Els titulars dels diaris i les declaracions dels líders polítics ens han presentat aquesta setmana un Pedro Sánchez derrotat. Passada l'eufòria de la cimera progressista de Barcelona, el cap de l'executiu espanyol ha tornat a la realitat domèstica: votacions perdudes al Congrés i escàndols de corrupció que esquitxen el seu entorn polític i personal amb declaracions gruixudes al Tribunal Suprem.
Al Congrés han estat especialment sonades dues derrotes, i totes dues porten el segell de Junts. Els partits del govern no han pogut aprovar el decret de pròrroga de lloguers per allargar contractes i limitar les pujades al 2%. Tampoc ha prosperat la proposició de llei pactada entre el govern espanyol, el català i ERC per crear un consorci d'inversions que és un nou intent d'atacar el problema de la manca d'execució pressupostària. És un mal compartit pels dos grans partits espanyols (PP i PSOE) i davant del qual han estat ineficaços els tres partits que han presidit l'autonomia (CiU-Junts, PSC i ERC).
El decret dels lloguers era una exigència dels socis de Sumar i Sánchez i els seus no n'estaven convençuts. Les tensions van ser evidents al consell de ministres i, tot i que els compromisos d'agenda excusaven molts membres del gabinet, els seients blaus del PSOE buits a l'hemicicle quan es votava la mesura van alimentar la idea de la distància. El consorci d'inversions formava part dels acords d'investidura de Salvador Illa de l'estiu de 2024. Davant els problemes per transferir a Catalunya la recaptació del 100% de l'IRPF per la negativa sobrevinguda del Ministeri d'Hisenda, que va obligar l'executiu del PSC a retirar els pressupostos, les parts van acordar posar fil a l'agulla al consorci per no abandonar la dinàmica d'acords. Veurem si Illa té els comptes al juny.
La foto no és bona, però...
És evident que, amb el seu vot, i encara que de forma no volguda, Junts ha fet, en el fons, un favor a Sánchez. La foto no és bona, però més que debilitat, a hores d'ara el que projecta és un clima de final de legislatura. El bloc de la investidura, que no és d'esquerres sinó plurinacional, pensa, tot ell, més en el jo que no pas en el nosaltres. A Sánchez li interessa que prosperi, en el fons i en la forma, la seva agenda més que no pas la dels seus socis, i aquests li paguen amb la mateixa moneda, especialment les dretes basca i catalana. El decret cau i la llei també ho fa.
I ara què? Doncs un nou decret que serà del gust de Junts i del PNB -les tensions han aflorat aquesta setmana per la mala relació entre Aitor Esteban i el líder del socialisme basc, Eneko Andueza- i també del PSOE. Inclourà pròrrogues i topalls per afavorir els llogaters, sí, però també bonificacions pels propietaris. I el consorci pot quedar en una societat d'inversions que tindrà menys rang i és possible que obligui a menys als ministeris implicats. Aigua per a totes les copes de vi que s'havien servit.
Fer-se valdre en els dos vectors
Al PSOE ja li va bé i Junts aconsegueix fer-se valdre en els dos vectors sobre els quals opera el sobiranisme malgrat que la foto de les enquestes no és bona i la inquietud és màxima al partit per la mossegada que els fa Aliança. En el social, i activant de nou la majoria de dretes amb el PP i Vox, que no és constructiva però sí de bloqueig, fa evident l'alineament amb els propietaris, amb els desitjos de la patronal Foment -aquesta setmana Josep Sánchez Llibre agraïa a Carles Puigdemont haver torpedinat mesures "filocomunistes"-, i marca perfil ideològic. I en el nacional pot tornar a entonar el No surrender que feia sonar Puigdemont als mítings i, de nou, nega el suport a un pacte d'ERC amb qui vol mantenir la guerra oberta.
De fet, fa vuit anys que els republicans fan acords més o menys exitosos i amb un nivell de compliment més o menys alt, però els juntaires mai n'han avalat cap, des dels indults a la llei de l'audiovisual. Els republicans, per contra, sí que han validat els de Junts en assumptes com ara la delegació de les competències estatals d'immigració a Catalunya. Tots dos pensen que la seva estratègia els dona rèdits.
Hi ha derrotes que al govern del PSOE ja li van bé i altres que són doloroses. Per això Sánchez només vol anar al Congrés per tenir-se-les amb Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal. I Junts intenta pactar tan poc com pot a Madrid. La votació dels lloguers li ha costat crítiques i, en altres ocasions, el moviment per l'habitatge havia fet inclús manifestacions davant de la seva seu. La preocupació per poder-se permetre una casa és transversal i una cosa és demanar abaixar impostos i l'altra ignorar les estretors dels llogaters.
Rufián i el sobredimensionament de Junts
Aquest cop s'han agafat a les crítiques de Gabriel Rufián, que té una clara tendència a sobredimensionar Junts i els seus entorns mediàtics en les seves comptades aproximacions a la política catalana, per aixecar una cortina de fum que els preservés. La bretolada d'un passavolant de Madrid contra la seva diputada Marta Madrenas, que va defensar la posició del partit al ple, els ho ha facilitat. Van fer-ne responsable intel·lectual el portaveu d'ERC, que els torna des de la tribuna del Congrés la fúria que ell ha partit a les xarxes. La unitat independentista és una quimera, i a Madrid és un unicorn similar al pacte del Majestic, que just ha complert trenta anys i que és representatiu del que ja no tornarà, si més no a curt termini.
La setmana no ha estat fàcil, i tant els socialistes com els independentistes descriuen escenes de gran tensió als passadissos del Congrés. A Rufián el critiquen alguns dels seus per tenir un to massa agre que no satisfà alguns votants, i Nogueras i el seu No surrender els sembla extremat i ineficaç a alguns dels seus companys. Passa, però, que el portaveu republicà continua sent una estrella del rock de qui Junqueras prefereix no prescindir i que la seva homòloga de Junts pot veure reforçada la seva via perquè, a diferència dels candidats municipals del partit, ella a les espanyoles no competirà amb Aliança i pot sortir-ne benparada. És el campi qui pugui final.
