MADRID | La Residencia de Estudiantes s'assembla a l'ideal de l'Espanya regenerada que molts catalans han buscat -o somniat- a la capital de l'Estat: diàleg, cultura, coneixement i progrés. Dalí, Eugeni d’Ors, Francesc Cambó i molts altres van passejar els seus jardins un segle abans que el president de la Generalitat, Salvador Illa, organitzés aquest dimarts la diada institucional de Sant Jordi a Madrid. Sol de mitja tarda. Temperatura agradable, canapès i un centenar de convidats.
Entre altres, dos ministres: El primer, un flamant Arcadi España. Valencià, federalista pragmàtic, acaba de substituir María Jesús Montero a Hisenda. S’asseu a la primera fila, prop del president. Té pendents tres carpetes clau de la legislatura de Salvador Illa: IRPF, model de finançament i consorci d’inversions Estat-Generalitat. Objectiu: convocar les comunitats abans de l'estiu per abordar el nou model, tot i que un acord sembla improbable en plena recta electoral. També busca alternatives per al consorci que acaba de caure al Congrés pel "no" de Junts i el PNB.
L’altra, Margarita Robles. Ha arribat tard a l’acte. Té la patent d’espanyolitat dins del PSOE i va avalar la fotografia amb Puigdemont. Illa va donar suport a la ministra en els primers compassos de l’escàndol de l’espionatge amb Pegasus. Dos moderats que viuen a les antípodes en la concepció d’Espanya però que convergeixen en el projecte socialista. Robles és l’última supervivent dels vells quadres de Rubalcaba i cobreix el flanc del socialisme conservador.
PSC i PSOE, estratègies compartides
El PSC i el PSOE comparteixen estratègies. Entre altres, confronten amb Vox i Aliança Catalana per debilitar les opcions del PP i de Junts. La tensió, l’assetjament ultra i els pactes ajuden a polaritzar, captar vots de les formacions d’esquerra i aglutinar suports. "Si tu no hi vas, ells tornen" en versió remix 2027.
Però també comparteixen una debilitat parlamentària amb socis més o menys incòmodes. Illa depèn dels comuns i d’ERC, que no ha cobrat les factures de les dues investidures, i que sovint dissimula la seva paciència gràcies als estirabots de Rufián. Sánchez depèn d’ERC i també de Junts, que juga al desmarcatge constant sense sumar-se a una moció de censura instrumental, no sigui que (de veritat) propiciï l’arribada d’un govern del PP i de Vox abans del retorn de Puigdemont.
Les sinergies Illa-Sánchez
Les sinergies Illa-Sánchez van més enllà. Illa té pes dins del PSOE. Parla sovint amb Sánchez. Van viure junts a la Moncloa durant la pandèmia. La Generalitat és el principal bastió territorial dels socialistes a tot l'Estat, i el PSC ha assolit quotes importants de soft-power a Madrid. Del Ministeri d'Indústria (Jordi Hereu) a la presidència d'Aena (Maurici Lucena), Telefónica (Marc Murtra) o Indra (Ángel Simón). El PSOE ha fet seves les receptes del PSC, dels indults a l'amnistia, i alhora, el PSC ha renunciat de forma tàcita a la seva autonomia.
El president de la Generalitat no és un baró territorial clàssic. Catalunya va ser clau per revalidar el govern progressista després de les eleccions del 2023. Illa és un "Kingmaker". No discuteix el lideratge de Sánchez, el sosté. Però alhora és una de les poques figures amb prou poder institucional per condicionar, si calgués, el futur del socialisme espanyol. Seria, també, un salvavides si Sánchez caigués.
El PSOE s’ho creu? “Estem en un moment dolç, molt dolç, en la relació entre el PSC i el PSOE, però no sé si Espanya està preparada per a un català al capdavant del PSOE”, diu Patxi López a Nació als passadissos del Congrés. El test són les eleccions a Andalusia. Malgrat que el tema central de la campanya de Montero és la sanitat, de moment l’agenda no contempla la presència en cap acte de l’únic president autonòmic que, a més, ha estat ministre de Sanitat. La paradoxa és que, tot i que l’èxit d’Illa demostra que el model territorial del PSOE funciona, l’anticatalanisme i el llast dels acords amb ERC pesen més.
Queden 14 mesos de legislatura espanyola i el PSOE no ha satisfet les principals promeses a Junts i ERC. Perquè tot i la bona voluntat del ministre España, de moment el consorci ha caigut, l'IRPF s'ha ajornat i el finançament singular continua encallat. Després de les andaluses, el setembre donarà el tret de sortida d’una cursa electoral que passa per les municipals i culmina amb les generals. Els episodis de tensió (fins i tot física) protagonitzats pels diputats d’ERC i de Junts al Congrés demostren que hi ha nervis i por.
Un calendari advers per a un president de la Generalitat que té tres anys de legislatura i que treballa “amb discreció” amb ERC l’aprovació dels seus pressupostos. ERC calcula que fer caure Illa ara seria donar-li la raó a Junts i pot precipitar unes eleccions per a les quals, amb Junqueras inhabilitat, no té candidat. Però pot tenir la temptació de castigar-lo —deixant-lo sense els seus primers pressupostos— pels incompliments de Sánchez. Seria un cop dur per a un president que va arribar al Palau prometent gestió i estabilitat.
