Uns 150.000 migrants que actualment viuen a Catalunya podrien acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha anunciat recentment, després que una iniciativa ciutadana amb 700.000 signatures introduís la proposta al debat polític. Per aconseguir-ho, els interessats primer hauran de salvar alguns tràmits administratius, com demostrar que viuen a l'estat espanyol des de fa més de cinc mesos o certificar que no tenen antecedents penals. Però després, per consolidar-ho, seran claus les oportunitats laborals que trobin. Si un any després d'obtenir el permís de residència i treball els migrants regularitzats no tenen un contracte de feina vigent, tornaran a la casella de sortida. Coneixedores d'aquest doble repte, entitats polítiques, econòmiques i socials han desplegat uns primers gestos de col·laboració amb una trobada a Barcelona.
La primera trobada era d'exploració, han insistit uns i altres. De les poques conclusions que se n'han pogut extreure en destaca la declaració d'intencions de la Generalitat, que assegura que vol col·laborar activament en els processos d'estrangeria i fins i tot obre la porta a fer contractacions de nou personal per facilitar-ho. Mentre encara s'han de resoldre els últims detalls de la normativa estatal que facilitarà la regularització extraordinària, que encara no està enllestida, la idea de l'Estat és que les entitats socials -des de les més reconegudes, com Càritas o Creu Roja, fins a les més petites que conformen el tercer sector social- quedin habilitades d'alguna manera per ajudar en la tramitació dels expedients. La concreció, però, encara no apareix.
De l'aliança inicial al paper de les entitats socials
Les intencions del procés regularitzador s'han començat a debatre amb una cimera que ha inclòs representants de Drets Socials i Inclusió (Mònica Martínez Bravo), d'Igualtat i Feminisme (Eva Menor), d'Empresa i Treball (Pol Gibert), de la delegació del govern espanyol a Catalunya (Carlos Prieto), d'entitats socials, de l'empresariat, del sindicalisme i del municipalisme. "Avui hem forjat una aliança", ha expressat Prieto. "Ens estem fent totes les preguntes per, en no res, disposar totes les respostes", ha afegit Menor, després de puntualitzar que "en una setmana o deu dies" es podrà saber si el Govern preveu fer noves contractacions per ajudar amb les peticions de regularització administrativa dels migrants.
Les sol·licituds formals es faran entre l'abril i el juny, segons els càlculs anunciats per l'executiu estatal. Diverses fonts asseguren que encara no queda clara quina és la documentació estricta que hauran de facilitar els sol·licitants durant el tràmit. El que donen per fet que serà obligatori serà tenir el passaport del país d'origen, el certificat que mostra que no es tenen antecedents penals i la demostració de la residència prèvia. La idea del govern espanyol és que si no es té accés al volant del padró, també s'acceptin altres documents -com una factura de llum- que provin el vincle temporal d'aquelles persones amb el territori.
De moment, sobre la capacitat de l'administració per fer front a aquest volum de peticions, en un moment en què les oficines d'estrangeria i de molts serveis municipals estan saturades, Carlos Prieto ha promès solidesa. Ho ha fet remarcant també que les entitats socials "podran tramitar expedients" o "informes de vulnerabilitat", i que hi haurà la possibilitat de fer els tràmits en digital. "Serà telemàtic i serà presencial. Hi haurà suficients oficines i hi haurà suficients entitat que hi podran col·laborar", ha reblat. El president de la Taula del Tercer Sector Social, Xavier Trabado, ho ha formulat d'una manera similar, en referència a què els ha dit els representant del govern espanyol durant la trobada a porta tancada: "No han apuntat exactament quin seria el nostre paper, però estan oberts a valorar que hi puguem participar, la qual cosa creiem que és una bona notícia".
També les dues conselleres de la Generalitat presents a l'acte s'han referit a la possibilitat que hi hagi governs municipals contraris a la regularització de migrants -com el de Figueres, on l'alcalde Jordi Masquef (Junts) l'ha criticat obertament- que intentin torpedinar els resultats del tràmit extraordinari. El Govern català buscarà donar alternatives a tots els estrangers que vulguin format part d'aquest procés, independentment de la localitat on visquin. "Impulsarem tota una xarxa perquè no hi hagi una sola porta d'entrada a aquesta regularització", ha expressat Martínez Bravo. Alhora, la consellera Eva Menor ha confiat en què la immensa majoria dels treballadors públics compleixin amb els seus deures administratius, independentment del tarannà polític de l'alcaldia del seu municipi.
"Una segona fase" per consolidar un procés extraordinari
Però el missatge de fons que s'introduïa en aquesta trobada defugia el curt termini. La veritable preocupació era una altra. El missatge que es volia fer entendre és que la regularització no serà una cursa intensa, immediata i amb un final abrupte, d'aquí uns mesos, quan ja s'hagin tramitat totes les peticions de residència i treball. La intenció de l'administració és "assegurar que veritablement tinguin oportunitats d'una vida digna" de manera estable, deia la màxima responsable d'Igualtat i Feminisme. "Això formarà part d'una segona fase que estem començant a treballar", afegia.
En aquest cas, la clau és tot allò que s'aconsegueixi consolidar durant el primer any en què les persones aconsegueixin la regularització administrativa. Els que formin part d'aquest procés extraordinari podran ser contractats durant 12 mesos, però per renovar els papers, un any després d'aconseguir el permís de residència i treball, han de tenir feina. I això fa mirar directament al sector empresarial i a l'administració, a qui es demana que desplegui plans d'ocupació adients. De moment, la Generalitat s'hi mostra predisposada. En el futur haurà d'arribar la concreció.
