha estat revisada tècnicament i jurídicament. La tinenta d’alcalde Cristina Morón ha defensat que no es tracta d’un simple catàleg de multes, sinó d’una normativa amb “calat social”. El govern municipal també ha presentat la prohibició des d’una perspectiva de defensa dels drets de les dones i no com una mesura de seguretat.
El suport de Junts ha estat determinant perquè l’ordenança tirés endavant. La formació ha avalat el text després que el govern acceptés 31 de les 55 esmenes presentades i en transaccionés 17 més. Entre les modificacions hi ha la incorporació de l’expressió “d’acord amb la normativa vigent” en l’article que regula el vel integral, una referència vinculada precisament al precedent judicial i a una eventual regulació estatal. Junts, però, ha remarcat que el seu suport no respon únicament a aquesta qüestió. Joan Ramon Castro ha acusat algunes formacions de "no mullar-se" en el debat del vel integral i ha fixat clarament la posició de la seva formació: "Estem en contra del burca".
Vox també ha votat a favor de l’ordenança i ha celebrat la prohibició del vel integral, tot i criticar la lentitud de la tramitació. El grup ha reclamat mesures més contundents en els casos de reincidència i ha deixat clar que el seu vot favorable no constitueix un “xec en blanc”. El PP, en canvi, ha qüestionat que la prohibició inclogui excepcions i ha demanat una mesura més àmplia que no contempli limitacions . El seu portaveu, Xavi Palau, ha advertit que el redactat permet mantenir el vel integral en determinades circumstàncies si s’invoca l’exercici d’un dret fonamental.
ERC i el Comú de Lleida han rebutjat l’ordenança i han posat el focus en la manera com s’ha elaborat i en l’efecte que poden tenir les sancions. La republicana Jordina Freixenet ha qualificat el text d’“ordenança masclista” i ha qüestionat que multar les dones que porten el vel integral resolgui la situació. El Comú ha criticat, al seu torn, el discurs del govern sobre civisme i convivència i ha considerat que l’executiu ha acabat assumint un relat de “qui la fa, la paga” i que carrega les tintes "contra els pobres".
Les entitats s'oposen a la regulació del vel
Fora dels grups polítics, el debat també ha generat una forta oposició d’entitats socials, feministes i vinculades a la comunitat musulmana. L’Associació Watani ha recordat el precedent judicial de 2010 i ha defensat que el camí hauria de passar pel diàleg, l’aprenentatge del català i l’acompanyament de les dones. El Grup Feminista de Ponent considera que cap dona ha de ser castigada per la roba que decideix portar i alerta que la prohibició pot fer perdre de vista el dret de les dones a decidir sobre la seva pròpia imatge.
