MADRID | Pequín. Enmig del núvol de motos elèctriques i bicicletes, Pedro Sánchez i Xi Jinping encaixen mans a la portada del Global Times, un dels diaris oficialistes del règim xinès. Molts pequinesos saben qui és. Els taxistes en parlen. Les xarxes socials xineses el mimen. Mr. Handsome ha aparegut a l’agenda en un país de 1.400 milions d'habitants on la censura restringeix l’accés als mitjans de comunicació occidentals i on la IA no respon preguntes sobre política. Brussel·les mira de reüll.
Sánchez i Xi van parlar d'inversions, sí. Però sobretot de geopolítica. La gran potència xinesa és un gegant pacient i aparentment tranquil en un món convuls, i tothom hi vol fer negocis. Mentre Sánchez entrava dimarts al Gran Palau del Poble per veure's amb Xi, els operaris retiraven a correcuita les banderes de la delegació dels Emirats Àrabs Units, que just abandonava l'espai. Una cadira calenta diplomàtica a la plaça Tiananmen.
Però què busca el president del govern espanyol? Va arribar a la Xina amb les cartes al descobert. Vol una reorganització del multilateralisme que resti poder a les grans potències i que redefineixi el paper de les Nacions Unides. Vol crear un nou pol que equilibri el pes dels Estats Units sota la bandera de la cooperació, la pau i la lluita contra el canvi climàtic. Naïfisme, potser, de la mà d’una potència mundial que no respecta els drets humans i que prioritza la diplomàcia del yuan.
Xi, Lula i el Papa
Només tres dies després de despatxar amb Xi, Lula da Silva i Sánchez s'han trorbat a Barcelona per celebrar una bilateral i estrenar la Global Progressive Mobilisation, que aplega una desena de governs i líders com Claudia Sheinbaum, Gustavo Petro, Yamandú Orsi o Cyril Ramaphosa, a més de representants europeus i organismes internacionals.
Fonts de l'entorn de Sánchez expliquen que no és un esdeveniment puntual, sinó l'inici d'un "esforç polític" per a una "mobilització permanent" per sacsejar tot l'ecosistema progressista. "Barcelona és el començament", diu la Moncloa mentre mitjans com l'agència France-Presse sostenen que Sánchez emergeix del seu enfrontament amb Trump "com a estrella mundial de l’esquerra".
Els errors del president nord-americà i el seu enfrontament amb el Papa li han donat una oportunitat d'or de sumar fidels a la causa progressista. Lleó XIV visitarà Madrid, Barcelona i les Canàries del 6 al 12 de juny després de dir obertament que "no té por" a les amenaces de Trump. Sánchez pot bastir una alternativa internacional que va de Pequín a Brasília, i de Barcelona al Vaticà.
Què hi guanya Sánchez?
No només rellevància internacional i espais per a una causa que considera justa, sinó també punts en la batalla domèstica. El PP porta mesos desdibuixat entre Trump, el Papa, Gaza, Iran i l'estret d'Ormuz, i el lideratge de Sánchez d'una internacional anti-Trump deixa Alberto Núñez Feijóo molts passos per darrere del president a qui aspira a substituir.
La cimera de Barcelona no suposa un gest simbòlic menor. La socialdemocràcia creu que torna a tenir oportunitat: una ultradreta desgastada pels seus propis errors, una dreta tradicional desdibuixada i un espai polític obert. La qüestió no és si vol lliurar la batalla, sinó si realment té la capacitat -i la coherència- per guanyar-la dins i fora les seves fronteres, i només queda un any per a les eleccions espanyoles.
