L'inici de curs no ha estat plàcid a Palau. Les crisis que arrossega el Govern persisteixen i s'hi suma, en aquesta tornada de vacances, una sacsejada al sottogoverno mentre el president, Salvador Illa, tanca files amb els seus consellers i allunya l'horitzó d'una crisi a l'executiu. De moment, només hi ha hagut un canvi: la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va plegar per motius personals abans de l'estiu. Consellera de perfil baix, tenia entre mans la resolució dels problemes de la DGAIA, que fa anys que s'arrosseguen. La resta de consellers, alguns de qüestionats i reprovats per l'oposició, continuen al capdavant de les seves carteres.
"No està previst cap canvi a l'executiu", assenyalen a Palau. Les sortides s'han centrat, per ara, en els alts càrrecs de la Generalitat i Illa preserva el core del seu Govern. Hi ha consellers assenyalats, com ara la consellera d'Educació, Esther Niubó, la d'Interior, Núria Parlon, la de Salut, Olga Pané, o la de Territori, Sílvia Paneque, pesos pesants de l'executiu socialista, però la confiança del president en elles es manté. El cas de Paneque és diferent, perquè tot apunta que serà la cap de llista del PSC a Girona. "Quan arribi el moment prendrem les decisions que hàgim de prendre", va dir el president en una entrevista a Catalunya Ràdio el dilluns. A Pallars reconeixen que la portaveu és el seu màxim actiu per guanyar la capital del país que els falta.
La lectura que es fa a Palau de totes aquestes sortides és la "normalitat". Amb l'excepció d'Educació, on la sortida de la secretària general, Teresa Sambola, s'emmarca en una decisió política pel fiasco de les proves PISA, la resta de cessaments, segons fonts governamentals, són per "motius personals". I la coincidència en el temps? "Per obrir una nova etapa aprofitant l'inici de curs". Les dimissions a Interior, amb el secretari general, Tomás Carrión, i el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, també s'han d'entendre dins de la normalitat i els canvis habituals en els equips directius. Discrepàncies, com la que va reconèixer la consellera Parlon amb Trapero? "Són normals i demostren que hi ha confiança".
La dimissió de Trapero és, probablement, la més significativa de les darreres setmanes. Ho és perquè el director no tenia previst dimitir abans de les vacances -de fet, dins dels Mossos s'admetia sorpresa i perquè era un dels fitxatges estrella del president Illa, anunciat com a cop d'efecte en el debat electoral de 2024. A Palau en reivindiquen la bona feina per deixa la policia catalana "en un dels seus millors moments" i relativitzen les polèmiques que envolten un departament acostumat a estar al punt de mira. L'ús de gas pebre contra manifestants o les infiltracions policials, havien posat l'excomissari en cap dels Mossos al centre de la crítica, i també han desgastat la consellera.
Canvis en posicions sensibles
De tota manera, la sacsejada al sottogoverno afecta posicions sensibles de conselleries assenyalades en la primera meitat de mandat. A les sortides d'Educació i Interior s'hi suma, també, la que va transcendir dimarts -pactada, segons el Govern- del director general d'Execució Penal i Justícia Juvenil, Jesús del Cacho, per tornar a la seva plaça de jutge. De nou, els tempos no han ajudat, perquè el cessament arriba després del crim de Manresa. En aquest punt, però, les fonts consultades insisteixen que la decisió és personal, i la mateixa portaveu del Govern ho ha desvinculat completament de la mort a la capital del Bages, que de moment ha comportat la detenció de quatre menors.
De moviments interns al Govern n'hi ha hagut més. L'any passat va cessar la cúpula de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), àmbit sensible i envoltat de polèmica. La sortida es va produir només sis mesos després del nomenament i amb poques explicacions per part del Departament de Drets Socials. A principis d'any, enmig de la crisi de Rodalies, va haver-hi dues sortides, no directament de l'organigrama de la Generalitat, però sí instades per la consellera Paneque. El govern espanyol va cessar el director de Rodalies, Josep Enric Alemany, i un tècnic d'Adif, pel caos ferroviari. El president Illa va refermar la confiança en Paneque, molt qüestionada en aquelles mesos pel desgavell a la xarxa ferroviària.
L'oposició marca de prop Illa
El degoteig de cessaments no ha passat desapercebut per l'oposició , que ha reactivat la pressió per exigir compareixences -Illa ho farà el dia 23, abans del debat de política general que tradicionalment obre el curs parlamentari- i una remodelació del Govern. Fa temps que diversos grups ho demanen. A banda de demanar les dimissions de Niubó -per la crisi educativa-, Parlon -per les polèmiques a Interior- o de Paneque -pel caso de Rodalies-, els grups parlamentaris també han reclamat canvis al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, una macroconselleria amb diverses carpetes complexes, com els trens, les polítiques d'habitatge o les polítiques energètiques. El president, fins ara, s'hi ha negat, i allunya una crisi de Govern en un inici de curs convuls.
