Isabel Díaz Ayuso hi torna contra Catalunya. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha criticat aquest divendres que els migrants regularitzats per Pedro Sánchez hagin d'acreditar el coneixement del català, tal com ha demanat el Govern i ERC i l'executiu estatal ha acceptat. Ayuso ha assegurat que la mesura "és il·legal" i que els socialistes "se salten la llei" amb l'objectiu de "destrossar Espanya sencera". La dirigent del PP, en una publicació a X, ha advertit que el seu govern farà "els passos necessaris" als tribunals contra el president espanyol per evitar una "ocurrència il·legal que, a més, és xenòfoba".
Cal recordar que l'executiu català va acordar aquest dimecres presentar una esmena al decret de regularització extraordinària pactat entre el govern espanyol i Podem per fer que els migrants regularitzats hagin d'acreditar el coneixement de la llengua en la primera renovació del permís de residència. La proposta estableix que les persones regularitzades disposaran d’un any, fins a la primera renovació del permís de residència, perquè s'iniciïn en l’aprenentatge de les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes.
La iniciativa preveu que cada comunitat autònoma pugui determinar com articula i acredita els coneixements lingüístics en el seu àmbit competencial. L’objectiu, segons el Departament de Política Lingüística, és reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió social i consolidar el català com a llengua d’inclusió i de participació plena. En el cas de Catalunya, la mateixa Conselleria s’integrarà als mecanismes de seguiment de la regularització per garantir una oferta adequada de cursos i materials d’aprenentatge de llengua. ERC, aquest mateix dijous, es va fer seva la proposta després de pactar-la amb el govern espanyol, amb qui assegura que feia setmanes que treballava abans de l'anuncia del govern.
Uns 150.000 migrants regularitzats a Catalunya
Uns 150.000 migrants que actualment viuen a Catalunya podrien acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha anunciat recentment, després que una iniciativa ciutadana amb 700.000 signatures introduís la proposta al debat polític. Per aconseguir-ho, els interessats primer hauran de salvar alguns tràmits administratius, com demostrar que viuen a l'estat espanyol des de fa més de cinc mesos o certificar que no tenen antecedents penals. Però després, per consolidar-ho, seran claus les oportunitats laborals que trobin. Si un any després d'obtenir el permís de residència i treball els migrants regularitzats no tenen un contracte de feina vigent, tornaran a la casella de sortida.
La Generalitat, més enllà d'introduir aquest requisit lingüístic vinculat al permís de residència, assegura que vol col·laborar activament en els processos d'estrangeria i fins i tot obre la porta a fer contractacions de nou personal per facilitar-ho. Mentre encara s'han de resoldre els últims detalls de la normativa estatal que facilitarà la regularització extraordinària, que encara no està enllestida, la idea de l'Estat és que les entitats socials -des de les més reconegudes, com Càritas o Creu Roja, fins a les més petites que conformen el tercer sector social- quedin habilitades d'alguna manera per ajudar en la tramitació dels expedients. La concreció, però, encara no apareix.
