"Hi ha vertigen a Génova". Un quadre del PP explica l’ambient que es va viure aquest dilluns en alguns despatxos de la seu del partit. Tot i que des de la cúpula de la formació s’ha repetit l’exigència de noves eleccions a Espanya, el cert és que quan ha arribat la dissolució anunciada per Pedro Sánchez, pocs se l’esperaven. Víctimes de les seves pròpies afirmacions sobre un líder socialista disposat a tot per romandre al poder, a Génova es treballava amb l’escenari que Sánchez esgotaria la legislatura fins al darrer instant.
La millor prova que pocs creien possible noves eleccions, i encara menys dins d’aquest 2026, és que l’equip d’Alberto Núñez Feijóo va engegar la maquinària per convocar tots els congressos provincials -com vam avançar- que han de renovar les direccions territorials. La voluntat de Feijóo és la de procedir al relleu d’algunes figures de llarga trajectòria i promocionar joves i dones per oferir una imatge més fresca del partit. Dilluns mateix, la direcció estatal va decidir ajornar tots els congressos.
Encara que la decisió de suspendre els congressos és molt de clau interna, el cert és que implica una distorsió en la dinàmica interna de la formació, ja que ara continuaran en el seu lloc dirigents als quals ja s’havia comunicat el relleu. A més, serà difícil que els congressos es puguin convocar immediatament després de les eleccions, ja que les municipals seran a tocar.
Qui serà el cap de llista?
Ara toca confeccionar les llistes electorals. I fer-ho corrent contra el calendari, ja que els partits han de registrar les seves llistes com a molt tard el 26 d’octubre. En el cas del PP de Catalunya, caldrà aclarir sobretot qui serà el cap de llista per Barcelona. A les eleccions del 2023, va ser l’exdirigent de Ciutadans Nacho Martín Blanco. Com vam informar, en l’entorn del secretari general, Miguel Tellado, es feia un balanç crític de l’actuació de Martín Blanco, les intervencions del qual s’han vist en ocasions com a poc identificades amb el PP. La precipitació de la convocatòria electoral és un element que podria beneficiar la continuïtat del diputat.
La voluntat de Génova era la de procedir a una àmplia renovació de les llistes a Catalunya. Noms com els dels ara diputats Llanos de Luna i Agustín Parra es donaven per descartats, com també el veterà Santi Rodríguez, en aquest cas després que estigui de sortida i que hagi renunciat a la secretaria general de la formació a Catalunya. En aquests moments, el nom de Juan Milián és valorat com a possible cap de llista. Hi ha qui ha esmentat Daniel Sirera, alcaldable per Barcelona, però d’altres ho descarten del tot.
En tot cas, la composició de les llistes a Catalunya reflectirà si la nova relació iniciada entre Feijóo i el líder del PP català, Alejandro Fernández, es consolida i si l’actual president dels populars catalans pot intervenir en unes llistes que sempre mostren la correlació de forces interna en una organització. L’embat és seriós. Per al dirigent gallec, el 29 de novembre és el tot o res. O Moncloa o derrota.
Perquè el líder del PP pugui fer realitat el somni de la Moncloa, el partit ha de millorar els resultats del 2023, quan el PP va elegir 6 diputats a Catalunya. El PP en va obtenir 8 quan José María Aznar va guanyar, per la mínima, les eleccions del 1996. I 12 diputats l’any 2000, el rècord històric fins ara. Avui, molts preveuen que costarà preservar els 6 actuals, especialment en un moment en què Vox és un adversari temible. Després de demanar insistentment eleccions anticipades, ara el PP ja té el que volia, però Sánchez els ha tornat a agafar amb els pixats al ventre.
