L'ampliació del Prat és una "aposta personal" del president Illa. Ho ha definit així ell mateix. L'acord per a reforma, necessària segons el Govern perquè l'aeroport s'ha quedat petit, es va solemnitzar el juny de l'any passat. Amb l'arribada dels socialistes a Palau, els interessos s'han alineat: Estat, Generalitat i Aena, plenament d'acord per tirar endavant una macroreforma que, segons es va dir, hauria d'estar enllestida l'any 2033. El compromís amb l'ampliació ha quedat certificat aquest dimarts, amb l'aprovació en consell de ministres de les primeres inversions incloses en el DORA III per als anys 2027-2031. El gruix dels diners es deixa per més enllà de 2031, amb el DORA IV.
Encara queden tràmits per fer i aquí és on s'agafen els opositors a aquesta reforma. L'ampliació del Prat tensa els governs de Catalunya i d'Espanya. Illa sap que no compta amb el suport d'ERC i els Comuns, socis de la investidura i amb qui ha pactat pressupostos. És una discrepància "pactada", que no farà descarrilar la legislatura. "No hem d'estar d'acord amb tot", ha dit la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. Al govern espanyol, Sumar no ha votat a favor de l'aprovació del DORA III i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, s'ha mostrat convençut que l'ampliació no es materialitzarà perquè Europa ho frenarà quan arribi el moment. La Moncloa ha tret ferro a la discrepància.
L'acord entre Estat, Generalitat i Aena planteja una ampliació de 500 metres de la tercera pista, fins arribar a una longitud total de 3.160 metres, i crear una nova terminal satèl·lit. La inversió que preveu fer el gestor aeroportuari puja fins als 3.200 milions d'euros i l'argument oficial que apuntala la reforma és que, amb un aeroport més gran, Catalunya es podrà convertir en un "hub de connexions intercontinentals". En l'àmbit ambiental, es preveu una afectació parcial de la Ricarda i una previsible batalla legal amb la Xarxa Natura 2000, i l'acord del juny de l'any passat donava poques pistes sobre les emissions, tot i que el Govern assegura sense oferir dades concretes que les emissions es podrien mantenir o, fins i tot, disminuir. Informes d'experts d'aquests dies afirmen el contrari, que augmentaran.
En tot cas, el moviment d'aquest dimarts és un pas més en la línia d'ampliar el Prat, però encara amb moltes incògnites per resoldre i certs dubtes sobre si finalment tirarà endavant. El consell de ministres ha aprovat un DORA que contempla 13.000 milions d'euros per a la xarxa espanyola d'aeroports. D'aquests, 1.760 es destinaran al Prat, però no a l'ampliació, sinó a qüestions com millores a les terminals T1 i T2, als aparcaments i a les pistes. Això sí, es reserven diners per a compensacions mediambientals o per dissenyar i planificar la inversió, però per executar l'ampliació caldrà esperar al 2031 i a un nou DORA i, previsiblement, amb noves cares a la Moncloa, a Aena i qui sap si també a la Generalitat.
Un hub intercontinental? No se sap
En tot cas, tant a Palau com a la Moncloa consideren que el moviment d'aquest dimarts referma el compromís amb l'ampliació del Prat. Illa en va parlar força a la conferència de dilluns, on va fer balanç de la meitat de la legislatura. "Necessitem connexions intercontinentals per protegir les nostres rutes comercials i no dependre dels anhels conqueridors de l'administració Trump", va dir. La idea força sobre l'ampliació és, precisament, que permetrà més vols intercontinentals i, per tant, més valor afegit. Això, però, està per veure, perquè diversos experts apunten que els hubs aeroportuaris -que acostumen a estar a les capitals dels estats- estan molt consolidats i que, amb l'excepció de Tòquio, no s'ha dit que no a cap aerolínia que hagi volgut venir a Barcelona amb l'actual sistema de pistes.
No seria, doncs, un problema de connexions, sinó més aviat de freqüències, per no haver de dir que no a una companyia que vulgui augmentar els vols a alguna destinació en determinades hores punta. De tota manera, no està garantit que tenir més infraestructura permetrà més vols de valor afegit, o que el Prat es convertirà en un hub, i no són poques les veus contràries a la reforma que adverteixen que suposarà un increment de turistes. Les dades que té el Govern apunten que amb l'ampliació augmentarien fins als 70 milions els passatgers que arriben al Prat, una xifra que des del govern espanyol van incrementar fins als 80 milions. Actualment n'arriben 55 milions.
A l'espera d'abordar la governança
Mentre s'avança en l'ampliació, la governança sembla encallada. El Govern i ERC van pactar que la Generalitat tingués més paper en la presa de decisions sobre el Prat, que ara recau completament en Aena i el govern espanyol. El gestor aeroportuari descarta categòricament permetre que Catalunya tingui veu i vot en la principal infraestructura del país. De moment, s'ha creat l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que aglutinarà totes les competències en matèria aeroportuària, per tenir una veu única, però no posa en qüestió la competència ni la titularitat sobre l'aeroport del Prat. L'acord de pressupostos va donar un nou impuls en matèria de governança, amb el compromís de crear un òrgan bilateral per coordinar la governança, però el més calent és a l'aigüera.
