L'augment de la regulació en matèria d'habitatge hauria afavorit que a Barcelona cada vegada es comprin menys finques senceres. Aquesta és la hipòtesi amb què treballa el govern de Jaume Collboni. La clau, segons l'executiu, és que els fons d'inversió i les grans empreses immobiliàries ja no tindrien incentius econòmics tan clars per fer aquestes grans adquisicions, en no poder disparar els preus dels pisos. Tanmateix, la xifra d'operacions encara és rellevant. Segons dades facilitades per l'Ajuntament, durant el 2025 es van comprar 149 edificis sencers a la ciutat. Aquestes compravendes, però, representen una setantena menys d'adquisicions que l'any anterior. És la xifra més baixa del darrer lustre.
Les dades oferides del govern municipal detallen que els anys anteriors s'havien adquirit 217 finques (2024), 212 (2023), 167 (2022) i 202 (2021). Si bé el 2022 trenca la dinàmica, la resta d'anys es veu com és habitual superar la barrera dels 200 edificis comprats de cop. En aquest sentit, el comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, considera que la xifra més baixa, la de l'any passat, tindria a veure directament amb la consolidació del límits al lloguer de llarga durada, vigents des del 2024, i amb la tramitació de noves iniciatives polítiques al Parlament de Catalunya, com el nou topall als contractes de temporada i al lloguer per habitacions.
Hi ha una dada especialment gràfica per mostrar la reducció dels incentius econòmics per a aquest tipus d'operacions, segons un informe de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. L'estudi assenyala que mentre que amb la regulació de lloguers el preu dels nous contractes s'ha estabilitzat, i actualment la mitjana és de 1.161 euros al mes, si no hi hagués hagut cap topall, els preus podrien haver pujat amb molta més força. Així, apunten que sense regulació el cost mitjà d'un lloguer nou a Barcelona ja seria de 1.318 euros, si se seguís la tendència d'evolució dels preus de la dècada 2014-2024. En una dinàmica d'augment de preus encara més accelerada, com és la que correspon al que es va viure en el període 2022-2024, ara ja s'hauria arribat als 1.429 euros de mitjana amb els nous contractes d'arrendament, estableix l'estudi.
- Càlcul hipotètic de l`evolució del preu del lloguer amb tendències sense regulació / Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona
Poca intervenció amb tanteig i retracte
Sigui com sigui, davant la compra d'edificis sencers, l'Ajuntament -o la Generalitat- sempre té l'opció d'utilitzar el mecanisme del tanteig i retracte i quedar-se la finca, però ha de pagar al mateix preu que plantejava la compravenda entre privats. Això en la immensa majoria de casos fa que el consistori descarti la compra, ja que sobretot es busquen ofertes per sota del preu de mercat, tenint en compte el preu per habitatge i la rehabilitació que li caldria a l'edifici. De fet, segons dades aconseguides per SER Catalunya, entre 2019 i mitjans de 2025 es van fer un total de 1.228 adquisicions de blocs sencers i el consistori únicament va intervenir per comprar-ne 7. Això representa el 2% dels casos.
Les compres de finques completes sovint han portat conflictes veïnals, sobretot quan han inclòs expulsions de llogaters per canviar el model de negoci a fórmules com els contractes de temporada o el coliving. A banda del cas més sonat, el de la Casa Orsola, recentment s'han fet evidents també diversos exemples de tensions a edificis que es van comprar fa poc temps. El bloc de Sant Agustí, a la Vila de Gràcia, o el Bloc Papallona, a la Nova Esquerra de l'Eixample, ho demostren. Ara bé, amb aquesta nova realitat reguladora, algunes empreses, com la socimi Vandor Real Estate, ja plantegen vendre's els edificis que havien comprat a la capital catalana. De fons, encara cueja al Parlament la possibilitat de fer una llei que limiti directament les compres d'habitatge.
