Tal com era d'esperar, els expedients del Parlament contra Sílvia Orriols i Joan Garriga han quedat en una amonestació pública. Aquesta ha estat la decisió que ha anunciat aquest dimarts la mesa de la cambra que, tal com apuntava la Comissió de l'Estatut del Diputat, només es pot penalitzar amb una falta lleu els discursos investigats amb l'actual reglament. És per això que la mesa també insta els grups a impulsar una reforma del reglament del Parlament que pugui blindar les sancions davant dels discursos d'odi.
Pel que fa a la sanció concreta cap a Orriols i Garriga, a tots dos se'ls imposa una falta lleu per contravenir l'article setè del codi de conducta del Parlament. Aquest article dictamina que els diputats han de mantenir en tot moment una actitud respectuosa amb la resta de parlamentaris i amb la ciutadania, sense discriminació. El càstig, que no implica cap sanció econòmica, té diverses branques: es notificarà als dos diputats sancionats, apareixerà al Butlletí Oficial del Parlament, constarà a la fitxa del diputat al portal de transparència i es llegirà al pròxim ple.
L'expedient de Sílvia Orriols
Sobre el cas Orriols, la comissió va constatar que ha comès un "assetjament sistemàtic" de fins a set ocasions contra la diputada Najat Driouech (ERC), a qui ha acusat en diverses vegades de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per portar vel. L'informe de la comissió reconeix la llibertat d'expressió de tots els casos estudiats, però conclou que els posicionaments d'Orriols no s'hi inclouen. Fonts parlamentàries van detallar que la diferència és que no ha fet reflexions sobre una religió o un pensament, sinó que ha fet un "assenyalament directe i sistemàtic" contra Driouech.
Els expedients de Joan Garriga
Els dos expedients que tenien a veure amb Garriga també s'han resolt amb faltes lleus. El primer era per penjar cartells amb la inscripció "Companys assassí" a les finestres dels despatxos de la formació ultra, i l'altre per vincular els socialistes amb les drogues i la prostitució. Hi havia sobre la taula un altre expedient a la també diputada de Vox Júlia Calvet, que a la comissió de polítiques de joventut va acusar l'exconsellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, de "liderar un dels casos de corrupció més grans de la història" en referència a la DGAIA. En aquest últim cas s'ha conclòs que l'acusació s'inclou dins la llibertat d'expressió, que en l'àmbit parlamentari és especialment elevada.
La reforma del reglament, clau per blindar les multes
Un dels elements clau que destaca la mesa i els dictàmens és la petició d'una reforma del reglament. És en el que treballen els principals grups de la cambra. Un dels elements que es planteja és introduir i tipificar el càstig per delictes d'odi. Un altre component és introduir el codi de conducta dins del reglament per poder blindar aquestes sancions. La reforma, que també ha d'incloure més precisió en les sancions, es volia portar a tràmit abans de l'estiu, però encara no s'ha tancat. Es vol impulsar com abans millor per evitar la coincidència amb el nou cicle electoral, molt més tenint en compte que qualsevol decisió serà utilitzada per l'extrema dreta per victimitzar-se. El context favorable que els marquen les enquestes fa que s'hagin envalentit encara més per expandir els seus discursos d'odi.
