Ha estat un cap de setmana polèmic per ERC a les xarxes socials. Unes declaracions de la seva portaveu parlamentària, Ester Capella, en una entrevista a Ràdio 4 sobre el paper del català a la regularització de migrants ha generat crítiques, especialment des de sectors de Junts, però també des de Plataforma per la Llengua, que ha demanat una rectificació immediata al partit. Què diu ERC? Doncs neguen que les declaracions de Capella restin pes a l'exigència del català en la renovació del permís de residència per a les persones que s'acullin al procés de regularització. En paral·lel, els serveis jurídics del partit han fet un informe, al qual ha tingut accés Nació, que constata que el decret del govern espanyol "blinda" l'aprenentatge de la llengua com a requisit en la renovació de la residència.
El decret del govern espanyol, a l'apartat sobre la primera renovació de la residència, diu el següent: "L'informe [d'arrelament], de ser favorable, certificarà, entre altres elements, l'aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència". Per ERC, aquesta text presentat conjuntament amb el Departament de Política Lingüística, implica que, per primer cop, l'aprenentatge del català es tindrà en compte a l'hora d'obtenir els papers per part dels migrants. "L'arrelament no només té a veure amb criteris administratius, sinó amb un factor social com és la llengua", diuen des del partit.
El coneixement de la llengua serà un mèrit per demostrar arrelament -per primer cop-, tot i que no serà indispensable. Serà un punt a favor per aconseguir els papers i ara cal concretar-ho. En això treballa el Govern, tal com va explicar aquest diari. Evident, fonts republicans expliquen que els agradaria anar molt més enllà, que el català fos realment una exigència per poder renovar la residència a Catalunya, però el decret no va tant lluny. El partit, conjuntament amb el Govern, participa en les converses per veure com es concreta el requisit del català en els informes d'arrelament. Caldrà veure si les comunitats o l'Estat són qui marca el nivell necessari que es tindrà en compte.
El que sí que deixa clar l'informe jurídic d'ERC és que el català està "blindat legalment" al decret del govern espanyol en la fase de renovació de la residència. De fet, diuen des del partit, al mateix nivell que el castellà, ja que tampoc es demana en la fase inicial de la regularització extraordinària. ERC també constata que l'informe d'esforç d'integració que inclou el coneixement de la llengua és la via principal de manteniment de la legalitat de qualsevol migrant que, al cap d'un any, no hagi pogut cotitzar prou per passar al règim ordinari de treball. Dit d'altra manera, que si no es pot portar un contracte de feina, l'informe d'arrelament -que incorporarà la llengua- és clau.
Rebatre els arguments de Junts
L'informe ha estat col·laborat com a resposta a Junts, que negava fa uns dies que el català fos inclòs en el procés de regularització. Els serveis jurídics dels republicans considera que els juntaires van fer una "interpretació enganyosa" del decret del govern espanyol, limitant l'aprenentatge del català a un informe "opcional en casos concrets". ERC recorda que l'informe és la "garantia de nou caure de nou en la irregularitat" i acusa Junts d'ometre que el coneixement de la llengua és un requisit -entès com una suma i no una resta- en l'informe d'arrelament que facilita la renovació de la residència al cap d'un any.
"Dir que el català ha desaparegut del decret és ignorar els apartats dedicats a la continuïtat de la residència", assegura l'informe d'ERC, que defensa que aquest punt, juntament amb el Govern, és on va aconseguir indici en el text final del govern espanyol. En aquest text, els republicans també rebaten a Junts que la regularització no ha saturat els ajuntaments. Concretament, ERC recorda que la norma de l'executiu estatal habilita per primer cop Correos i Tragsa per fer tasques de captura de dades i canalització documental, precisament per evitar que tota la càrrega administrativa recaigui en els serveis municipals.
El Govern busca concretar el paper del català
En la regularització de migrants hi treballa el Departament de Política Lingüística per aquest element vinculat al coneixement del català, però també les conselleries de Drets Socials i d'Igualtat i Feminisme. Els encarregats de tots tres departaments ja han engegat les reunions amb tècnics i juristes per analitzar com es pot introduir el català en tot aquest procés de regularització extraordinària i de renovació de la residència. Un cop el govern espanyol ha concretat que hi ha un informe en què es tindrà en compte l'aprenentatge de llengües oficials del lloc de residència, cal desplegar la normativa a nivell autonòmic i és el que ara treballen aquests tres departaments del Govern.
La iniciativa preveu que cada comunitat autònoma pugui determinar com articula i acredita els coneixements lingüístics en el seu àmbit competencial. L’objectiu, segons el Departament de Política Lingüística, és reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió social i consolidar el català com a llengua d’inclusió i de participació plena. En el cas de Catalunya, la mateixa Conselleria s’integrarà als mecanismes de seguiment de la regularització per garantir una oferta adequada de cursos i materials d’aprenentatge de llengua. De moment, el Govern crearà 50.000 noves places de català per entomar la regularització de Sánchez.
