Conduir en català: barbarismes i claus per aprovar l'examen

Un recull dels mots on més fallem i alguns academicismes que desperten confusió i poden ser decisius per superar el teòric sense passar-nos al castellà

Publicat el 15 de febrer de 2026 a les 12:33

Un dels àmbits en els quals utilitzem més barbarismes és, segurament, el de la conducció i el món automobilístic. En bona part, aquest fenomen es devia a la impossibilitat, durant molts anys, de fer l'examen en català. El 2021, malgrat estar reconegut per llei, només el 0,8% dels alumnes (934) van optar per fer l'examen en la llengua pròpia. La situació es va intentar revertir el 2023 amb el Pla de Foment de la Llengua Catalana a les Autoescoles, que amb la digitalització dels exàmens després de la Covid, va facilitar que els alumnes poguessin fer l'examen en català sense necessitat de demanar-ho amb antelació.

Ara, els aspirants poden triar l'idioma just abans de començar la prova i des de Plataforma per la Llengua recorden que, si no ho faciliten, es pot fer una denúncia a la mateixa DGT i a l'Oficina de Garanties Lingüístiques. Tot i això, són molts els alumnes catalanoparlants que opten per fer-ho en castellà davant l'escassedat de manuals de conducció i aplicacions de testos que tenim, una situació que dificulta memoritzar el vocabulari específic en llengua pròpia. Tant és així, que el Servei Català de Trànsit (SCT) i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat van publicar els primers tests en línia en català per al permís de conduir B el 2024. Es tracta de 75 qüestionaris que poden ser d'ajuda, però que potser, per alguns, es queden curts.

El vocabulari sobre cotxes i circulació, doncs, s'adquireix majoritàriament en castellà i d'aquí en surten els errors habituals, els academicismes manllevats i la sensació que sigui (quasi) impossible dir algunes paraules sobre la conducció i el cotxe en català sense que "soni estrany". A Nació hem fet un recull d'aquells mots on més fallem i alguns academicismes que desperten confusió i poden ser claus per aprovar l'examen teòric sense passar-nos al castellà.

Falsos amics i errors habituals

En el català més quotidià hi ha una sèrie de barbarismes relacionats amb la conducció que passen desapercebuts als correctors automàtics. És el cas de "cera", que molts utilitzen per anomenar l'espai de la via destinat als vianants.  "No baixis de la cera, que et poden atropellar!", diuen alguns. Cal saber, però, que "cera" en català designa la substància groguenca que es fa a les orelles i el material del qual estan fetes les espelmes. Per referir-nos a aquest espai apartat de la circulació rodada, cal utilitzar la paraula "vorera", i de la llamborda que el separa de l'asfalt en direm "voravia" i no "bordillo".

Un altre cas que pot generar confusió és el mot "glorieta", que alguns fan servir de sinònim de "rotonda", una intersecció giratòria per prendre una nova direcció o canviar de sentit. En català, però, "glorieta" només designa una placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses.

Segurament, però, l'equívoc per excel·lència és la paraula "tràfic", semblant al "trafico" castellà, i que nosaltres només fem servir per traficar, un intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus. Parlem de "tràfic de drogues", "de persones" o "d'influències", però en cap cas emprem aquest mot per referir-nos a una acumulació de cotxes o a un excés de circulació en hora punta. En aquestes situacions, en català correcte, hi haurà "trànsit", "embussos" o "embotellaments"

Encara que l'ús estigui molt estès, amb un cotxe no "adelentem" un altre vehicle ni tampoc el "rebassem". Quan circulem a més velocitat i el deixem enrere, "l'avancem" o fem un "avançament". Si avancem a una persona, deixarem enrere un vianant i no un "peató" (que no surt al DIEC), i si anem caminant, passarem per "un pas de vianants" o un "carrer de vianants" i no per un "pas de zebra" o un carrer "peatonal"

En l'àmbit de la conducció, també hi ha molts termes de l'anomenat "català d'antes", que ja s'han superat, però que els nostres avis encara utilitzen. Diuen "assiento(seient), "cinturón" (cinturó), "faros" (llums), "frenu" (fré), parachoques (para-xocs), "lletrero"  (rètol) i alguns encara "piten" o toquen el "pito" en lloc de "tocar la botzina". En aquesta línia, cada quatre anys, alguns passen la "Iteuve" i no la i te ve (ITV). Una mania de dir les sigles en castellà que es fa extensiva en altres casos com TMB, TGT o CBD. 

Les que no diu ningú

D'altra banda, hi ha alguns casos que rara vegada sentirem dir correctament i que, per això, poden sonar estranys. Però, penseu-hi, no sona estrany també dir "luces de gábilo" (llums de gàlib)? Els famosos "llums instal·lats a prop de la vora exterior més elevada de determinats vehicles per a senyalitzar-ne i indicar-ne l'amplària i l'alçària, i els extrems de la càrrega quan sobresurti per davant o per darrere del vehicle", segons el Termcat.

Un dels casos perduts, són els que quan arriben al "curse" (cruïlla), fan un "ceda" en lloc d'un "cediu el pas". I els que sempre premen "l'embrague" i no "l'embragatge".  Situacions com aquestes, "tubos d'escape" (tubs d'escapament) i els "limpies" (netejaparabrises) quan plou, semblen difícils de corregir. Més difícil és, aparentment, treure's l'examen teòric de conduir a la primera (el 50% d’aspirants no aprovava el 2025). Però com tot, és qüestió de repetir-ho una vegada i una altra, fins que soni bé o, almenys, fins que aprovem l'examen.