Carles Puigdemont està molt a prop de poder cantar victòria i tornar a Catalunya. El Tribunal Suprem ha retirat -pràcticament nou anys després d'emetre-la- l'ordre de detenció que pesava sobre ell, sobre Lluís Puig i sobre Toni Comín, i té més a prop que mai a trepitjar el país. Ara només queda que s'apliqui del tot l'ordre del Tribunal Constitucional (TC), inequívoca sobre l'aplicació que ha de fer el Suprem de l'amnistia. En una compareixença a la Casa de la República, el líder de Junts s'ha compromès a dotar de sentit polític i institucional un retorn que s'hauria de produir durant el mes d'octubre, tot i que la prudència continua imposant-se en ple clima preelectoral camí del 29-N.
"La decisió del TC derrota els poders públics espanyols que han impedit i demorat l'aplicació de la llei d'amnistia. Fins aquí ha durat l'ordre de José María Aznar de posar pals a les rodes", ha determinat Puigdemont en una compareixença sense preguntes, en la qual ha acusat els poders judicials d'apropiar-se d'un conflicte que hauria d'haver estat, segons ell, exclusivament política. De fons, ha defensat, no resol res: l'amnistia, ha dit, "no resol res", tot i "l'enorme significat" de la norma. "Intentar la mort social dels activistes i dels polítics és pròpia dels règims autoritaris", ha destacat el líder de Junts, que ha volgut posar de manifest la tasca dels exiliats i dels advocats que els han assistit.
El retorn, ha remarcat, ha de tenir un "sentit polític" i institucional, al marge del partit de cadascú. "No tornarem al servei del nostre partit, sinó al servei del nostre país", ha apuntat l'expresident de la Generalitat. "Nou anys de repressió han tingut conseqüències en tots els plans, en el personal i en el polític. Hem hagut de defensar el nostre projecte amb les mans lligades a l'esquena", ha ressaltat Puigdemont, que ha negat que hi hagi "concòrdia" mentre hi hagi causes pendents contra l'independentisme. Oriol Junqueras, per exemple, continua inhabilitat, de la mateixa manera que també ho estan Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, membres del Govern que va impulsar el referèndum.
Un calendari atapeït
El calendari encara pot ballar, però el cert és que aquest mes d'octubre ja es pot produir el retorn definitiu. La retirada de les ordres de detenció és el primer pas, però ara falta que la sala penal del Suprem tanqui la causa, que s'arxivi i que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Aquest últim tràmit es podria allargar almenys dues setmanes, segons les fonts jurídiques consultades. Serà a partir d'aquest moment quan el retorn es podrà produir sense cap mena de risc associat. Es pot donar la circumstància que el retorn es produeixi pels volts del 27 d'octubre, que és quan es va declarar -sense efectes- la independència. Dos dies més tard, Puigdemont va marxar cap a Bèlgica.
Des d'allà ha viscut moments especialment complexos -els primers dies a Brussel·les, quan no sabia si seria extradit; el pas per la presó a Alemanya; la detenció a Itàlia- i ha continuat liderant, orgànicament o no, totes les operacions de Junts. Ha liderat tres vegades la llista al Parlament, ha estat eurodiputat i ha protagonitzat grans decisions, com ara la sortida del Govern quan el seu partit compartia executiu amb Pere Aragonès, o bé l'acord i la ruptura amb el PSOE. L'últim episodi de la relació amb els socialistes ha estat haver tombat els decrets d'habitatge, que han motivat la convocatòria precipitada d'eleccions. La campanya del 29-N ja se celebrarà, si tot va bé, amb Puigdemont a Catalunya.
De fet, podria arribar a ser candidat a Madrid, si aquesta fos la seva voluntat. En tot cas, queda clar que en les properes setmanes encetarà una ruta pel país i, a partir d'aquí, ja anirà detallant les decisions sobre el seu futur. Entre les incògnites hi ha si exercirà com a cap de l'oposició i si repetirà com a cap de llista a la Generalitat en un moment en què Aliança Catalana supera àmpliament les perspectives de Junts de cara a les eleccions. El partit ha fiat tota l'estratègia de reflotament a la presència física de Puigdemont. L'expresident de la Generalitat va ser clau per impedir que es promogués una moció de censura per fer fora Sílvia Orriols de l'alcaldia de Ripoll a principis del 2025.
