El PP i Vox han arribat a un acord per a investir el govern a Extremadura. Tot i que la formació ultra va tombar el primer intent d'investidura de la líder popular a principis de març, ara, els de Santiago Abascal, no només la investiran, sinó que passaran a formar part del govern.
Els dos partits han acabat de polir els serrells i han tancat, en les últimes hores, "un acord per a la formalització d'un govern a Extremadura". Amb el pacte, Vox assumirà una Vicepresidència i dues conselleries, la de Desregulació, Serveis Socials i Família; i la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Medi Natural, a més del senador autonòmic.
L'acord, de 61 punts i 74 mesures, s'estén en 23 pàgines que abasten "totes les àrees del Govern". PP i VOX formalitzen, d'aquesta manera, un pacte que dona màniga ampla al partit ultra per fer i desfer en polítiques d'antiimmigració i per fer avançar l'agenda d'extrema dreta. Quins són, però, els 5 punts de l'acord que constaten aquest gir extremista del nou govern d'Extremadura?
1: "Rebuig a l'acollida dels menors no acompanyats"
El pacte entre PP i VOX estableix un "rebuig a les polítiques del govern espanyol", així com la negativa d'acollir a menors no acompanyats. De fet, el text afirma que la "Junta d'Extremadura treballarà activament per retornar els menors no acompanyats als seus països d'origen". L'acord assegura que el govern autonòmic intentarà arribar a acords internacionals "que facilitin i agilitzin repatriar els menors".
La mesura antiimmigració confronta amb el fet que a Extremadura és la comunitat autònoma que menys població estrangera rep respecte a la seva població: un 4,1% dels seus habitants són estrangers, davant el 13,4% de mitjana nacional, segons dades de l'INE del 2024.
2: "Prohibició del burca i el nicab"
El text emmarca dins del pacte la "prohibició de l'ús del burca i el nicab als espais públics", matisant, però, "dins de les competències de la Junta". El govern autonòmic acorda vetar l'ús, també, de "qualsevol peça similar que oculti el rostre", dins dels edificis i serveis públics autonòmics; i s'escuda que és "incompatible amb la seguretat, la identificació personal i els principis bàsics de convivència".
Aquesta mesura arriba en mig d'una discussió competencial i jurídica sobre l'abast d'aquestes prohibicions, després que el PP i Vox es quedessin sols al Congrés en el seu intent de prohibir el burca i el vel integral a l’Estat espanyol. A Lleida, aquest dilema no és nou: la ciutat ja va ser epicentre d’una de les polèmiques més intenses sobre aquesta qüestió fa més d’una dècada, quan, l’any 2010, l’Ajuntament va aprovar una ordenança municipal que prohibia el seu ús en equipaments públics municipals.
La controvèrsia no es va quedar en l’àmbit polític. Diverses associacions van recórrer l’ordenança i, finalment, el Tribunal Suprem la va anul·lar el 2013. L’alt tribunal va concloure que els ajuntaments no tenen competències per regular qüestions que afecten drets fonamentals com la llibertat religiosa, i que qualsevol limitació d’aquest tipus hauria de ser aprovada mitjançant una llei estatal.
3: "Principi de prioritat nacional"
Una de les mesures del pacte promet que l'accés a totes les ajudes, subvencions i prestacions públiques s'inspirarà en el principi de "prioritat nacional". El pacte entre els populars i la formació ultra manté que els recursos públics es destinaran als qui "mantinguin un arrelament real i verificable amb el territori".
Aquest sistema inclourà l'establiment d'un "període mínim" reforçat d'empadronament i vinculació amb el territori; la vinculació al sistema de cotització; i l'exclusió de l'accés a prestacions i serveis socials estructural limitat a la "urgència vital".
4: Creació de la Unitat Administrativa de Verificació del Frau prestacional i del Padró i la Residència Efectiva
En aquesta línia, PP i Vox han decidit crear la Unitat Administrativa de Verificació del Frau prestacional i del Padró i la Residència Efectiva, com a instrument per "combatre l'ús fraudulent de l'empadronament", així com l'accés a les ajudes públiques o prestacions socials. L'acord entre ambdues formacions afirma que la unitat tindrà "un paper actiu" en la identificació i desmantellament de les xarxes que ocupen habitatges.
Aquesta política alarmista contrasta amb el fet que Extremadura és la 6a comunitat autònoma amb menys habitatges ocupats. Segons dades del portal Idealista, a Extremadura hi ha menys de 150 domicilis en situació d'ocupació, dels poc més de 20.000 que hi ha arreu de l'Estat, segons dades del portal immobiliari.
5: Suprimir subvencions a ONGs
L'acord entre el PP i VOX acorda la suspensió total de les subvencions a les ONGs que "afavoreixin la immigració il·legal". El text assegura que la Junta suprimirà totes les subvencions, ajudes, convenis i concerts a les entitats que "participin de manera directa o indirecta en la promoció o facilitació de la immigració il·legal".
Pedro Sánchez critica l'acord de govern
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que l'acord entre el PP i Vox "traeix" l'esperit d'Extremadura, perquè es "frena" el reconeixement dels drets de ciutadania. També ha alertat que s'està imposant el "negacionisme climàtic" de les dues formacions amb les energies renovables.
"Retallen les oportunitats presents i futures dels extremenys", ha ressaltat el líder del PSOE. També ha indicat que, sota l'epígraf de la "desregulació", hi ha una "retallada dels drets" de la ciutadania de la regió.
El pacte a Extremadura, premonitori?
El pacte entre PP i VOX sembla apropar posicions entre tots dos partits pel que fa als governs autonòmics de l'Aragó i Castella i Lleó, on els populars també poden pactar amb la formació d'extrema dreta per arribar al poder. En aquest sentit, fonts del PP asseguren que les negociacions amb la formació d'ultradreta estan obertes i es mostren "optimistes" per poder arribar a un acord pel govern de l'Aragó en "els pròxims dies". De fet, aquesta situació pot repetir-se al mes de maig, després de les eleccions d'Andalusia.
