MADRID | Encara que intenti diluir el concepte i hi hagi votat en contra al Congrés, Alberto Núñez Feijóo ha assumit la "prioritat nacional" com a eix dels seus pactes amb Vox. No només a Extremadura, l'Aragó i a la resta de comunitats autònomes en què les dues formacions estan cridades a governar juntes. El pacte de Mèrida dibuixa les coordenades d’una possible coalició PP-Vox a la Moncloa. La línia vermella entre els dos partits es fon. Feijóo ha entrat en l’òrbita de Vox. Can you hear me, Major Tom?
El PP fa equilibris sobre la incoherència del que vota al Congrés i els pactes amb Vox perquè la versió cañí de l'America First de Donald Trump li permet mantenir el poder territorial. A canvi, Vox trenca la finestra d'Overton i situa per primera vegada al taulell polític la prioritat dels nascuts a Espanya sobre la població estrangera en l'accés als serveis socials i l'habitatge. Ciutadania ‘premium’ enfront dels immigrants. El somni de Le Pen plasmat en paper. I tant és que s’acabi aplicant o no, que sigui inconstitucional o que xoqui amb la normativa europea. En política, la clau és fixar el marc.
Però, a més dels reels, Vox acumula avantatge. El partit de Santiago Abascal evita les grans carteres de gestió i es queda amb conselleries de fort contingut ideològic -família, serveis socials, agricultura o desregulació- que li permeten projectar la seva agenda en la batalla cultural. Plataformes idònies per expandir el relat de la "prioritat nacional" i provar de pescar vots entre els joves desencantats i les classes més desafavorides.
Mala peça al teler per a un PP que ha justificat aquests pactes en nom de l'estabilitat. Vox no creu en l'estat de les autonomies, i concep els governs territorials com un trampolí per a l'estratègia estatal. El manual diu que el partit d'Abascal marcarà l’agenda, tensionarà els executius i trencarà les coalicions quan el PP no li compri l'ideari, o quan li convingui electoralment.
Esquerdes al PP
En paral·lel, l'estratègia de Feijóo obre esquerdes dins del PP. Irrita els tres presidents autonòmics que disposen de majoria absoluta. Isabel Díaz Ayuso, que ha connectat amb la comunitat iberoamericana al seu territori, adverteix que la "prioritat nacional" no és legal. Alfonso Rueda, president gallec, es fa l’orni des de la Xina, i Juan Manuel Moreno Bonilla resa perquè no li contamini la campanya a Andalusia. Els que no necessiten Vox no compren la recepta.
Però els efectes col·laterals van més enllà. Com va passar el 2023, els acords entre el PP i Vox mobilitzen l'electorat progressista. Especialment a Catalunya, on el PSC pot tornar a capitalitzar el rebuig a acords com el d'Aragó per "posar fi a la imposició del català". Un regal per a Pedro Sánchez, que ja ha fagocitat part de la seva esquerra i que ara també podrà apel·lar al vot del centre que l'havia abandonat.
L'error estratègic del PP obre la porta a l'agenda ultra, facilita que Vox arrossegui els seus governs a la radicalitat i els deixa a mercè dels interessos electorals d'Abascal. Perquè, com recull el llibre Com moren les democràcies (escrit per Steven Levitsky i Daniel Ziblatt), l'objectiu de la ultradreta no és governar en coalició, sinó substituir la dreta tradicional. El bumerang autonòmic ja vola, i pot impactar directament a la sisena planta del carrer Génova de Madrid.
