El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat que hi hagi més castellà a les escoles de Catalunya. La decisió d'Estrasburg, fruit d'una demanda d'Òmnium i d'un grup de famílies, se centra en l'escola Turó del Drac, de Canet de Mar, però aporta arguments que són extrapolables a la resta d'escoles del país. Ara bé, no té efectes reals sobre el conjunt del sistema educatiu. L'escola catalana continuarà com fins ara a l'espera que es pronunciï el Tribunal Constitucional (TC) sobre la sentència del 25% i tota la resposta legal que hi ha donat la Generalitat per intentar preservar el model d'escola catalana. El que digui el TC -que s'havia de pronunciar l'any passat i encara no ho ha fet- sí que tindrà conseqüències. Govern i entitats com Òmnium o Plataforma per la Llengua estan a l'expectativa, de cara a articular una resposta.
Quina és la situació, ara? Mentre no es pronuncia el TC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) intenta aplicar centre a centre la seva sentència que fixa un 25% de castellà i ja n'hi ha més d'una vintena d'escoles afectades. La resolució del TEDH no hi té un impacte directe, però sí que ha generat rebombori per la contundència del posicionament d'Estrasburg. Fins al punt que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha remarcat aquesta tarda que "no analitza el fons del cas" perquè no és una sentència, ni tampoc "té efecte sobre el conjunt del sistema educatiu de Catalunya". En aquest sentit, la posició del Govern continua sent la mateixa: una escola amb el català com a "centre de gravetat" en què l'objectiu sigui que tot l'alumnat assoleixi la competència plena en les llengües oficials.
No és una sentència, però compra el relat espanyolista
En la seva resolució, el TEDH va més enllà d'una simple inadmissió d'una demanda i justifica la decisió amb arguments que serviran a les entitats espanyolistes que fa anys que intenten torpedinar el model d'immersió. Estrasburg constata que Catalunya és "una regió bilingüe" i que "prohibir l'ús del castellà com a llengua vehicular privaria els ciutadans espanyols del seu dret a ser educats en la llengua nacional". Fer tota la docència en català, diu el tribunal, "situa en una posició de desavantatge significatiu les famílies castellanoparlants" i, en aquesta línia, incrementar l'ús del castellà en una o diverses assignatures no suposa necessàriament alterar l'ús predominant del català com a llengua vehicular. És més, segons el tribunal, rebre educació en castellà és "essencial per facilitar la igualtat d'accés dels alumnes al sistema educatiu estatal" i "preservar el principi d'unitat" de l'educació.
Des d'Òmnium remarquen que la resolució "no és una bona notícia" però que no afecta el conjunt del sistema. El president de l'entitat, Xavier Antich, ha reclamat en un comunicat articular un front comú en defensa del model d'escola catalana, després del revés d'Estrasburg. De tota manera, Antich ha recordat que el tribunal "no imposa percentatges ni resol sobre la constitucionalitat" del 25% de castellà. En una línia similar, Plataforma per la Llengua, que no forma part d'aquest procediment, admet certa sorpresa per la contundència del TEDH en la resolució. "La immersió és l'únic model que garanteix l'aprenentatge del català, la integració i la igualtat d'oportunitats; altres posicionaments són més ideològics que pedagògics", remarca Eloi Planas, membre de Plataforma, en declaracions a Nació.
La ma de María Elósegui
Tres magistrats signen la resolució d'Estrasburg sobre el català. Són el suís Andreas Zünd, l'ucraïnès Mikola Gnatovskí i l'espanyola María Elósegui. En els arguments del TEDH s'hi pot veure la mà d'Elósegui, com apunten algunes fonts. Es tracta d'una magistrada molt conservadora i pròxima al PP. Membre de l'Opus Dei i amb posicionaments homòfobs, va arribar a Estrasburg el 2018, després del fracàs de l'expresident del TC, Francisco Pérez de los Cobos, també pròxim al PP, fins al punt que hi havia militat. Elósegui també va formar part del tribunal que va concloure, ara fa uns mesos, que la presó preventiva de Pablo Llarena no havia vulnerat drets a Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez.
Tothom pendent del TC
En tot cas, les mirades se situen des de fa mesos al Tribunal Constitucional. No se sap encara quan es pronunciarà, ni en quin sentit ho farà, malgrat que està controlat per una majoria progressista pròxima al PSOE. Alguna pista? El 2023 el TC va avalar la llei d'educació espanyola de 2020, coneguda com la llei Celaá, que no estableix percentatges lingüístics en educació. L'alt tribunal va dir aleshores que de la Constitució no se'n deriva la fixació de percentatges de castellà en el sistema educatiu, però sí que, d'acord amb la doctrina del tribunal, cal un "patró d'equilibri o d'igualtat entre llengües". Amb l'Estatut, el TC també va dir que el silenci sobre la vehicularitat del castellà no és inconstitucional sempre que no impedeixi que aquesta llengua també sigui vehicular a l'escola. Mentre tothom està pendent del TC, el TEDH no llança cap salvavides.
