El món ha canviat molt des d’aquell maig del 1985 en què un president nord-americà, Ronald Reagan, aterrava a Madrid. Era en ple debat sobre el paper d’Espanya a l’OTAN. Washington volia saber si el gir que havia donat el PSOE -de l’“OTAN, d'entrada no” a defensar la continuïtat a l’Aliança- era ferm. Faltaven mesos per al referèndum que avalaria l’adscripció a l’organització. El politòleg Jordi Armadans, amb anys d’activisme en el moviment per la pau, recorda aquella visita: “Com han canviat les coses. Un president americà venia a demanar que Espanya no abandonés l’OTAN i ara, un altre president amenaça de marxar”.
Com ha canviat el discurs sobre la pau en aquests anys? Quina percepció es té ara de l’OTAN, que ha passat de ser el gran enemic dels grups pacifistes i de l’esquerra més activista a ser objectiu de l’atac d’un president d’extrema dreta i dels seus acòlits? Ha canviat la mateixa idea de la seguretat i la defensa? S’ha fet antic el missatge dels anys 80 sobre la pau? En parlem amb Jordi Armadans i amb Pol Molas, president de la Societat d’Estudis Militars (SEM).
L’entitat treballa per generar coneixement entorn una política de defensa. Per novè any consecutiu, la SEM ha fet públic el seu baròmetre sobre defensa, que mostra que en cas d’una Catalunya independent, un 52,8% dels enquestats són partidaris de tenir forces de defensa, enfront el 37,5% que n’és contrari. Entre els més joves (16-29 anys), el percentatge favorable és més elevat, d’un 67,9%. Entre les formacions independentistes, el nivell de favorables a un exèrcit supera el 60% o el frega, en el cas d’ERC, amb un 59%. En el cas de votants del PP, curiosament, és on el percentatge és menor, d’un 34%, però se suposa que és pel fet de preguntar sobre un exèrcit català.
Pol Molas: "Comença a haver un debat seriós sobre defensa"
"Si es vol un Estat propi, hi ha d’haver un debat seriós sobre política de defensa. En aquests moments, comença a haver un debat rigorós", sosté Pol Molas. El president de la Societat d’Estudis Militars salta quan se li pregunta si defensa idees militaristes: "El militarisme és el predomini de l'estament militar sobre el poder civil. No hi ha cap país europeu que sigui militarista".
Molas destaca el context diferent amb el produït entorn del referèndum de l’OTAN: “Els anys 80 s’estava en plena Guerra Freda i després, els anys 90 i 2000 es va entrar en un període de relativa calma. Ara, ha retornat la guerra convencional a Europa i això esperona el debat”. També apunta que hi ha clares diferències entre la percepció sobre seguretat que hi ha als països de l’est, com a Polònia, on el perill de Rússia es veu més clarament, de la que hi ha al sud d’Europa.
Pol Molas assenyala la normalitat amb què funciona el servei militar en els països nòrdics i explica la major favorabilitat a un exèrcit català entre els joves. "Ells no tenen el trauma dels ervei militar espanyol. No s’ha de confondre un exèrcit de defensa amb l’exèrcit espanyol, que és un antimodel", remarca.
Està el pacifisme perdent el relat?
Jordi Armadans, analista de conflictes i exdirector de la Fundació per la Pau, subratlla el risc de desubicació per un discurs alternatiu entre els missatges trumpians contra l’OTAN i unes forces de centre dreta i socialdemòcrates en favor d’una defensa armada. A Armadans no li sobta que entre els joves sigui especialment forta l’opinió favorable a més exèrcit perquè “aquest és ara el discurs majoritari. Ningú qüestiona ara més partides de defensa, tret de l’extrema dreta, que ho fa per simpaties envers Putin”.
Que ara certs discursos siguin majoritaris no equival a que siguin sòlids, manté: “Portem 25 anys de més despesa militar i el que s’ha creat és més caos i guerres que mai. Es pot invertir molt més en armes, però si no es consensuen les polítiques de defensa, no servirà de res. La Unió Europea o mancomuna la seva defensa o no farà res. El problema no és de manca de pressupost sinó de la capacitat d’estratègies compartides. Com tampoc serveix de res invertir més per acabar comprant armament de la indústria nord-americana”.
Armadans assenyala que la ingenuïtat està més en el costat dels qui propugnen més despesa militar. "Si els governs aspiren a expressar-se a través de la força bruta, el món serà ingovernable per tothom. La solució, com demostra el que estem veient al Golf Pèrsic, no és més armes nuclears, sinó avançar en el desarmament", indica. El politòleg també relativitza el suposat entusiasme per les inversions en defensa: "Molta gent respon que sí a si s’ha de fer més despesa militar, però sense tocar l’estat del benestar. Però els fets el que mostren és que l’únic amí és el multilateralisme, la negociació i la diplomàcia".
