24 hores i escaig després de la dimissió de Carlos Mazón, PP i Vox ja s'han reunit per buscar el seu substitut. Ho han fet els seus líders, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, en una trucada telefònica valorada pels populars com a "cordial" i amb "bon to", però on no s'han posat "noms sobre la taula". Tot i això, tots dos han coincidit en "la necessitat de donar estabilitat al País Valencià que segueix immers en un complex i dolorós procés de reconstrucció després de les riuades de l'any passat", segons han confirmat a Europa Press fonts de la direcció nacional del PP.
Així doncs, en els pròxims dies, el PPCV i Vox "iniciaran els contactes per assolir un acord amb vista a una nova investidura, conseqüent amb els acords subscrits al maig entre els dos partits per a l'aprovació dels pressupostos vigents", mentre que la direcció nacional del PP "farà seguiment d'aquestes converses", segons fonts de la formació popular.
El PP necessita el suport explícit de Vox per mantenir-se al govern i ahir els dos líders ja van creuar declaracions. Feijóo va assegurar que “sempre treballarem per les víctimes i mai les utilitzarem” i va demanar a Vox que “estigui a l'altura” i mantingui el suport a l’executiu del PP “quan abans millor”. Però Abascal, que té la paella pel mànec, no va garantir el suport als populars i ho va exemplificar amb una frase: "Que s'aclareixin".
Bateria de noms
Tot i que teòricament, a la trucada d'aquest matí no s'han posat noms sobre la taula, hi ha diversos candidats que van guanyant força a l'ombra. Amb bona sintonia amb la ultradreta per haver pilotat les negociacions de lleis importants al llarg de la legislatura, el síndic dels conservadors a la cambra valenciana, el catalanoparlant Juanfran Pérez Llorca, emergeix com a una figura de consens que podria ocupar aquesta funció de president de transició. Hi ha altres noms que sonen, com ara el vicepresident de les Corts Valencianes, Alfredo Castelló, però l'actual secretari general dels populars valencians acumula bona part de les paperetes i és el gran favorit a les travesses.
L'escollit pels conservadors i els reaccionaris executaria un paper similar al que va desenvolupar José Luis Olivas —tacat per la corrupció— quan Eduardo Zaplana —condemnat per rebre suborns milionaris— va marxar al Govern espanyol de José María Aznar pels volts del 2002. Si llavors els populars comptaven amb una majoria absoluta que els permetia fer i desfer a plaer, la formació de la gavina al País Valencià es troba ara sotmesa als designis de Vox. No debades Mazón ha pogut sobreviure durant un any i escaig gràcies a cedir davant les peticions radicals del partit que dirigeix amb un comandament vertical Santiago Abascal des de Madrid.
