Aproximadament cada sis mesos, els mitjans de comunicació publiquen dades que demostren l’abandonament de l'Estat envers Catalunya en matèria d’inversions. En els darrers anys, la Moncloa ha acabat executant menys de la meitat de les inversions pressupostades per al territori català, especialment aquelles relacionades amb infraestructures. I els incompliments són coneguts per vies no oficials, perquè el Ministeri d’Hisenda va deixar de publicar aquests informes el 2022, malgrat l'existència de normes que així ho obligaven. Tot just fa un any, el govern espanyol va aprovar, sense aixecar polseguera, un reial decret que eliminava l’informe d’execució del calendari de publicacions, substituint-lo per un limitadíssim sumatori en matèria de transports. Ara, l’executiu ha decidit frenar també aquest estudi.
Ja fa dues dècades que la Intervenció General de l’Administració Estatal (IGAE) té l’obligació d’analitzar el grau de compliment dels pressupostos i lliurar els informes als membres del Congrés i el Senat. A partir del 2015, la llei obligava a incloure-hi, a més, informació sobre les inversions en empreses del sector públic estatal, com ho són Adif o Renfe. Uns informes que, any rere any, han causat malestar a la societat catalana -les incidències a Rodalies han encès els ànims-, ja que constaten l’incompliment amb les infraestructures catalanes: en nou anys, l'Estat no ha invertit a la xarxa catalana 4.516 milions d'euros que havia pressupostat.
Després d’anys d’informes negatius, l’IGAE va deixar de publicar-los al seu portal web. Així, la fiscalització de les inversions corresponents al segon semestre del 2022 i del primer del 2023 mai no van veure la llum -oficialment-, malgrat que el programa de publicacions estadístiques del 2023, aprovat per la Moncloa, sí que ho preveia. Això no vol dir que els informes ja no es facin: l’IGAE els redacta i els envia als grups parlamentaris, tal com obliga la llei general de Pressupostos, però no els difon públicament.
Eliminat discretament
A principis de 2024, el govern espanyol va eliminar discretament l’informe de la llista d’estadístiques que s’haurien de publicar al llarg de l’any. Ho va aprovar mitjançant un reial decret, un text legal de rang inferior a les lleis i als decrets llei i que, a diferència d’aquests últims, no requereix que el Congrés el ratifiqui. Si hagués necessitat aprovació parlamentària, possiblement hauria suposat un nou xoc amb els socis d'investidura: ERC i Junts han criticat en múltiples ocasions l'opacitat de la Moncloa per a tapar la manca d'inversions.
El motiu d’eliminar aquesta publicació, segons apareix al BOE, és que l’estudi “ha deixat de realitzar-se”. Una justificació que xoca amb el fet que al llarg d’aquests anys, i encara avui, l’IGAE segueix redactant els informes; simplement no els fa públics.
El mateix reial decret, per contra, va encomanar per primera vegada al Ministeri de Transports la redacció d’un informe que analitzés l’execució de les seves inversions. Aquest encàrrec, al qual la Moncloa va destinar 18.000 euros, es va saldar amb la publicació d’un informe d’una sola pàgina on es relata la suma de les inversions executades en cada territori de l’Estat.
Però sembla que aquest informe no es repetirà. A principis d’aquest any, quan la Moncloa va aprovar el programa de publicacions estadístiques del 2025, també el va eliminar del calendari de previsions. Un cop més, la decisió es va prendre mitjançant un reial decret, i de manera discreta. Nació ha preguntat al Ministeri d'Hisenda els motius pels quals ha deixat de fer públics aquests informes i els ha eliminat de la planificació anual, però en el moment de publicar aquest article no s'ha obtingut una resposta.
"Dades reals per a prendre decisions"
Els partits independentistes no van trigar a criticar les males dades d’execució pressupostària que Catalunya Ràdio i la SER van avançar el cap de setmana passat. "Encara no entenen per quina raó no els votem els pressupostos?", va lamentar el líder de Junts, Carles Puigdemont. A més, ERC va exigir al president de la Generalitat, Salvador Illa, que s’enfronti a l’Estat espanyol per tal de defensar els interessos de Catalunya.
Fins i tot la dirigent socialista Alícia Romero, consellera d’Economia i Hisenda, va demanar al govern espanyol que publiqués les dades d’execució pressupostària. Ho va fer aquest gener en una entrevista a TV3, quan al portal del Ministeri d’Hisenda només hi havia dades fins a mitjan 2022 i havien transcendit les que referien al 2023. Romero va insistir en la necessitat de tenir "dades reals" per poder "prendre decisions".
A la cua en compliment
Les dades que existeixen, en tot cas, indiquen que Catalunya està a la cua pel que fa al compliment d’inversions estatals. L’any 2023, el darrer per al qual hi ha dades definitives, l’Estat va executar tan sols el 45% de les que preveien els pressupostos generals d’aquell any, essent el territori amb menor grau d’execució, seguit del País Valencià i Andalusia. Pel que fa a la inversió real per habitant, va ser la segona per la cua: 130 euros per càpita, molt per sota de la mitjana de 230.
El greuge comparatiu és encara més evident si es compara la manca d'inversió a Catalunya amb l’hiperexecució de l’Estat a la Comunitat de Madrid, amb la qual Salvador Illa vol competir econòmicament. Des de 2015, l’Estat ha invertit en la capital espanyola molt més del que estava previst, i de manera reiterada. Només el 2019 no va executar tots els pressupostos: es van quedar al 99%.
