Desenes d'enquestes han plasmat la radicalització dels homes joves, que s'han convertit, de manera col·lectiva, en una de les principals explicacions de la deriva masclista, racista, LGTBI-fòbica i bel·licista de la societat. Una simplificació que amaga altres focus igual d'importants, com la desconfiança social o la preocupació per la seguretat. Conjunts de valors, però també realitats materials —com alguns tipus de vulnerabilitat econòmica— entre els quals triomfen especialment aquestes idees involucionistes. És una de les conclusions d'una investigació de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) presentada aquest dimarts i elaborada per la consultoria Polis, que pertany al grup editor de Nació.
El director de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha defensat la importància d'anar més enllà de l'anàlisi centrada en els nois joves. Per una banda, per evitar "criminalitzar-los", però també perquè el problema "va molt més enllà". El director de Polis i autor de l'estudi, Roger Tugas Vilardell, ha remarcat que l'extrema dreta no és un bloc homogeni, i que les idees no sempre van de la mà. "Hi ha persones masclistes que poden defensar els drets de les persones migrades", ha detallat, assenyalant que "no tothom compra el 'pack' ideològic sencer". Moltes d'aquestes persones poden votar partits extremistes, però no necessàriament. "L'extrema dreta sap llegir aquesta situació social, però el problema és més ampli", ha insistit Herbolzheimer.
Un dels factors més importants és la desconfiança social, entesa com la creença que no es pot confiar en l'entorn d'una persona perquè hi ha gent que busca aprofitar-se'n. Les persones que combreguen amb aquests recels tendeixen a rebutjar drets com el de l'avortament, la plena inclusió de persones migrades i LGTBI en la societat i la defensa del medi ambient. En canvi, són més favorables a la despesa militar i defensen més la inevitabilitat de les guerres, que les persones que afirmen que confien en el seu entorn i que consideren que l'ésser humà és bo per naturalesa. De manera similar, l'estudi assenyala que la percepció que els carrers van plens de delinqüència va molt lligada a idees excloents. Les persones que se senten preocupades per la inseguretat es mostren especialment contràries a la immigració —a qui culpen de la criminalitat— i defensen tesis punitivistes, però també bramen contra el feminisme i les persones LGTBI i consideren, en major mesura (comparant amb qui no sent aquesta inseguretat), que viure en democràcia no és més important que tenir un bon nivell de vida.
Precarietat i radicalització
La investigació, a més, aprofundeix en la relació entre la precarietat i les idees d'extrema dreta. L'anàlisi no troba una vinculació directa entre situacions laborals adverses, com salaris baixos, manca d'estabilitat laboral o majors taxes d'atur, amb aquestes actituds retrògrades. De fet, qui pateix aquestes circumstàncies és més propens a defensar els impostos i l'ajuda econòmica a qui més ho necessita.
Per contra, el masclisme, el racisme, la LGTB-fòbia i les expressions autoritàries en general sí que estan relacionades amb la vulnerabilitat material. Les persones que tenen problemes per arribar a final de mes, pateixen pobresa energètica o no poden pagar totes les factures a temps, s'oposen més a la igualtat i als valors democràtics que qui no pateix aquestes situacions.
Bretxa de gènere entre els joves
La població jove no és necessàriament més de dretes que la resta de la societat: l'estudi de l'ICIP desmenteix aquesta percepció i assenyala que la franja d'edat d'entre 18 i 24 anys és especialment favorable a l'avortament, als drets LGTBI i és més oberta davant de noves formes de relacions sexoafectives. Per contra, no valoren tant la democràcia com els grups d'edat més grans, ni es mostren tan tolerants amb qui pensa diferent. També dubtarien menys en usar la violència per defensar els seus valors, el seu país i el medi ambient.
Però si en alguna cosa destaca el jovent és en la bretxa ideològica entre nois i noies. L'anàlisi de l'ICIP coincideix amb la multitud d'estudis i enquestes realitzades fins ara i assenyala grans diferències dins d'aquest bloc d'edat. En totes les generacions, els homes són més conservadors que les dones, sí, però aquesta diferència és especialment exagerada entre aquest grup.
L'estudi, que fa servir diverses enquestes del mateix ICIP, del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i l'Enquesta Social Europea ha seleccionat diverses preguntes relacionades amb el context demogràfic, socioeconòmic i material, així com qüestions sobre creences sobre la societat i la humanitat, per a així comparar-les amb opinions sobre igualtat, democràcia, inclusió i pacifisme. Per a identificar clarament quins factors expliquen l'auge de l'extrema dreta, l'estudi ha aïllat variables clau en igualtat de condicions: "en dues persones de la mateixa franja d'edat, sexe, nivell formatiu, lloc de naixement i que viuen en municipis de la mateixa vida, un diferent nivell de precarietat laboral està relacionat amb majors o menors nivells d'homofòbia?"
