Una de les idees que va expressar Salvador Illa en la conferència al Museu Marítim era que Catalunya ho té tot per a què li vagi bé. Illa també sembla, a priori, que ho tingui tot perquè la legislatura agafi velocitat -té pressupostos i una aliança estable al Parlament-, però no aconsegueix treure's de sobre la sensació de gestió erràtica -els problemes a Educació, més enllà de l'intent d'articular un acord de país, són evidents-, de poca ambició nacional -no hi ha grans propostes en matèria d'autogovern- i que la plena sintonia amb el govern espanyol també té límits. El president espera estar-se a la Generalitat els pròxims deu anys, però el repte a curt termini és enlairar finalment la legislatura, perquè pugui prendre velocitat de creuer. Té l'oportunitat en el debat de política general d'aquesta setmana, inici oficial del curs polític.
A Palau han dissenyat el debat com una "declaració d'ambició col·lectiva i una aposta decidira pel futur de Catalunya". Missatges que el president ha anat repetint els darrers mesos apareixeran en la seva intervenció de dimarts a la tarda. Davant les grans transformacions del món, la inestabilitat global, el canvi climàtic, els canvis demogràfics o l'auge de l'autoritarisme i la intel·ligència artificial, Illa defensarà la necessitat de "governar els canvis" en contra de qui atia la por i la incertesa. I llançarà un missatge clar, segons fonts consultades: "La pitjor decisió per a un país és no decidir". Així, insistirà en la necessitat d'impulsar reformes i construir consensos per adaptar Catalunya per a la pròxima dècada. El pacte de país per revisar el model educatiu en seria un exemple.
L'habitatge i l'educació seran dos dels eixos principals del debat Parlament. En la primera carpeta, el president s'hi sent còmode. És la principal preocupació de la ciutadania, segons les darreres enquestes del CEO, i tant el PSC, com ERC i els Comuns veuen que l'emergència habitacional és prioritària. Al primer debat de política general, Illa va presentar el pla per construir 50.000 habitatges. Al segon, el pla per mobilitzar sòl i fer-hi 214.000 pisos. No va rebre l'aval de la cambra -no tant per un desacord de fons, sinó com a advertència i per manca de concreció-, però el Govern l'ha anat tirant endavant igualment.
"Cap projecte de prosperitat serà creïble si una generació sent que no pot emancipar-se o formar una família", assenyalen fonts de Presidència. És previsible, en aquest sentit, que el president porti una nova proposta que complementi les polítiques d'habitatge. De problemes n'hi ha, però Illa pot dir que treballa per corregir-ho, ja sigui regulant els lloguers o agilitzant els tràmits per construir, mentre es treballa amb els Comuns per intentar limitar la compra especulativa després del revés del Consell de Garanties Estatutàries. La carpeta, a més, permet cohesionar la majoria de la investidura. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, és partidària fins i tot d'integrar-hi la CUP, per impulsar mesures que agrupin totes les formacions progressistes del Parlament.
Educació, element de desgast
L'altre gran eix del debat serà, previsiblement, la situació de l'educació. Després del fiasco de PISA i d'unes dades que mostren, de nou, la davallada del nivell de l'alumnat, tant el president -que mira de construir un nou acord de país- com els grups parlamentaris assenyalen que és un àmbit on cal actuar amb urgència. La compareixença d'Illa per donar explicacions sobre l'exclusió de Catalunya de l'avaluació que fa l'OCDE ja va donar algunes pistes, i aquest divendres hi ha hagut la primera cimera de partits per començar-ne a parlar. L'oposició proposa, amb matisos evidents, repensar el model, eliminar pantalles i tornar a la lectura, i abocar-hi més recursos.
Malgrat que puguin sortir compromisos en aquest àmbit, es fa difícil pensar que el Govern no surti amb esgarrinxades del debat. Hi ha un nom propi molt qüestionat sobre la taula: Esther Niubó. Tota l'oposició -de manera més o menys contundent- creu que hauria de plegar pel desastre de PISA, que se suma a la incapacitat de resoldre el problema amb els mestres. Niubó va posar el càrrec a disposició del president, que hi manté la confiança. "No aportaria res un canvi de nom, i no el faré", va dir dimecres. És previsible que la consellera torni a ser reprovada pel Parlament, com ja va passar arran de la infiltració de policies en una assemblea docent. Una infiltració, per cert, que ha estat defensada pels Mossos aquesta setmana.
Un país per a tothom i sense millores en l'autogovern
Illa farà també una defensa de la convivència i l'esperança, davant l'extrema dreta que avança per Europa i amenaça també Catalunya i l'estat espanyol. "Oferirà un horitzó", assenyalen a Palau. Defensarà un "projecte compartit de país" i una Catalunya "on càpiga tothom", davant de formacions com Vox o Aliança Catalana que atien el conflicte i assenyalen la immigració com a causant de tots els problemes. "Hi ha qui respon al malestar social assenyalant culpables, però el president respondrà oferint solucions, cohesió i un projecte compartit de país", apunten fonts governamentals.
De propostes per millorar l'autogovern, més aviat poques, perquè el conflicte polític fa temps que està en un segon pla, i plantejaments com una reforma constitucional o impulsar un nou Estatut no estan sobre la taula, menys encara amb un Sánchez en dificultats. L'any passat es va aprovar una Entesa de País, a proposta d'ERC i que va agrupar els vots del 80% de la cambra, però ha quedat guardada en un calaix i els republicans tampoc l'han situada com una prioritat per collar el Govern.
Tot plegat, quan arrenca un curs polític en què el terreny de joc canviarà. En les pròximes setmanes s'aplicarà l'amnistia, que permetrà el retorn del líder de Junts, Carles Puigdemont, i l'habilitació del líder d'ERC, Oriol Junqueras, per tornar a fer política institucional. També hi haurà eleccions municipals, amb un previsible creixement d'Aliança, i també espanyoles, que apunten a una victòria de PP i Vox. Després de dos anys de sintonia plena amb la Moncloa, pot ser que el curs que ara comença acabi amb nous interlocutors a Madrid, i fins ara el Govern no ha concretat què pensa fer en aquest escenari, que implicaria una nova dimensió de la legislatura.
