Nova confirmació de la deriva antidemocràtica d'una part de la població espanyola, especialment entre la més jove. Un de cada sis joves considera que un govern autoritari pot ser preferible, en algunes circumstàncies, a viure en un sistema democràtic. L'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la qualitat de la democràcia apunta que només el 70% de les persones de menys de 35 anys defensa la democràcia com a sistema preferible, davant d'un 17% que la sacrificaria. És el doble que fa setze anys, quan es va publicar la darrera edició de l'enquesta.
Aquest baròmetre, que arriba enmig del gir autoritari de molts països d'arreu del món, també confirma la preocupació per la radicalització del jovent. Una relació, la dels joves i l'autoritarisme, que l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) també va detectar en una revisió de múltiples enquestes publicada aquesta setmana. La investigació elaborada per Polis va trobar que altres factors, com la desconfiança en l'entorn, la percepció d'inseguretat o certs tipus de vulnerabilitat material, feien disparar les idees d'extrema dreta.
No sorprèn, tampoc, que l'electorat d'extrema dreta sigui el que, en més mesura, defensi que la democràcia no és tan important: tan sols ho creuen sis de cada deu votants de Vox, mentre que tres de cada deu es decantarien per un sistema polític autoritari.
Per altra banda, prop d'una de cada quatre persones afirma que no està orgullosa de la Transició espanyola posterior a la mort del dictador. Si bé la major part (el 72%) creu que sí que és motiu d'orgull (això ho pensen, especialment, les persones nascudes en dictadura), cada cop hi ha més descontentament entre les noves generacions. Un rebuig que es divideix en dos motius: els partits d'esquerres, així com el nacionalisme català i basc —excepte el PNB—, s'oposen majoritàriament a que la Transició fos modèlica... però una part de l'extrema dreta tampoc no la veu bé. Prop d'un de cada cinc votants de Vox no se sent orgullós de la nova democràcia.
Una justícia poc justa
L'enquesta del CIS també assenyala les greus mancances que té la justícia espanyola als ulls de la població. Així doncs, el 79% de la societat considera que a l'hora de dictar sentències, els tribunals no tracten per igual les persones riques que les pobres i el 90% detecta un biaix en favor de la classe política. Unes crítiques profundament transversals que provenen per igual de la gent d'esquerra, de centre i de dreta.
Fins i tot quan es tracta de processos judicials que afecten partits polítics, gran part de la població no creu que els tracti a tots per igual. Quatre de cada cinc persones creuen que, en aquests casos, la justícia no és imparcial. Una opinió, un cop més, compartida per tot el tauler polític, però especialment present entre els electorats dels partits nacionalistes bascos i, lleugerament menys, els catalans. Uns partits que en les darreres dècades han estat objecte d'investigacions judicials per motius polítics. L'electorat del PP —partit que també ha trepitjat molt sovint els tribunals, però per motius relacionats amb la corrupció— és el que menys desconfia de la justícia.
Desconfiança en els mitjans
La tercera gran clau d'aquesta bateria de preguntes, totes relacionades amb la qualitat de la democràcia, té a veure amb els mitjans de comunicació. Un conjunt d'organitzacions que presenta una de les pitjors puntuacions de l'enquesta pel que fa a la confiança que inspira. Una desconfiança molt lligada a l'opinió transversal que molts mitjans afavoreixen unes opcions polítiques i interessos econòmics específics (el 89% ho pensa) i que comparteixen mentides i desinformació (81%).
Les crítiques també apunten a la concentració empresarial, és a dir, que unes poques empreses controlin bona part dels mitjans de comunicació. Tres de cada quatre persones, de totes les ideologies però especialment entre les esquerres, comparteixen aquesta anàlisi. A escala individual, més de la meitat de la població també considera que els i les periodistes tenen menys llibertat i independència que fa deu anys.