La flor i nata del progressisme mundial es trobarà entre aquest divendres i aquest dissabte a Barcelona, acollida pel president espanyol, Pedro Sánchez. L’encontre tindria un significat diferent si s’hagués fet fa uns mesos. Però es produeix precisament quan el projecte de la dreta populista mostra senyals d’estrès i desconcert. L’enfangament de la guerra al Golf Pèrsic ha posat Donald Trump a la defensiva, amb mostres creixents de desequilibri i estupor, que l’han fet escometre fins i tot contra el Papa. Viktor Orbán acaba de ser derrotat a Hongria . L’escenari és preocupant per les forces democràtiques i pel multilateralisme, però alhora queda clar que hi haurà combat. Els líders presents a Barcelona ho volen deixar clar. Aquests són alguns dels més rellevants.
Lula, preparat per un nou combat amb Bolsonaro
El líder brasiler que ha viatjat a Barcelona és un home de 80 anys que culmina el seu mandat. Però no és un dirigent en retirada. Conserva el seu carisma de sempre, ha superat el càncer que el va encerclar i entoma els propers mesos amb la voluntat de buscar la reelecció l’octubre vinent. En una Amèrica Llatina on la dreta extrema governa l’Argentina i ha guanyat recentment les eleccions a Xile, amb la conservadora Keiko Fujimori a prop de la presidència del Perú, Lula -junt amb Mèxic- és el gran pilar de l’esquerra.
El Brasil és un dels països on la polarització ideològica global s’ha expressat de manera més crua. Si Lula simbolitza l’esquerra sindicalista, amb vinculacions amb el catolicisme més social, el seu antecessor Jair Bolsonaro va encapçalar una de les primers grans victòries de l’extrema dreta global. Ara a la presó acusat d’intent de cop d’estat, l’expresident ha llançat el seu fill Flavio per intentar derrotar Lula. Serà una de les grans pugnes electorals de l’any i la cimera de Barcelona, que projecta el lideratge internacional de Sánchez, també ho fa amb la figura del líder brasilerr.
Sheinbaum, la dona que sap tractar Trump
La presència de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, és el plat més fort de la cimera. Per la importància del seu país i perquè suposa el desgel després d’anys de fredor diplomàtica per la memòria colonial. L’antecessor de Scheinbaum, López Obrador, va exigir disculpes d’Espanya pels crims colonialistes i la líder mexicana és hereva política seva. Darrerament, el gest de Felip VI admetent els “abusos” dels espanyols va reprendre la fluidesa diplomàtica. La mexicana arriba a Barcelona quan acaba de rebre el reconeixement de la revista Time com una de les 100 persones més influents del món.
Però Sheinbaum, a més, pot ensenyar un full de ruta sobre com gestionar Trump. La dirigent mexicana ha estat considerada modèlica sobre com plantar cara al mandatari nord-americà sense agreujar una crisi i alhora guanyant-se el respecte del magnat. Ho ha fet dient-li que no davant les seves amenaces aranzelàries i la seva xerrameca sobre la frontera, però sense entrar en el terreny personal i mostrant respecte formal i certa distància. Abans de pujar a l’avió, va tenir la llestesa d’assegurar que la cimera no era “contra Trump”, sinó per refermar el valor de la pau i la Carta de l’ONU.
Gustavo Petro, un dirigent en retirada
El president colombià arriba a la cimera quan s’esgota el seu mandat. El 31 de maig se celebra la primera volta de les presidencials, en les quals dona suport a Iván Cepeda. L’elecció serà un termòmetre sobre el llegat de Petro, un home que va encarnar el pas de la lluita armada a l’acció política. També ha estat qui va pagar un preu per haver intentat respondre als insults de Trump a través de els xarxes, havent de recular de seguida davant les amenaces de Washington.
Yamandú Orsi, el successor de Pepe Mujica
L’entranyable i savi Pepe Mujica no serà aquest cop entre els seus amics. El vell combatent va morir després de ser durant anys un far per a totes les branques de l’esquerra del seu país, des dels antics tupamaros als quals va estar vinculat fins a la nova socialdemocràcia de l’Uruguai, agrupada en la coalició Front Ampli. Yamandú Orsi és un professor d’història de qui diuen que Mujica va observar de prop durant anys i valorava la seva capacitat negociadora, que va aprendre fent de mestre i després d’alcalde d’una població mitjana.
Connolly: la connexió irlandesa
Serà també a Barcelona la presidenta d’Irlanda, Catherine Connolly. Aquesta psicòloga clínica va guanyar les eleccions presidencials l’any passat com una independent d’esquerres amb el suport del partit Laborista -on havia militat- i el Sinn Féin. La seva victòria hagués estat impensable fa pocs anys en un panorama polític dominat pels històrics Fina Gael i Fianna Fail, que continuen controlant el govern. Connolly té poques competències perquè la presidència irlandesa no és executiva, però es trobarà còmoda a Barcelona, on la seva trajectòria pacifista i les seves crítiques a Israel trobaran escalf.
Elly Schlein, l’anti-Meloni
També participaran en l’encontre líders de partits progressistes que ara són a l’oposició. És el cas d’Elly Schlein, una líder de 41 anys que va guanyar per sorpresa les primàries del Partit Democràtic. Ubicada en l’ala radical de la formació, lesbiana, va costar-li consolidar el seu perfil en una organització amb molts veterans de l’antic PCI i alguns antics democristians. Però n’ha après, ha guanyat flexibilitat i ara està veient com els excessos del trumpisme també passen factura a Giorgia Meloni, que acaba de perdre un referèndum constitcuonal per reforçar el seu poder. Schlein també ha aprofitat l’oportunitat del xoc Trump-Meloni per donar suport a la primera ministra i aparèixer com una política responsable.
Si els líders de l’esquerra i el centre esquerra són capaços d’aterrar el seu ideari, evitar els excessos retòrics i els llocs comuns d’una guerra cultural que no es pot forçar, poden sortir reforçats de la cimera. Ara que es comença a veure el desastre que suposen els governs de dreta extrema, la socialdemocràcia té l’ocasió de reaparèixer com una alternativa seriosa, decent èticament i mentalment equilibrada.
