Els polítics a TikTok fan cringe -vergonya-? Generen rebuig a les generacions més joves perquè no arriben als nous codis i llenguatges? Poden molestar els adults, que no entenen què fan els responsables governamentals a una plataforma en què el contingut és ràpid, simplificat i viral? La realitat és que, per adaptar-se a les noves formes de consum d’informació i de discursos polítics, aquest cringe és un mal necessari (però evitable, si es fa bé) i evidència que la societat es troba en un punt de transició en la comunicació.
El compte del president espanyol Pedro Sánchez a TikTok (i el del seu ministre de Presidència Fèlix Bolaños) amb les seves recomanacions del cap de setmana, el vídeo del president Salvador Illa parlant amb una àvia seguidora de l’Espanyol, o l’alcalde de Badalona Xavier Albiol ballant a les festes majors de la ciutat, són respostes polítiques i estratègiques al que du fent l’extrema dreta a les xarxes fa uns anys per arribar a un espai dominat per les generacions de futurs votants. Nació ha parlat amb tres experts en comunicació política per entendre què hi ha darrere de l’arribada dels polítics a la plataforma xinesa.
Què té d’especial TikTok?
El que abans es concebia com una xarxa social on només es feien balls, ara és el lloc on es pot trobar informació actual, reflexió i crítica, gastronomia, recomanacions culturals, tips i trucs de qualsevol cosa que es pugui imaginar. I també balls, clar. "El que el fa atractiu és la idea d’adaptar-se al llenguatge hiperaccelerat, hiperfragmentat i molt lligat a l’impacte emocional i a distreure", explica Toni Aira, director del màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF-BSM. La plataforma ha ampliat el seu contingut i els seus usuaris, que en l'àmbit català són un 76% d’entre 18 i 24 anys, un 46% d’entre 25 i 34 i un 14% entre 31 i 45 anys.
"És molt més útil a nivell polític que Instagram perquè quan penges un contingut a TikTok no té en compte la teva xarxa d’amics sinó com funciona aquest vídeo durant els tres primers segons en un grup petit de persones”, explica Xavier Tomàs, assessor en comunicació política, que destaca que això pot generar un biaix ideològic perquè només et mostrarà allò que consumeixes. A TikTok funcionen millor els vídeos que “mostren una persona”, com detalla Anna Carulla, consultora política, ja que fa la sensació d’autenticitat que la gent busca en aquesta xarxa. És per això que els polítics com Sánchez, Illa, Elisenda Alemany amb ERC, o Albiol es creen perfils individuals i intenten adaptar-se al llenguatge d’aquesta xarxa per “ser on hi és la gent, entenent la gent com a públics rellevants per ells”, tal com apunta Aira.
Quines estratègies funcionen?
Si pensem que és una estratègia política o una adaptació inevitable als espais on es crea part de l’opinió pública són suposicions encertades. “Es tracta d’intentar ampliar la base de votants, es veu molt clar que estan intentant fer vídeos i continguts que no facin cringe i no generar aquesta distància o rebuig cap a la seva figura”, subratlla Carulla. Per això han de tenir en compte elements com l’espai en què es grava, el què es diu i com es diu. “La qüestió de la vestimenta o la postura, per exemple, en els vídeos de recomanacions de Pedro Sánchez s'està intentant relaxar quan surt assegut en un sofà”, analitza l'experta en comunicació política, que opina que aporta una proximitat amb l’usuari que el veu.
“Un polític per triomfar a TikTok ha de fer continguts aparentment no polítics i saber captar l'atenció per vendre el seu partit”, afegeix Tomàs. Però no n'hi ha prou, amb això, també cal interactuar amb el públic per “humanitzar” aquests perfils polítics i que no generin rebuig, sobretot dins del públic de la plataforma, que són majoritàriament joves. “Fer dinàmiques de pregunta-resposta per a donar valor afegit també és clau per generar proximitat i diàleg amb el públic”, posa com a exemple Tomàs. Ho fan el primer ministre alemany Friedrich Merz, el dels Països Baixos, Rob Jetten, o l'alcalde electe de Nova York, Zohran Mamdani.
La insistència a fer vídeos naturals, que no semblin forçats ni facin cringe, s’explica pel desencant de la política i dels mitjans que s’accentua en la joventut, i que ha perjudicat l’esquerra perquè “no ha sabut establir un missatge gaire clar ni establir les seves prioritats en el pla digital, com sí que ha fet la dreta”, apunta Carulla.
Comunica millor l’extrema dreta a TikTok?
Per a Xavier Tomàs l'extrema dreta ha tingut un avantatge des de l'inici. “El cas de Vox és el d'un partit que, quan era extraparlamentari, no tenia cobertura informativa a nivell de mitjans i van fer de la necessitat virtut”. Fets que es reflecteixen en els seguidors que acumulen a Tiktok, sent el partit que va al davant tant en l'àmbit estatal com a Catalunya, on té més de 97.000 seguidors. “Són les úniques formacions que tenen estratègies ben definides en l'àmbit digital: a YouTube es dediquen més a fer streams i a TikTok fan vídeos curts que poden reutilitzar per reels d’Instagram”, explica Carulla sobre els formats de l’extrema dreta.
A més, TikTok és una xarxa social on la polèmica i el conflicte es viralitza fàcilment i "l'extrema dreta han sabut aprofitar-se'n molt bé". Com a exemple, l’alcalde de Badalona Xavier García Albiol utilitza la plataforma, com detalla Carulla, per “gravar-se a un lloc i denunciar un fet, una cosa que Vox també fa molt i que crea la sensació que l’alcalde enfronta el problema i no s’amaga al despatx”. Una estratègia que crea més bona imatge pública a xarxes que els “vídeos de refregits sobre intervencions al Parlament o de mítings”, apunta Tomàs.
També hi ha riscos
Però, tot i això, l’ús de TikTok per explicar missatges polítics també té perills. La simplificació dels discursos per adaptar-los als hàbits de consum d'informació a la plataforma xinesa pot dur a una banalització si es fa de manera errònia, i això deixa més espai per a les fake news i la desinformació. A més, per a Tomàs és clau que els polítics que utilitzen TikTok siguin conseqüents amb què diuen. "Si al final l'únic que faig són vídeos que parlen d'impostos, però mai porto a debat una llei, acabo arribant a l'absurd que tinc vídeos que tenen moltes visites, però al Parlament no tinc una proposta clara".
Per aquest motiu, no es tracta només d'intentar arribar a la gent jove, sinó d'interactuar amb el públic per lluitar contra la desinformació i fer-ho d'una manera natural perquè no faci cringe. Potser la clau per arribar a la joventut és també "apostant per ella" als equips de comunicació, als partits polítics o al Parlament, com reflexiona Carulla, i no només a les xarxes.
