El Tribunal Suprem ho va fer bé. Així ho ha sentenciat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ha avalat la presó preventiva que va ordenar Pablo Llarena contra Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez entre els anys 2017 i 2019. D'aquesta manera, el tribunal d'Estrasburg nega que hi hagi hagut vulneracions dels drets polítics dels tres dirigents independentistes, pel fet que no van poder participar en igualtat de condicions a la campanya electoral de les eleccions de 2017, ni van poder participar de la sessió d'investidura. Concretament, el tribunal diu que no s'ha vulnerat el dret a la llibertat ni s'han limitat els drets. Tampoc considera que hi hagi hagut violacions del dret a unes eleccions lliures, encara que es va suspendre com a diputats els dirigents del procés.
Judgment Sanchez i Picanyol and Others v. Spain - Political rights of three Catalan elected officials not infringed during their pre-trial detentionhttps://t.co/CSz8SEc9fh#ECHR #CEDH #ECHRpress pic.twitter.com/t4Y6y1Hubb
— ECHR CEDH (@ECHR_CEDH) November 6, 2025
Es tracta de les primeres demandes dels líders del procés que resol el TEDH, a l'espera que es pronunciï sobre la causa principal, que fa referència a la sentència de l'1-O. A la resolució, Estrasburg diu que "les autoritats nacionals van equilibrar els diversos interessos en joc d'una manera que no es pot considerar arbitrària ni que vulneri la lliure expressió de l'opinió popular". Així, assenyala que el Suprem va aportar "raons suficients" per justificar l'empresonament preventiu, que en el cas de Junqueras, Turull i Sànchez es va allargar des del novembre del 2017 fins que van ser condemnats l'octubre del 2019. Estrasburg insisteix que la decisió dels jutges espanyols va ser correcta "per preservar l'ordre constitucional".
Jordi Turull ha assegurat que "respecta però no comparteix" la sentència, i ha insistit que el seu empresonament, enmig del seu propi debat d'investidura, "responia a criteris polítics, a una estratègia política" i que buscava "escapçar" l'independentisme. I ha afegit: "Si no hi hagués optat, segurament les coses haurien anat d'una altra manera". Turull ha dit que "ho tornaria a fer", en referència a sotmetre's a la investidura en aquell context, després que no pogués celebrar-se la de Carles Puigdemont.
El secretari general de Junts ha afirmat que la sentència és fruit de "l'estratègia de l'Advocacia de l'Estat en tot aquest recurs, que ha decorat i ha afinat molt jurídicament el que va ser una decisió política". En aquest sentit, ha dit que espero que "no li passi mai més a ningú, tot i que estigui en opcions polítiques als antípodes". "Ho tornaria a fer, evidentment. Com farem tot allò que sigui per a confrontar-nos i plantar cara a aquesta mena de jutges que fan més de justiciers contra l'independentisme", ha reiterat.
Per part d'ERC, el partit ha dit que el procés judicial continua obert perquè malgrat la sentència del TEDH hi ha arguments que sí que han estat acceptats en altres causes al Comitè dels Drets Humans de l'ONU i al grup de detencions arbitràries. Així, els republicans volen esperar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï en les causes que encara hi ha obertes.
