El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha decidit no admetre la demanda presentada per famílies de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar contra la sentència que imposa una assignatura més en castellà al centre arran de la queixa d'una altra família. El tribunal argumenta que la pràctica mantinguda durant anys per centre escolar d’impartir l’ensenyament exclusivament en català “situava les famílies castellanoparlants que residien temporalment o permanentment a Catalunya en una situació de desavantatge significatiu, ja que impedia als seus fills el dret i el deure constitucional d’aprendre el castellà”.
En la seva decisió, feta pública aquest dijous, el tribunal remarca que el castellà és llengua oficial a tot el territori estatal, i per això considera que “prohibir-ne l’ús com a llengua d’ensenyament privaria els ciutadans del seu dret a ser educats en la llengua nacional”. “Rebre educació en la llengua de l’Estat és essencial per facilitar la igualtat d’accés dels alumnes al sistema educatiu estatal i per preservar el principi d’unitat del sistema educatiu”, afegeix. També subratlla que tal com va assenyalar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva sentència, l’educació exclusiva en català al centre “dificultava la reintegració dels alumnes al sistema educatiu estatal quan es traslladaven a una altra comunitat autònoma on l’única llengua oficial era el castellà”.
El TEDH admet que el Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals encoratja els estats a garantir l’ensenyament en les llengües minoritàries, però remarca que permet que això es dugui a terme de diverses maneres, com ara mitjançant educació bilingüe o multilingüe, classes en llengües minoritàries a les escoles públiques, o escoles privades de llengua minoritària i activitats educatives organitzades per les mateixes comunitats. De manera semblant, recorda que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries promou l’ús de les llengües minoritàries en l’educació, però no estableix quin pes concret han de tenir dins dels currículums. Correspon als estats, continua, adoptar el sistema educatiu que considerin més adequat per promoure la diversitat lingüística.
En el present cas, el TEDH conclou que la decisió judicial impugnada no va anul·lar el projecte lingüístic del centre escolar, sinó que simplement va incrementar l’ús del castellà en una o diverses assignatures, sense modificar el caràcter predominant del català com a llengua vehicular. “El tribunal considera que l’Estat demandat va aconseguir un equilibri adequat entre la preservació de la unitat del sistema educatiu i la promoció de la diversitat lingüística, d’acord amb els compromisos internacionals esmentats”, assenyala, alhora que constata que “les decisions judicials impugnades no van interferir de manera discriminatòria en la vida privada o familiar dels demandants”. També descarta altres motius adduïts per les famílies, com ara la prerrogativa del president del Tribunal Superior de Justícia d’incorporar-se a una secció diferent quan aquesta examinava un assumpte d’especial rellevància, o bé la decisió de no presentar qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Òmnium lamenta la decisió del TEDH
Òmnium ha lamentat la decisió del TEDH i ha denunciat que el tribunal no té en compte que el model lingüístic que cal aplicar a l’escola catalana emana d’una llei del Parlament. “Volem recordar que el model d'escola en català deu compliment a unes lleis aprovades per amplíssimes majories al Parlament i que és troncal per a la construcció permanent d'aquest país i la defensa del català", ha afirmat el president d’Òmnium, Xavier Antich, que ha denunciat que els tribunals espanyols, que han estat els que han iniciat el procés, "no respecten les institucions catalanes, les lleis vigents, ni els consensos socials i que, sota el fals pretext de defensar els drets lingüístics d’una part, estan disposats a tot per acabar amb la immersió lingüística".
Òmnium considera, a més, que la decisió del TEDH d’inadmetre la demanda contrasta amb les recomanacions fetes a Espanya pel Comitè d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, que ja va advertir que fixar un percentatge mínim de castellà a cada centre “és contrari a les obligacions acceptades per Espanya”. En aquest sentit, el mateix Comitè va qualificar la imposició judicial del 25% de castellà al sistema educatiu català com una “gran font de preocupació”. Per altra banda, el Relator Especial de l’ONU sobre qüestions de les minories el 2019 ja recomanava revisar qualsevol mesura que pogués reduir la proporció d’ensenyament en català a l’escola, després de recordar que el model català havia rebut elogis de la UNESCO. I el seu informe de l'octubre de 2023 també posava en dubte que les sentències del TSJC que imposaven un mínim del 25% de castellà s'ajustessin al dret internacional i demanava que es revisessin.
