Un equip internacional de recerca, dirigit per la biòloga catalana Judith Agudo, ha identificat un mecanisme pel qual l'estrès crònic pot afavorir la propagació del càncer i ha apuntat una possible manera de frenar-lo. L'estudi, publicat a la revista científica Nature pel Dana-Farber Cancer Institute, centre vinculat a la Harvard Medical School, ha obtingut resultats favorables en ratolins i ara caldrà avançar en estudis clínics amb humans.
La investigació revela que algunes cèl·lules canceroses utilitzen les hormones de l'estrès per esquivar el sistema immunitari i formar metàstasis en altres òrgans. Però també apunta a una possible solució. Tal com explica La Vanguardia, els investigadors han comprovat que un fàrmac capaç de bloquejar aquest mecanisme permet eliminar les cèl·lules tumorals abans que es converteixin en metàstasis.
Segons detalla també RAC1, el tractament s'ha provat de moment en ratolins i en cèl·lules humanes al laboratori. El següent pas serà iniciar assajos clínics amb persones per comprovar si els resultats es poden replicar en pacients.
Com l'estrès ajuda el càncer a propagar-se
La metàstasi és la principal causa de la mort en molts càncers. Es produeix quan algunes cèl·lules es desprenen del tumor original, circulen per l'organisme i colonitzen altres òrgans, on poden formar nous tumors. Segons l'estudi, aquestes cèl·lules disseminades aprofiten les hormones associades a l'estrès crònic per evitar l'atac del sistema immunitari. La clau està en els receptors de glucocorticoides, unes proteïnes presents en gairebé totes les cèl·lules del cos que s'activen quan entren en contacte amb les hormones de l'estrès.
Quan aquests receptors s'activen, tenen un efecte immunosupressor, fent que el sistema immunitari no ataqui les cèl·lules tumorals dispersades. Segons explica Agudo, el problema no són les hormones de l'estrès puntual, vinculades a una experiència intensa o emocional, sinó les associades a l'estrès crònic. Aquestes poden mantenir-se elevades durant molt de temps a causa de problemes laborals, econòmics o familiars, o fins i tot, pel mateix impacte emocional d'un diagnòstic.
Atacar les llavors de la metàstasi
La investigació també ha permès observar per primera vegada les "micrometàstasis", petites agrupacions de cèl·lules que s'instal·len a l'òrgan abans que apareguin les visibles. Fins ara era molt difícil d'estudiar perquè no es podien observar directament. Gràcies a una nova investigació de Xavier Sánchez, també del centre Dana-Farber, han pogut analitzar les cèl·lules individualment i veure com sobreviuen al sistema immunitari.
Els experiments han demostrat que si es bloquegen els receptors de glucocorticoides, el sistema torna a detectar les cèl·lules tumorals i les destrueix. Per aconseguir-ho, els científics han utilitzat Mifepristone, un fàrmac ja aprovat per a ús humà que inhibeix aquests receptors. En ratolins amb càncer de mama triple negatiu, la combinació de mifepristona amb immunoteràpia va reduir les metàstasis i va augmentar la supervivència aproximadament un 50%. Els resultats suggereixen que podria existir una nova estratègia terapèutica: eliminar les cèl·lules tumorals disseminades abans que arribin a formar metàstasis.
Impacte en diferents tipus de càncer
Segons l'equip de Dana-Farber, el mecanisme identificat podria estar implicat almenys en tres tipus de tumors: el càncer de mama triple negatiu, el càncer colorectal i el melanoma. No obstant això, els científics creuen que podria produir-se en molts altres tumors sòlids.
Tot i això probablement no afectaria alguns càncers hormonodependents, com la majoria dels càncers de mama amb receptors hormonals o el càncer de pròstata, on les hormones de l'estrès tenen un efecte diferent.
Portar el tractament als pacients
Malgrat que diversos fàrmacs d'immunoteràpia ja són aprovats per a ús humà, els investigadors estan buscant finançament per iniciar un assaig clínic que permeti validar els resultats. Una de les barreres és que la mifepristona és un medicament genèric patentat, fet que redueix els incentius de la indústria farmacèutica per finançar estudis clínics.
Mentrestant, la investigació obre així una nova línia d'estudi sobre la relació entre sistema immunitari, hormones i càncer i planteja la possibilitat de tractar la metàstasi des d'una etapa molt més primerenca de la malaltia. Encara que no substitueix els tractaments mèdics, reduir situacions d'estrès crònic podria ajudar a limitar els mecanismes que faciliten la propagació del càncer.
