Si quan es va destapar que al Regne Unit hi havia policies infiltrats en moviments socials, el govern britànic va demanar perdó, va indemnitzar les víctimes i va prometre que no ho faria més, a l'estat espanyol la fórmula és diferent. No només no s'ha produït cap d'aquests supòsits anteriors, sinó que ara s'ha fet un nou pas: l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), un organisme públic estatal, ha obert un procediment sancionador contra la Directa, el mitjà de comunicació que va destapar el cas dels agents de la Policia Nacional espanyola a moviments socials i independentistes. Els imposen una multa i els ordenen esborrar part de la informació publicada, ja que asseguren que el contingut dona massa informació sobre la identitat dels agents.
D'entrada, tant des del propi mitjà de comunicació com des del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia argumenten que les informacions publicades van ser fruit d'un "exercici rigorós de ponderació entre el dret a la informació i la protecció de dades personals". En aquest sentit, subratllen que es va ocultar parcialment els rostres dels policies infiltrats i que van publicar únicament les inicials dels seus noms i cognoms reals. Per aquest motiu, presentaran al·legacions a l'expedient de l'AEPD. Ara bé, per fer front al procés -tant a la multa com al resseguiment judicial del cas- s'ha iniciat una campanya de crida als suports econòmics, ja que el cas "afecta la viabilitat de la cooperativa periodística".
Una de les dades clau dels casos d'infiltracions de policies espanyols a col·lectius independentistes i socials, en el moment del postprocés, entre 2020 i 2023, és que es va fer sense ordre ni control judicial. Aquestes operacions, segons recalquen des d'Irídia, no estan reconegudes al marc legal espanyol. "Malgrat això, la resolució de l'AEPD ho obvia i es refereix als policies com si fossin agents encoberts, una figura que sí que disposa de cobertura legal i control judicial. Fins i tot, considera com a dades personals a protegir els noms i cognoms ficticis que els policies van fer servir durant la infiltració", explica en un comunicat l'entitat.
Tot plegat prové de les denúncies que han tramitat els mateixos agents de la Policia Nacional espanyola a l'organisme estatal de protecció de dades. Inicialment, aquelles reclamacions van ser inadmeses a tràmit, però després la presidència de l'agència va reobrir el cas i ara ha proposat aquestes sancions.
El risc d'un càstig com a precedent
A la roda de premsa en què s'ha explicat la situació també ha participat el Grup de Periodistes Ramon Barnils, que ha posat l'accent en què posar multes i retirar continguts pot comportar que hi hagi cada vegada menys mitjans de comunicació que s'atreveixin a publicar informacions rellevants quan afecten als poders públics. En aquesta línia, els afectats denuncien que això s'assimila al concepte anglès SLAPPs, que són les sigles d'Strategic Lawsuit Against Public Participations (Demanda estratègica contra la participació pública). "Qui ha vulnerat dades personals aquí no és la Directa, és l'estat espanyol, i no permetrem que es faci servir la protecció de dades com a arma contra qui l'investiga. Quan un mateix periodista o mitjà acumula diverses causes i denúncies infundades ja no parlem de casos puntuals: parlem d'un patró de desgast, un cas clar de SLAPP”, ha reblat la copresidenta del Grup Barnils, Elisabet Borreda.
