No es pot negar l’evidència. La religió catòlica és molt present en l’imaginari col·lectiu de la societat catalana, en són una prova les esglésies i monestirs que s’escampen pel país i les tradicions eminentment cristianes que la majoria dels catalans, creients o no, celebren anualment. Però, deixant de banda l’arquitectura i les festivitats, el nombre de joves catòlics catalans està decreixent. L’informe La religiositat de la joventut catalana, impulsat per l’Agència Catalana de la Joventut i la Direcció General d’Afers Religiosos, plasma en dades la nova realitat religiosa de Catalunya.
“Els joves cristians som persones normals”, explica Pau Duran, llicenciat en Dret Canònic i president de l’Associació Lliga Jove de Montserrat de la Mare de Déu. Les dades de l’estudi, elaborat per Víctor Albert-Blanco, Roger Martínez i Ramon Arbós, constaten que només el 21,4% dels joves catalans d’entre 15 i 19 anys es declaren catòlics, i que el 55% dels joves de 16 a 24 anys consideren que Déu té poca importància en la seva vida. “L'Església ho ha fet molt malament”, sentencia Albert Cortés, sagristà de la Parròquia del Pi de Barcelona des de fa més de 15 anys, que defensa que la institució eclesiàstica no ha sabut visibilitzar “totes les coses bones que fa”.
Desencantats amb Déu?
“Els joves volen llibertat, i la religió és un compromís”, explica Cortés, que defensa que existeix un desconeixement mutu entre el jovent i l’Església. Duran també concorda amb aquesta visió: “No podem viure la nostra fe com es vivia al segle XIX”. El president de l’Associació Lliga Jove de Montserrat de la Mare de Déu critica que l’Església no ha sabut escoltar els joves, i afegeix que existeix una manca de comunicació que, diu, “és la principal causa” del decreixement de joves creients.
Marta Masip, jove catòlica llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, també defensa que cal generar espais d’escolta entre els joves i les institucions eclesiàstiques. “El Dimoni tempta els joves amb la supèrbia i l’orgull per apartar-los de Déu”, afegeix. Albert Penella, mossèn que forma part de l’Opus Dei, argumenta que a l’Església “li costa escoltar els joves” i, tot i que creu que ha d’intentar adaptar-s'hi, matisa que “hi ha punts divins instaurats per Jesús que no poden canviar-se”. Masip concorda amb aquest punt de vista, i assegura que “és relatiu” que l’Església hagi de canviar: “És una institució santa”, i afegeix que Déu “no entén de col·lectius” i estima tothom per igual.
Cortés defensa que un dels motius d’aquest decreixement d'adeptes catòlics és que els joves no tenen una bona concepció de les institucions eclesiàstiques: “Ho associen amb senyors que toquen nens, vells hipòcrites i connotacions negatives”. Per la seva banda, Penella assegura que els mitjans i els governs han creat un ambient advers comunicativament i que “ataquen sistemàticament” l’Església. El mossèn creu que l’opinió pública ha fet que la fe i la religió siguin vistes com una manera antiga i retrògrada de viure. En aquest sentit, Masip denuncia que els joves creients no tinguin un altaveu mediàtic.
“Els joves tenen set d’espiritualitat”, reflexiona Cortés. El sagristà del Pi argumenta que hi ha un sector del jovent que està recuperant pràctiques com l’horòscop, les cartes astrals o els remeis naturals. “La Rosalia és un exemple d’aquesta canalització espiritual new age”, afegeix Cortés. En la mateixa línia, Masip argumenta que iniciatives com la de Lux, el nou àlbum de la cantant de Sant Esteve Sesrovires, ajuden a “fer arribar la religió als joves” i que la seva estètica "no és cap falta de respecte". “La Rosalía ens ha recordat que apropar-se a Déu és l’únic que pot il·luminar la foscor”, afegeix el mossèn Panella.
Joves, missa i extrema dreta
Segons dades del Baròmetre del CIS del gener del 2025, el 43% dels joves que van a missa almenys una vegada al mes es consideren d'extrema dreta i, gairebé la meitat dels que en una escala ideològica s'ubiquen entre el 9 i el 10 -on 0 és l’esquerra i 10 l'extrema dreta-, s'afirmen catòlics practicants. En la mateixa línia parla Salvador Bacardit, rector del Seminari de Barcelona, que va reconèixer en una entrevista a Nació que els actuals estudiants “són més conservadors que els d’abans”. Cortés comparteix aquesta visió, i afegeix que en un context de “crisi de devocions” és probable que aquells que s’acabin fent seminaristes vinguin d’una família molt religiosa, que “acostumen a ser més de dretes”.
“L’Església ha de condemnar els reclams de la ultradreta”, reivindica Duran, que insta a la institució a mostrar el “veritable punt de vista de la paraula de Déu” davant aquells que s’apoderen del seu missatge. "Quin partit d'esquerres defensa l'Església?", es pregunta Masip. Per a ella, la relació entre religió catòlica i l’extrema dreta es deu al fet que els partits ultra son els únics que defensen el catolicisme obertament.
“No es pot ser d’extrema dreta des del punt de vista de la religió”, reflexiona Duran. L'altra entrevistada, però, creu que els joves que tenen la religió com a eix central de la seva vida poden acabar votant un partit que defensi la seva creença encara que no concordin amb altres dels seus punts. “No sabem si Jesús era de dretes o d’esquerres”, afegeix.
Un 10% dels joves han patit discriminació religiosa
“A una manifestació feminista vaig veure una processó que passejava una estàtua amb forma de cony”, explica Masip. Disfressar-se de monja per carnestoltes o Halloween és, també segons ella, una falta de respecte als creients: “Són bromes que fan mal”.
“He patit discriminació per ser catòlic”, assegura Duran, que afegeix que s’ha sentit insultat i atacat per ser creient i viure la seva fe. L’informe La religiositat de la joventut catalana afirma que un 9,6% dels individus joves d’entre 16 i 24 anys han patit discriminació per motius religiosos. “Hi ha molta infradenúncia”, explica Serra, que apel·la a la visibilització de totes les religions que conviuen a Catalunya per “normalitzar-les” i poder prevenir les discriminacions.
D'altra banda, Ariadna Solé, directora de l'Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, es mostra preocupada perquè la batalla política pugui acabar atacant les religions no catòliques. “La islamofòbia està molt present”, afegeix Núria Serra, cap del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós de l’ajuntament barceloní.
