Quan encara no s'han acabat els deures amb les rehabilitacions de pisos i edificis apuntalats a la franja del Besòs, sinó que tot just acaben de començar, Barcelona té una altra zona identificada com a secció urgent per intervenir i millorar nombroses finques. Es tracta de Ciutat Vella, el districte amb els edificis més antics de la ciutat, amb molta diferència. Així s'ha subratllat des de l'Ajuntament a l'hora de presentar el Pacte per Ciutat Vella, un compromís polític que té com a una de les grans línies d'actuació "elaborar" un "pla de rehabilitació" de cara a l'any 2035. Segons el govern municipal, la idea és reformar un 10% del parc edificat de tot el districte en una dècada.

Entre molts altres objectius del Pacte per Ciutat Vella, que aborda des de l'educació al futur comercial, la idea de rehabilitar els blocs del Raval, el Gòtic, la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera ha emergit com a prioritària. Per evidenciar-ho, s'ha recordat que la mitjana d'edat dels edificis és de 112 anys, molt per sobre de qualsevol altre districte. De fet, segons el portal de dades obertes de l'Ajuntament, el districte que té uns registres més propers queda a dècades de diferència: la mitjana de les edificions cadastrals de l'Eixample és de 84 anys. Per contra, a les Corts, la zona més jove en qüestió de finques, la mitjana baixa fins als 60 anys. 

I això té un cost que ara pressiona l'administració. Si bé ja s'havien presentat alguns plans en aquest sentit, amb un consistori que ja havia aconseguit 12,5 milions d'euros del Pla de barris de la Generalitat per finançar algunes reformes a la zona històrica de la ciutat, ara la idea és aconseguir més recursos "materials i econòmics", detallen fonts municipals. La intenció és reforçar l'oficina d'habitatge del districte i obrir una primera convocatòria de rehabilitació només vinculada a Ciutat Vella, amb un valor de 15 milions d'euros, per a l'any 2027. També es busca dirigir-la "de manera proactiva" als edificis que més ho requereixen i als que millorin la situació de les persones més pobres, asseguren des de la corporació municipal. Per fer-ho, hi ha un pla en marxa juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per detectar les finques i adaptar els criters de les rehabilitacions a les necessitats barcelonines.

Prop de 200 actuacions per als pròxims 10 anys

Els compromisos van amb un calendari encara elàstic. De moment, el Pacte per Ciutat Vella fixa més intencions que concrecions. Tanmateix, s'arriben a establir 187 accions que donen pistes de cap a on es vol dirigir el futur del districte durant la pròxima dècada. Encara sobre habitatge, el pla estableix la intenció de recuperar 733 pisos turístics per a usos residencials, una possibilitat que s'activaria si a partir de 2028 s'eliminen totes les llicències d'aquesta mena a la ciutat, com ha plantejat l'alcalde Jaume Collboni. Tanmateix, també s'obre una altra via poc detallada, pel que fa a la rebuda de visitants: una de les accions previstes és "desenvolupar un model propi d'allotjament turístic que limiti les formes d'ús intensiu del sòl residencial i vetlli per la distribució equilibrada". Aquest compromís no deixa clar si això passa per revisar altres allotjaments per a turistes o per plantejar-ne de nous.

Per desenvolupar el pla s'han fet una quinzena de sessions de treball amb veïns i 25 entrevistes i trobades amb "agents clau" per analitzar la realitat de Ciutat Vella, menciona el consistori en un comunicat. En la mateixa línia, remarca que han arribat a participar 230 entitats, en aquest procés. 

En altres fronts, com l'educatiu, es proposa convertir algunes escoles en institut escola, per evitar l'abandonament prematur dels estudis, així com el reforç educatiu i l'oferta de formació professional. En el terreny de l'espai públic, de moment l'Ajuntament es guarda alguns detalls al calaix per explicar quina recepta projecta al gruix del districte, però es proposa "una mirada a deu anys" per tenir "una nova estratègia de desenvolupament urbà". De nou, costa traduir l'objectiu general en projectes identificables, però el consistori promet anar-ho explicant en el futur.