El Govern de Salvador Illa (PSC) i els Comuns han pactat un impuls a l'arribada d'habitatge protegit a llocs no previstos. Sumant diverses escletxes i escenaris de futur ambiciosos, les dues forces polítiques consideren que hi ha cinc canvis normatius que podrien portar milers de nous habitatges de protecció oficial (HPO). Ho han anunciat aquest divendres la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i la presidenta del grup dels Comuns, Jéssica Albiach, en un acte conjunt a Mollet del Vallès. El pacte pren forma de proposició de llei, que ara haurà de tramitar-se i que, en el futur, haurà d'aprovar-se al Parlament. De moment, però, ja se n'han presentat les claus.
Una de les vies que es destaquen els impulsors és la que té a veure amb els nous barris que encara no s'han construït, les parts de les ciutats que encara no existeixen perquè estan pendents d'urbanitzar-se. En aquests punts, la nova normativa preveu permetre que hi hagi un 20% de sostre residencial -pisos o cases- del previst actualment si és per fer HPO. Això implicaria fer créixer els edificis en vertical o en horitzontal, depenent de com decidissin repartir els promotors privats tot l'entorn, incloses les zones verdes i la resta de la trama urbana. "La distribució de l'edificabilitat addicional ha de justificar la seva millor adequació paisagística i a l'entorn", apuntarà la norma.
Des d'oficines a edificis aïllats
De la mateixa manera, amb la nova llei també es vol permetre que els blocs d'oficines puguin transformar-se en edificis amb usos residencials, sempre i quan destinin el 50% o més de la finca a pisos de preu protegit. Això també ho podrien fer hotels o aparcaments en alçada. I, en un sentit similar, es preveu que un local comercial es pugui convertir també en un habitatge de protecció oficial, sempre que tingui almenys 50 metres quadrats i hagi rebut el vistiplau del seu ajuntament.
Un altre focus són els edificis aïllats, els que no tenen cap altra finca enganxada. En aquests casos, tant si són finques amb usos terciaris -com les oficines, els hotels o els aparcaments- com si són equipaments comunitaris, es podrà augmentar també un 20% l'edificabilitat del sostre residencial, fins i tot per sobre de l'alçada reguladora, per construir HPO.
En altres edificis, com els que tenen alçades més baixes que les finques del seu costat, com passa a molts carrers de Catalunya, perquè tenen l'edificabilitat esgotada, també se'ls permetrà guanyar més plantes (20%) si són per fer pisos protegits. "Aquestes plantes no podran superar l'alçada real de les mitgeres dels edificis laterals", aclareixen des de la Generalitat.
El pacte també inclou més facilitats per fer conversions a edificis residencials que tenen habitatges molt grans o pisos dedicats a negoci. En el primer cas, es donaran facilitats perquè se subdivideixin els immobles grans i perquè el nou pis tingui consideració d'HPO, sempre amb 50 metres quadrats de superfície mínima, mentre que l'altra part del pis original podrà continuar en el mercat lliure. En el canvi d'ús del negoci al pis residencial, en canvi, tot aniria destinat a habtiatge de protecció oficial.
El pla també arribaria a les parcel·les on actualment no hi ha unes mínimes condicions d'edificació. Si el promotor garantís que es compleixin els requisits d'habitabilitat, aquesta nova llei permetria construir pisos protegits sense modificar el planejament urbanístic.
Condició a part: tot l'habitatge nou per viure-hi
A banda, també s'afegeix un últim matís en el pacte entre el PSC i els Comuns. En aquest cas, deixant de banda l'HPO. La intenció de les dues formacions és introduir una disposició addicional segona que faci que, si s'aprova la llei, qualsevol pis que es construeixi en algun dels municipis amb el mercat tensionat ja no pugui destinar-se en cap cas al lloguer turístic, ni al lloguer de temporada, ni al lloguer d'habitacions. Només es permetria "la residència habitual i permanent". Això contempla l'ús de l'habitatge per part dels propietaris o dels seus familiars -ja sigui com a domicili principal o com a segona residència- i també el lloguer de llarga durada a tercers.
Ara bé, hi ha una excepció: els ajuntaments podran vetar aquestes noves condicions. Si un municipi se sent incòmode amb la proposta de la Generalitat, podrà desfer aquesta nova obligació amb una majoria al plenari i amb una "memòria social que justifiqui la suficiència en atenció a la població resident".
