El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, són els principals protagonistes del documental Catalunya-Madrid: la veritat de dos models econòmics, emès aquest dimarts al vespre a l'espai Sense ficció de TV3. A través de veus polítiques, empresarials i ciutadanes, el reportatge intenta trobar els motius que han permès a Madrid superar Catalunya en termes de PIB, i analitza les raons institucionals al darrere. El documental també serveix per contraposar el models que defensen Illa i Ayuso, els principals barons autonòmics del PSC i del PP, respectivament. El president, de fet, sempre confronta amb el model establert a la capital de l'Estat.
"Hem de fer el nostre camí", reflexiona Illa. El pes del turisme a Catalunya és superior al 14%, mentre que a Madrid no arriba al 9%. El salari mitjà d'aquesta activitat econòmica, però, és més baix que el global. "El model d'acumulació insolidària per pagar el mínim als treballadors i fer trampes per pagar menys impostos no va enlloc. El consens, ara, és generar prosperitat i que sigui compartida", destaca el president de la Generalitat. Ayuso, que en el seu dia volia captar el Mobile World Congress, assegura que ara "no hi està tan interessada". "És bo competir i comparar. Però si Catalunya i Madrid anessin juntes, serien imparables", reflexiona la presidenta de la Comunitat de Madrid.
La dirigent del PP sosté que cal que la Generalitat, si vol créixer, ha d'abaixar impostos. "Cal eliminar-ne d'impropis", assenyala Ayuso. Illa nega que hi hagi un "infern fiscal", perquè els impostos propis només són un 1,1% del que es recapta a Catalunya. "Si ens posem a competir, ningú tindria ingressos. Com pagaríem la sanitat? I l'educació? Aquesta competició és perversa", indica el president català, en referència al debat fiscal. Ayuso nega que vulgui descapitalitzar els serveis públics, però indica que cal tenir "eficiència". "El sistema es queda els diners", sosté Ayuso, que parla de les "ambaixades" i dels sueldazos sense concretar, això sí, el cost que suposen per la Generalitat.
També es posiciona a favor del Corredor Mediterrani, que no acaba mai de posar-se en marxa. Se solapa, a banda, amb el mal funcionament de Rodalies a Catalunya, on tampoc es compleixen les inversions planificades, a diferència del que passa a la capital de l'Estat. "L'economia catalana està remuntant molt bé, i estem recuperant anys perduts. Estem agafant bones cartes per liderar Espanya i el sud d'Europa", subratlla Illa, que lamenta que els referents madrilenys siguim Donald Trump i Javier Milei. "El que ha de fer Catalunya és pensar en ser l'avantguarda", indica Ayuso, que elogia la visita del Papa a Barcelona. El president coincideix: "És un exemple de la millor Catalunya".
El documental arrenca amb la constatació que Madrid, en els últims quinze anys, ha crescut per sobre de la mitjana estatal, i que per això ha superat el PIB català. Rocío Albert, consellera d'Economia de la comunitat que presideix Ayuso, treu pit d'un model "obert al món", tot i que Alícia Romero, la seva homòloga catalana, també posa sobre la taula l'efecte capitalitat. "Per l'estabilitat d'Espanya, és la capital indiscutible. I això vol dir concentrar la direcció, que està ben pagada", indica l'economista Miquel Puig. Tant l'expresident Artur Mas com l'exconseller Jaume Giró, amb experiència en alta direcció, recorden les privatitzacions de grans empreses públiques amb seu a Madrid.
"Les seus d'empreses tendeixen a anar a la capital, i els serveis de consultoria hi són propers. Les consultores et diuen que han anat perdent activitat i negoci a Catalunya", reflexiona Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d'Economia. El documental rememora la fuga d'empreses posterior a l'1-O, que també s'explica per la "pressió" del govern espanyol, com insisteix Oriol Junqueras, líder d'ERC i vicepresident de la Generalitat en aquell moment. "Persones molt rellevants de Seat ho han explicat", sosté Junqueras, sobre els moviments d'aquells dies. Giró apunta que, en les reunions de La Caixa, on ell treballava el 2017, va defensar que la seu no es traslladés a València.
