L'Església catòlica té un problema que, tot apunta, es farà cada cop més gran. El nombre de creients (i de vocacions) està en mínims històrics i el principal motiu és generacional: entre les persones d'entre 18 i 30 anys, només quatre de cada deu es consideren ja catòliques. En aquesta franja d'edat, els practicants catòlics s'han radicalitzat: el 43% dels joves que van a missa almenys una vegada al mes són d'extrema dreta i, mirant únicament els homes, la proporció s'enfila fins al 50%. En la població general, representen el 12%.
Aquestes dades provenen d'encreuar l'autopercepció ideològica amb les pràctiques religioses a partir del darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que pregunta entre la població amb dret a vot. Malgrat que els discursos identitaris de l'Estat espanyol no estan exclusivament lligats a la preservació del catolicisme, l'Església és un element comú de l'extrema dreta: entre les persones que s'ubiquen entre el 9 i el 10 en una escala ideològica (on 0 és l'extrema esquerra i 10, l'extrema dreta), prop del 50% s'afirmen catòlics practicants, més del doble que entre la població general, i un 34% addicional es declara no practicant. Només el 13% són ateus o agnòstics, i un grup encara més marginal s’adscriu a altres confessions, principalment l'evangelista.
La deserció de l'esquerra
És la punta de l'iceberg de la deriva cap a la dreta de molts fidels. D'acord amb una anàlisi de Nació a partir de 35 anys d'enquestes del CIS, els catòlics declarats s’han anat desplaçant cap a posicions més conservadores. El 1990, els creients se situaven de mitjana en el 4,6 de l’escala ideològica; aquest 2025 se situen ja en el 5,6. Una tendència especialment marcada entre aquells que van a missa de manera regular, almenys una vegada al mes. Mentrestant, la població que no creu en Déu s’ha mantingut en l’espai del centreesquerra, malgrat el gran augment del nombre de persones que no s’identifiquen amb cap religió.
Aquesta dretanització no només significa que ara els catòlics siguin més de dretes que abans: també hi influeix la secularització d’una part important de l’esquerra. En proporció, hi ha el mateix nombre de catòlics de dretes que fa 35 anys (voregen el 25% de la població general). Inclús els que se situen al centre del tauler polític tampoc han disminuït gaire. S’ha desplomat, en canvi, la proporció de persones que han coincidir la fe catòlica i les idees d’esquerres: han passat de representar el 46% de la societat a ser només el 15%.
Els ultres de Déu: els grups ultracatòlics de Barcelona guanyen posicions
— NacióDigital (@naciodigital) April 13, 2025
Primera entrega d'una sèrie sobre l'Església catalana
Per @PepMartiVall https://t.co/M5k4hg2KlN pic.twitter.com/PJ8eidLI1W
En altres paraules, la base de fidels de l’Església catòlica s’ha desplaçat cap a la dreta perquè ara una part dels seus fidels s’ha començat a identificar amb les tesis de l’extrema dreta, però també perquè una majoria de les esquerres ha abandonat la fe.
El lent declivi de l'Església
Aquesta és una de les cares del lent declivi de l’Església pel que fa al nombre de creients. El 1990, el 90% de la població era catòlica, una xifra que ha baixat fins al 57%, d’acord amb els successius baròmetres del CIS. És una anàlisi limitada perquè en aquests baròmetres, eina clau del centre d'anàlisi sociològica per a mesurar les opinions polítiques i socials, només s'entrevisten persones amb dret a vot: s'exclouen els menors d'edat i, el més important, persones estrangeres que no han adquirit la nacionalitat espanyola.
Tenint en compte, doncs, que prop de la meitat dels migrants provenen de països de majoria catòlica —principalment, de Llatinoamèrica i Europa—, és possible que la xifra real sigui més alta. En tot cas, les dades mostren que cada nova generació d'espanyols és menys catòlica que l’anterior. De fet, entre la població nascuda després del 1980, els ateus i agnòstics superen en nombre els catòlics. Els creients, però, continuen sent una àmplia majoria entre els espanyols nascuts abans de la dècada del 1960, si bé els darrers anys s'ha registrat un descens important.
La secularització del jovent és clara: el 1990, el 81% dels joves d'entre divuit i trenta anys eren catòlics, un percentatge que avui ha caigut fins al 40%. Paral·lelament, entre el fet que en les franges d'edat més altes el catolicisme no ha perdut tant de pes, i que la dinàmica demogràfica empeny la població cap a l'envelliment, la gent gran representa una amplíssima part de l'Església. Avui, més del 40% dels creients tenen més de 60 anys, un pes que s'ha duplicat els darrers trenta-cinc anys. Inclús el 15% supera els 75 anys.
Més enllà que la societat actual és menys religiosa que fa quatre dècades, la secularització també es fa notar en les xifres d'assistència a actes religiosos. Mentre que el 1995, prop del 35% de la població anava a missa almenys una vegada al mes, ara hi va el 15%. Els més fidels, els que hi van cada setmana, han passat del 15% al 10%. Malgrat el degoteig, en els darrers deu anys l'Església ha pogut frenar aquesta tendència, d'acord amb aquestes enquestes.
