La regularització de migrants que vol aprovar l'Estat podria beneficiar mig milió de persones que ja hi viuen. Una d'elles és la Merly Arévalo, que va néixer a Ocaña (Colòmbia), té 43 anys i en fa 4 que viu a Barcelona. Ara confia a acollir-se a la nova regularització, treballar de manera "legal", i obtenir els permisos de residència i de permís laboral: "Volem aportar un gra de sorra a la societat". En una entrevista a l'ACN, explica que espera formar-se i, sobretot, trobar feina ara més enllà del sector de les cures i la neteja, d'acord amb els estudis que ja té: "Em vull involucrar en la societat com una ciutadana europea més". La Merly, amb ganes de pagar els seus impostos, constata la "felicitat" de la comunitat llatina que l'envolta.
El cas de la Merly Arévalo és semblant al d'altres persones migrants que ara es podrien beneficiar de la regularització extraordinària. Ella fa 4 anys que és a l'Estat (sempre a Barcelona), però no ha pogut tenir encara cap contracte laboral. Ara, després que s'hagi fet pública la regularització de mig milió de migrants, la colombiana ja està fent tràmits amb un advocat especialitat amb immigració per entregar els seus documents a partir de l'abril.
La dona explica que tant ella com la comunitat llatina amb qui es relaciona estan "molt felices", perquè són moltes les persones que es beneficiaran d'aquesta mesura que impulsa el govern espanyol. Això sí, encara tenen certa "cautela", a l'expectativa que les lleis no canviïn, i que no surti "cap impediment" que compliqui els tràmits.
És en aquest sentit que insisteix que té ganes d'aportar el seu "gra de sorra" a la societat que l'ha acollit: "Vull que el país pugui fer moltes coses amb la contribució de la comunitat llatina", reitera, alhora que parla de la seva família: el seu marit viu també a Barcelona, però el fill és a Colòmbia. Les expectatives que té són concretes: la Merly Arévalo vol estudiar i formar-se, i sumar més títols als cursos que acumula. Tot i això, només ha pogut treballar com a cuidadora o persona de la neteja des que viu a l'Estat. Amb la nova regularització confia trobar feina d'alguna cosa més adequada al seu nivell d'estudis: "Vull involucrar-me a la societat com una ciutadana europea més".
El "somni" de la regularització
En Rashid té 39 anys, va néixer a Marràqueix (Marroc), i fa 2 anys que va arribar a Catalunya. També espera acollir-se a la nova regularització i, mentrestant, treballa sense contracte al sector de la construcció des de l'abril passat. Tot i que aspira a mantenir la feina, també vol millorar la seva situació laboral: "La regularització és com un somni, si em permet viure tranquil i tenir més seguretat".
La Rosa també parla del "somni" de la nova regularització. Va néixer a prop de Quito (Equador), té 47 anys, i viu en un poble al costat de Tarragona des del 2021. Tampoc ha tingut mai un contracte laboral, i confia que a partir de la primavera la seva situació es regularitzi. Té un fill i una filla, i és feliç d'haver format "una família catalano-llatina", tal com reivindica. Ara desitja oferir un futur d'estabilitat al seu entorn gràcies al permís de residència i el permís laboral. "Em sento una catalana més, només necessito que un paper també ho demostri", afegeix la Rosa.
"Somnio a treballar de manera legal"
La Valentina forma part d'una comunitat de migrants de Bolívia que viuen al Baix Llobregat. Ella té 28 anys i fa poc més d'un que viu a Catalunya amb el seu marit i dues nenes petites. Sempre ha encadenat feines sense contracte –la majoria com a cuidadora de gent gran–, gràcies a la xarxa que han format amb altres persones que venen del seu país. "El meu somni no és encara treballar d'altres coses de més categoria ni tenir un millor sou. De moment, només somnio a treballar de manera legal. Tot arribarà, espero, a poc a poc", reflexiona.
La Valentina i el seu marit han escrit una llista de coses que volen comprar amb els seus primers contractes legals. Totes per a les seves filles. Encara no han tingut mai una bicicleta –de rodes, perquè només tenen cinc anys–, i ja fa molt que les demanen. "Ara no ens podríem permetre ni comprar les rodetes", lamenta. Però amb els nous permisos, espera que això canviï.
Colòmbia lidera el rànquing
Precisament Colòmbia, on va néixer la Merly Arévalo, lidera el rànquing de països d'on provenen els migrants en situació irregular. De les gairebé 840.000 persones en qüestió, el 70% venen de Sud-amèrica. Uns 287.955 migrants provenen de Colòmbia, que es tradueix en un terç del total. En segon lloc, més de 107.520 provenen del Perú, segons dades de la Fundació Funcas del 2026.
