La decisió té conseqüències en matèria lingüística. La llei Celaá no estableix percentatges en l'educació, cosa que xoca amb l'ofensiva liderada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que en la sentència de desembre de 2020 ordenava a la Generalitat un mínim del 25% de castellà a tot el sistema educatiu. L'alt tribunal diu que de la Constitució no en deriva la necessària fixació de percentatges d'ús del castellà en el sistema educatiu, però sí que, d'acord amb la doctrina del tribunal, cal "un patró d'equilibri o d'igualtat entre llengües".
La majoria del ple ha donat suport a la ponència de Ricardo Enríquez després d'ordenar-li que la modifiqués per tal de rebutjar el recurs de Vox. De fet, el mateix Enríquez i la resta de magistrats conservadors han anunciat un vot particular contra la decisió de la majoria, perquè consideren que alguns preceptes de la llei Celaá són contraris a la Constitució, cosa que nega la majoria progressista que controla ara l'alt tribunal. La sentència, que encara no s'ha fet pública, dona pistes sobre quina serà la decisió del Tribunal Constitucional als recursos contra el mecanisme de la Generalitat per esquivar el 25% de castellà.
La llei Celaá diu que tots els alumnes han de tenir ple domini oral i escrit del castellà i la llengua del territori -el català- al final de l'educació obligatòria. El TSJC, en la sentència del 25% de castellà, es basava en una llei ja derogada, la llei d'educació de l'exministre José Ignacio Wert. Per evitar haver de fixar aquest percentatge de castellà a totes les aules, la Generalitat va idear un mecanisme legal que estableix que l'ús de llengües a l'escola es determinarà amb criteris pedagògics, no pas a través de percentatges. La sentència del TC sobre la llei Celaá aplana el camí per avalar, també, la resposta del Parlament, si més no pel que fa als percentatges.
Sense diners públics per als centres que segreguen per sexe
D’altra banda, nega les impugnacions dirigides contra articles concrets de la llei per vulnerar el dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament. “Partint de l'àmplia llibertat de configuració del legislador en el desenvolupament d'aquests drets”, desestima el recurs contra la modificació de la programació de centres que només fa referència a les places “públiques” i suprimeix el criteri de la “demanda social” contingut a la redacció anterior, i també contra la regulació de l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials conforme al principi d'inclusió.D'acord amb aquest mateix àmbit, el ple també desestima la prohibició de concertar l'educació diferenciada per sexes. “De la Constitució deriva un model educatiu pluralista, però no tots els models educatius han de rebre ajuts ni han de tenir un dret subjectiu a la prestació pública”, assenyala, “el tribunal ha examinat si la prohibició de finançar públicament l'educació diferenciada és contrària a la igualtat o alguns dels drets educatius i conclou que no ho és”. “La diferència de tracte que estableix entre els centres educatius que separin el alumnat per raó del seu gènere, a efectes de poder ser finançats totalment o parcialment per fons públics, respon a una concepció ideològica del sistema educatiu que, no només no pot ser titllada d'arbitrària, sinó que, a més, està inspirada en valors constitucionals”, sosté.
El document considera igualment conforme amb la constitució l'absència de menció a la religió com a assignatura al currículum educatiu a la llei recorreguda. Finalment, rebutja les impugnacions de tipus competencial contra la llei. En aquest sentit, els recurrents plantejaven "per primera vegada" davant del TC la possibilitat de declarar la inconstitucionalitat d'una llei "per defecte del bàsic" sol·licitant que fixés per si mateix el "contingut mínim" de la normativa estatal bàsica en matèria d'educació.
Cambray: "És una victòria històrica"
El conseller d'Educació, Josep González Cambray, ha dit que la sentència del TC és una "victòria històrica" perquè per primera vegada hi ha un aval jurídic que permet a la Generalitat no renovar els concerts als centres que segreguen per sexe. "Farem coeducació a les aules, els nens i les nenes han de créixer i aprendre junts dins de les aules", ha afirmat Cambray en una atenció als mitjans. El conseller ha ressaltat la "perseverança" del Govern i ha dit que és un motiu "d'orgull de país" que es pugui deixar de donar diners a les escoles que separen nens i nenes.Pel que fa a la qüestió lingüística, Cambray ha ressaltat la decisió del TC. "Per primera vegada, el TC diu que l'educació de les llengües no va de proporcions ni de percentatges", ha afirmat. Per això, tot i receptar "prudència", ha confiat que els pronunciaments de l'alt tribunal sobre la llengua a l'escola "aniran en aquesta línia".
