Una Catalunya més insegura i que necessita més punitivisme. Aquesta és la percepció d'una majoria dels catalans sobre la seguretat, que també situen la delinqüència com la qüestió que genera més preocupació. L'última enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), presentada aquest divendres, mostra com el 64% dels catalans creuen que el país és menys insegur que fa un any i la meitat creu que la recepta per reduir aquesta inseguretat implica endurir les penes per delictes comuns i expulsar els migrants que delinqueixin.
L'estudi, elaborat pel politòleg Toni Rodon i el periodista Roger Tugas, mostra com la percepció de la inseguretat augmenta a nivell local. Concretament, el 38% dels catalans considera que el seu barri és més insegur respecte fa un any i el 50% pensen el mateix en el cas del poble o ciutat. Això suposa un augment de deu punts i de dotze punts respectivament respecte a les dades de fa dos anys. Aquesta percepció d'inseguretat també ha augmentat tant a Catalunya (64% creuen que és més insegura que fa un any), com a l'Estat (61%) i com a la Unió Europea (54%).
Quins són els delictes més habituals, a ulls de la ciutadania? Doncs un 63% considera que el vandalisme a l'espai públic és habitual al seu municipi, mentre que un 61% menciona el tràfic de drogues. Els robatoris al carrer i en comerços són mencionats per un 56% mentre que les ocupacions apareixen en les respostes del 55% dels catalans. En la mateixa línia, la delinqüència preocupa molt al 87% dels catalans i s'imposa a altres problemàtiques com les crisis econòmiques (85%), el canvi climàtic (80%), l'augment de l'extrema dreta (66%), el masclisme (71%) o les relacions entre Catalunya i Espanya (56%).
La visió punitivista dels catalans
És davant la creixent preocupació per la inseguretat que els catalans aposten per una visió punitivista. El 51% dels catalans aposten per endurir penes per als delictes comuns i expulsar les persones migrants que delinqueixin com a via per aconseguir la pau. Per altra banda, sí que hi ha una part de la ciutadania que aposta per mesures de caràcter més didàctic com restringir les xarxes socials que toleren comentaris d'odi o desinformació (39%) i incorporar l'educació per la pau al contingut curricular (32%).
Per altra banda, les accions individuals en relació amb la seguretat són diferents. El 54% defensa ajuda les persones vulnerables en cas d'observar una injustícia mentre que el 43% vol fomentar en l'entorn proper el respecte a qui pensa diferent. Encara sobre percepcions, la llengua o la identitat nacional es concep com el principal col·lectiu discriminat, i molt a prop queda el lloc d'origen o el gènere. El 18% dels catalans consideren que pertanyen a un col·lectiu discriminat, la xifra més alta de tota la Unió Europea.
Els autors de l'estudi han conclòs que els homes joves expressen "actituds preocupants". El 60% considera que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones, mentre que el 30% creu que la violència masclista és un invent del feminisme i que hi ha desigualtat en perjudici dels homes. Per altra banda, el 24% rebutja que la democràcia sigui la forma preferible de govern i un 40% dubta o prefereix no posicionar-se. Per últim, el 18% dels homes joves considera que el canvi climàtic és causat únicament o sobretot per processos naturals i no per l'activitat humana.
