El president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat entreveure en una entrevista al diari The Telegraph que es planteja de manera ferma la possibilitat que els Estats Units abandonin l’OTAN. La seva posició arriba després del desacord amb diversos aliats, als quals retreu no haver donat suport a l’estratègia nord-americana en el conflicte amb l’Iran.
"Mai em va convèncer l'OTAN. Sempre vaig saber que era un tigre de paper, i el president rus, Putin, també ho sap, per cert", ha expressat Trump a l'entrevista amb The Telegraph. El republicà ha recriminat aquest dimecres als aliats la manca de suport en la seva guerra contra l’Iran. “Hem estat allà automàticament, inclòs a Ucraïna, que no era el nostre problema”, ha afirmat, tot afegint: “Ells no han estat allà per nosaltres”.
La Casa Blanca havia demanat als aliats suport per reobrir l’estret d’Ormuz, però els governs europeus es resisteixen a intervenir en aquesta guerra a l’Orient Mitjà. Un conflicte del qual preveu retirar les forces nord-americanes en un termini de “dues o tres setmanes”, segons ha expressat dies després tornar a ampliar l'ultimàtum a l'Iran deu dies més, fins al 6 d'abril, data a què ja no s'arriba.
Poden els Estats Units sortir de l'OTAN?
Sortir de l’OTAN no és una decisió immediata ni unilateral en la majoria de casos, sinó un procés regulat pel dret internacional i, sobretot, per les lleis internes de cada estat membre. El funcionament està recollit a l’article 13 del Tractat de Washington, el document fundacional de l’Aliança, que permet a qualsevol país abandonar l’OTAN sempre que ho comuniqui formalment als Estats Units, que actuen com a dipositaris del tractat.
En el cas que siguin els Estats Units qui abandonin l'organització, no podrien fer-ho de manera unilateral, perquè segons la legislació americana, caldria el vistiplau del Congrés dels Estats Units, una majoria qualificada de dos terços del Senat o una llei específica per poder sortir de l'OTAN. Una sortida que implicaria renunciar a la protecció col·lectiva que estableix l’article 5, segons el qual un atac contra un membre es considera un atac contra tots. A més de l'impacte en la política exterior i de seguretat tant dels Estats Units com dels membre de l'OTAN.
Regne Unit respon amb una cimera internacional
En aquest context, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha anunciat la celebració d’una cimera amb 35 líders internacionals per abordar la situació a l’estret d’Ormuz i buscar vies per reactivar el trànsit marítim. Durant una compareixença a Downing Street, Starmer ha insistit que el Regne Unit no té intenció d’implicar-se en el conflicte bèl·lic: “Aquesta no és la nostra guerra”, ha remarcat.
"Estem explorant totes i cadascuna de les vies diplomàtiques que hi ha al nostre abast", ha informat el dirigent britànic en una conferència de premsa a Londres. En aquest context, ha anunciat una reunió a finals d'aquesta setmana afavorida pel Ministeri d'Exteriors britànic "que reunirà aquests països per primera vegada". "Avaluarem totes les mesures diplomàtiques i polítiques viables que puguem adoptar per restablir la llibertat de navegació, garantir la seguretat dels vaixells i mariners atrapats i reprendre el moviment de mercaderies essencials", ha assenyalat.
Starmer ha indicat que el següent pas de la coalició serà convocar càrrecs militars per "coordinar capacitats" i fer que l'estret d'Ormuz "sigui accessible i segur", tot i que ha fixat aquest horitzó per quan "cessin els combats". Sobre les declaracions de Trump d'abandonar l'OTAN, el primer ministre britànic ha considerat que es tracta d'una manera de pressionar el Regne Unit i la resta d'aliats per implicar-se en el conflicte.
