"Recuperar el dret a decidir és el següent pas". Aquesta és la petició que ha fet Oriol Junqueras a Salvador Illa i Pedro Sánchez -si és que continua a la Moncloa després de les eleccions- després que el Tribunal Constitucional hagi avalat definitivament l'amnistia. El president d'ERC ha donat pràcticament per finalitzada l'etapa de sis anys per aplicar plenament l'amnistia i ha considerat que la següent etapa és recuperar la resolució del conflicte polític. "L'amnistia no és el final del conflicte polític perquè les raons del procés continuen plenament vigents", ha advertit Junqueras.
Sobre la decisió del Constitucional d'aquest dimarts, el màxim dirigent republicà ha dit que és "la sentència, en majúscules". Ha recordat que es dona llum verda al recurs d'empara de Dolors Bassa, però que l'alt tribunal també tanca un llarg camí en què ha emès una vintena de sentències validant la norma. Junqueras ha recordat que el Constitucional ha marcat una doctrina que ara s'ha d'aplicar a la resta dels recursos d'empara pendents. "És una sentència molt contundent que no deixa marge a la interpretació i que deixa un encàrrec clar al Suprem", ha considerat. El jutge Pablo Llarena ja ha retirat l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont.
Junqueras ha tret pit del paper d'ERC en el desenllaç exitós de l'amnistia malgrat la llarga dilació dels tribunals. "Ho vam negociar quan era impopular i quan ens deien que no ho aconseguiríem", ha reivindicat. Ha mencionat, com a protagonistes de la llei, figures com l'exsecretària general Marta Rovira -recentment amnistiada-, el president parlamentari Josep Maria Jové, la fins ara diputada al Congrés Pilar Vallugera o el fins ara senador Joan Queralt. En la mateixa línia, el president del partit ha celebrat que es passi "de la repressió a la política i dels tribunals a les urnes".
"I ara, què?"
"És una victòria col·lectiva de l'independentisme i de la democràcia", ha reiterat el president d'ERC. Ara bé, ara ha instat el sobiranisme a tornar a construir les "condicions necessàries" perquè Catalunya pugui decidir democràticament el seu futur. Junqueras ha advertit, però, que la ciutadania té noves prioritats com l'accés a l'habitatge, la crisi educativa, la reculada de l'ús social del català o la seguretat. Ara bé, la recepta per superar aquestes problemàtiques, segons el president d'ERC, és clara: "Estem més convençuts que mai que les llibertats nacionals i els drets socials formen part d'una lluita indestriable".
Junqueras ha desitjat poder "contribuir de manera més determinant" a posar solució a tot plegat. De quina manera? Doncs sent candidat a la presidència de la Generalitat. És una decisió que ja està presa des de fa més d'un any i que ara es veu pràcticament ratificada per la fi del veto dels tribunals. "Puigdemont ha de poder tornar i Junqueras ha de poder presentar-se a les eleccions", ha dit el president d'ERC. I després què? "La ciutadania decidirà quins projectes i quines majories volen", ha sentenciat Junqueras.
De la universitat a les eleccions catalanes
Més enllà de les conseqüències personals de la presó, la condemna del procés va fer que els dirigents independentistes quedessin inhabilitats per a exercir el càrrec públic. En el cas de Junqueras això suposava no poder-se dedicar a la política institucional, però també que no pogués exercir de professor a la universitat pública, una feina que feia al departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan estigui habilitat, el seu desig és tornar a fer classes perquè, més enllà de la tasca política, és la seva feina professional.
Políticament, l'objectiu és clar: la candidatura a la presidència de la Generalitat. Junqueras només ha estat cap de llista a les eleccions del 2012, on el partit va passar de 10 a 21 diputats, i ara té ganes de liderar una altra revifada del partit. De moment, les enquestes somriuen als republicans. Encara sense candidat oficial, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) donava a ERC una xifra d'entre 24 i 26 diputats, per sobre dels vint actuals. Altres estimacions més optimistes eleven la xifra a prop dels trenta escons i retallant distàncies amb el PSC, tot i que encara disputant la segona posició amb Aliança Catalana.
