Bones notícies pel català en la regularització extraordinària de migrants que ja està en marxa. El govern espanyol ha acceptat l'esmena que va presentar l'executiu català i la llengua formarà part d'un dels elements vinculats a la primera renovació del permís de residència de qui s'hagi acollit a aquest procés. Fonts del Departament de Política Lingüística valoren positivament que el decret publicat aquest dimarts contempli l'element lingüístic i asseguren que ara es posen les piles per estudiar quin paper té el català, ja que la decisió està en mans de cada comunitat autònoma.
En la regularització de migrants hi treballa el Departament de Política Lingüística per aquest element vinculat al coneixement del català, però també les conselleries de Drets Socials i d'Igualtat i Feminisme. Els encarregats de tots tres departaments ja han engegat les reunions amb tècnics i juristes per analitzar com es pot introduir el català en tot aquest procés de regularització extraordinària i de renovació de la residència. Un cop el govern espanyol ha concretat que hi ha un informe en què es tindrà en compte l'aprenentatge de llengües oficials del lloc de residència, ara cal desplegar la normativa a nivell autonòmic i és el que ara treballen aquests tres departaments del Govern.
Un mèrit per demostrar la integració
La iniciativa preveu que cada comunitat autònoma pugui determinar com articula i acredita els coneixements lingüístics en el seu àmbit competencial. L’objectiu, segons el Departament de Política Lingüística, és reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió social i consolidar el català com a llengua d’inclusió i de participació plena. En el cas de Catalunya, la mateixa Conselleria s’integrarà als mecanismes de seguiment de la regularització per garantir una oferta adequada de cursos i materials d’aprenentatge de llengua.
La Generalitat va presentar una esmena per tal que les persones que s'acullin a aquesta regularització, un any després, si renoven el permís de residència i ho fan per aquesta via de regularització -no s'acullen a altres vies- es demanarà demostrar l'esforç d'integració i que es valori i sigui un criteri el fet d'haver-hi l'aprenentatge de les llengües oficials. "Volem valorar l'aprenentatge de la llengua perquè entenem que no hi ha procés d'inclusió social en què no hi hagi aprenentatge lingüístic", deia el conseller Francesc Xavier Vila, en una entrevista a Nació fa unes setmanes.
A partir d'aquest dijous els migrants en situació irregular poden acollir-se al procés de regularització obert pel govern espanyol. Per entomar-ho i facilitar-ne la integració, el Govern es prepara per oferir més places de cursos per aprendre català, segons ha explicat el conseller de Presidència, Albert Dalmau. "Volem que totes les persones puguin contribuir i cotitzar, però també que s'integrin a la nostra cultura i parlin la nostra llengua", ha remarcat el conseller de la Presidència, que ha assegurat que l'executiu treballa per ampliar aquesta oferta de places.
Uns 150.000 migrants regularitzats a Catalunya
Uns 150.000 migrants que actualment viuen a Catalunya podrien acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha posat en marxa, després que una iniciativa ciutadana amb 700.000 signatures introduís la proposta al debat polític. Per aconseguir-ho, els interessats primer hauran de salvar alguns tràmits administratius, com demostrar que viuen a l'estat espanyol des de fa més de cinc mesos o certificar que no tenen antecedents penals. Però després, per consolidar-ho, seran claus les oportunitats laborals que trobin. Si un any després d'obtenir el permís de residència i treball, en què s'inclourà el mèrit lingüístic, els migrants regularitzats no tenen un contracte de feina vigent, tornaran a la casella de sortida.
