El Museu Marítim de Barcelona, a les Drassanes, ha estat l'escenari escollit per Salvador Illa per fer balanç dels dos anys a la presidència de la Generalitat. És el mateix lloc on Illa va oficialitzar la seva candidatura, el 2024, sota el lema d'"unir i servir" els catalans. Aleshores, el president volia passar pàgina de la "dècada perduda" del procés i posar al centre els serveis públics després dels anys de governs independentistes. Dos anys després, i mentre les promeses de bona gestió estan en entredit, Illa ha volgut traslladar un missatge de confiança i esperança, i fixar el rumb del país per als pròxims 10 anys en un context de "refundació del món", quan les crisis a l'educació o la sanitat continuen ben presents, i sobrevola l'amenaça d'un govern de la dreta i l'extrema dreta a l'Estat i un auge dels ultres també a Catalunya.

Davant una àmplia representació de la societat civil i dels agents econòmics i socials, el president ha fet una crida a la unitat del país per entomar el repte educatiu i frenar l'extrema dreta i els discursos d'odi. Sobre l'educació, i en la línia del que s'ha anat verbalitzant les darreres setmanes per part de partits com Junts o ERC, Illa ha fet una crida a obrir un debat sobre el model educatiu. En un moment de malestar dels docents, Illa ha demanat "bona fe" per "seure i dialogar", i abandonar la confrontació, i ha dit que començarà una ronda de trobades amb les forces parlamentàries per abordar-ho. L'instrument del debat ha de ser, segons Illa, el Consell d'Educació de Catalunya, i s'ha compromès a abordar, finalment, assolir el 6% d'inversió pública en educació, per treure l'escola del pou. Ara bé, no hi ha posat data.

El compromís del 6% del PIB en educació és històric i el recull la llei d'educació de 2009. Actualment, es destina un 4% i, si la promesa del president es materialitza, suposaria elevar la despesa en educació per sobre dels 20.000 milions d'euros. Durant la conferència, Illa s'ha fet seves les paraules de Pasqual Maragall -"Educació, educació, educació"- per posar l'escola al centre. "Tota la comunitat educativa i el conjunt de la societat compartim la voluntat de millorar el sistema educatiu del país", ha afirmat el president, que ha insistit que el Govern està fent un esforç "sense precedents" en aquest àmbit. Un esforç, però, insuficient per ara per calmar els mestres, que van començar el curs la setmana passada amb una nova vaga.

Després de dos anys, i amb moviments rellevants al sottogoverno, alguns consellers han quedat assenyalats, començant per la consellera d'Educació, Esther Niubó, però també la d'Interior, Núria Parlon, o la de Territori, Sílvia Paneque. Illa ha refermat la confiança en tots els membres del seu govern. "Estic satisfet del camí que anem fent, vull agrair als consellers i conselleres la seva feina i compromís incansables", ha afirmat. Fa dies que el president allunya la possibilitat d'una crisi de govern, malgrat la pressió d'una oposició que demana remodelacions en l'equador del mandat.

Preservar la unitat civil davant l'odi

Tota la conferència, a la qual han assistit unes 840 persones, ha pivotat sobre la idea d'unitat de Catalunya. Després del procés, que Illa ha definit com una dècada de "paràlisi i divisió", considera que ara hi ha unes institucions de confiança, una societat més cohesionada i un govern que governa. Per això, si el primer tram de la legislatura es va basar en "unir i servir", el president manté que l'objectiu s'ha acomplert i ara toca "donar i rebre" perquè els ciutadans puguin desenvolupar el seu projecte de vida. El problema és que a l'horitzó apareixen amenaces en forma d'extrema dreta i discursos d'odi, i per això Illa ha demanat "no renunciar mai a la unitat civil del poble català". "L'odi no genera cap solució, no construeix habitatge públic, no millora els barris, no construeix escoles ni obre empreses", ha advertit. 

Illa treballa amb un horitzó de deu anys. Bona part dels missatges que envia són per posar les bases de la Catalunya de la pròxima dècada, però hi ha reptes més pròxims o debats a curt termini. Durant la conferència, Illa ha refermat el compromís amb el finançament, "el més ambiciós de la història", però no hi ha aprofundit, i també ha fet una defensa tancada de l'ampliació de l'Aeroport del Prat, una reforma -amb Maurici Lucena entre el públic- que ha emmarcat en la necessitat de "protegir les rutes comercials" de Catalunya davant els "anhels conqueridors" de Donald Trump. Sobre la llengua, el president ha aprofundit una mica més i n'ha ressaltat la importància. "Cada vegada que sumem un nou parlant, renovem la il·lusió d'un projecte compartit engrescador com a marc de convivència", ha dit.

Protegir els llocs de treball de la IA

En ple debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial, Illa ha constat que el poder d'aquesta eina “sembla que no tingui límits”, i ha advertit que els interessos d'aquesta tecnologia no pot estar contra el bé comú. En aquest sentit, ha advertit que cal “un codi ètic compartit, universal i transversal” sobre la IA, per promoure una ciència i una tecnologia al servei de tothom. El president, en aquesta línia, ha dit que Catalunya vol liderar una IA “ètica” i ha anunciat que el Govern aprovarà un pla per governar la IA en el mercat de treball. “No esperarem, crearem el primer observatori català sobre la IA i el mercat de treball, i un registre de sistemes algorítmics per saber on i com s'utilitzen, i blindarem els llocs de treball”, ha detallat el president.

En aquest moment d'incertesa i "refundació del món", Illa ha constatat que el món s'encamina cap a una "preocupant deshumanització" i "política divisiva", i ha demanat recuperar "l'ambició moral del projecte de la humanitat". Així, ha demanat defugir els perills i conjurar-se per aprofitar les oportunitats, i s'ha fet seves paraules dels presidents Pujol i Montilla per recordar que hi ha "motius per a l'esperança" i, del segon, ha demanat "més optimisme i més confiança" en els catalans i en les institucions d'autogovern.

Àmplia representació de la societat civil

Illa ha pronunciat la conferència davant d'una àmplia representació de la societat civil, amb expresidents com José Montilla o Pere Aragonès, i també perfils del món de l'empresa -Enric Brazis, director d'Endesa a Catalunya; Javier Sancho, director del centre industrial Tarragona Repsol; o Sergi Loughney, de Fundació La Caixa-; també els presidents de les cambres, representants del diàleg social -amb Foment, Pimec, UGT i CCOO-. També càrrecs institucionals com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; i els presidents dels principals grups parlamentaris, així com rectors de les principals universitats.