Moviments destacats en el mercat immobiliari. Vandor Real Estate, una d'aquelles empreses abanderades del coliving com a model de futur a l'estat espanyol, gira cua i planeja marxar tan aviat com pugui de Barcelona i d'altres ciutats. La companyia, una socimi del fons Patron Capital, havia adquirit diversos edificis els darrers anys amb inversions de desenes de milions d'euros. Ara, però, en ple auge regulador -Catalunya acaba de limitar el preu del lloguer per habitacions i dels contractes de temporada, mentre es debat una mesura similar al Congrés dels Diputats- ha decidit fugir. La informació l'ha avançat el diari El Confidencial i l'ha confirmat a Nació un treballador de JLL, la consulta immobiliària que ha rebut l'encàrrec de moure en el mercat les finques de Vandor.
Segons consta a la memòria de comptes anuals de la socimi, integrada en una auditoria pública feta per la consultora KPMG, la companyia Vandor Real Estate va comprar un 18 edificis entre 2019 i 2024. La majoria són als Països Catalans -11 a Barcelona i 3 a València- però també n'hi ha a Madrid i Bilbao. Segons han detallat les fonts de JLL a aquest diari, la venda encarregada no només afecta els blocs de la capital catalana. Per conèixer els motius exactes de la sortida del mercat català i els detalls de l'operació Nació ha contactat directament l'empresa vinculada a Patron Capital, un dels fons immobiliaris més importants del món. De moment, però, no n'ha obtingut resposta.
Vandor, tensions llogateres i expedients municipals
Sigui com sigui, Vandor Real Estate era una d'aquelles companyies que apostava per accions agressives a l'espera d'ingressos alts en poc temps. Després de comprar les finques, esperava que finalitzessin els contractes de lloguers dels inquilins que vivien als edificis i els comunicava que havien de marxar, sense marge de negociació. Després, iniciava peticions judicials de desnonament. L'objectiu, explicat a la web de la mateixa empresa, era dedicar-lo a fer contractes temporals i per habitacions, una fórmula que permet multiplicar beneficis i, fins fa poc, saltar-se els límits de la regulació de lloguers vigent a Catalunya. Ara això ha canviat i, de cop, la companyia vol vendre's tot el que acabava de comprar.
A Barcelona, les tècniques de Vandor havien comportat les protestes de diverses comunitats d'inquilins, coordinades amb el Sindicat de Llogateres, per diversos motius. A més de reclamar una negociació col·lectiva per poder-se quedar, renovant els seus contractes, també havien pressionat l'Ajuntament perquè confirmés si la companyia s'havia saltat la norma municipal que l'obliga a reservar el 30% de l'edifici per dedicar-lo a habitatge de protecció oficial, després d'haver-hi fet obres substancials. En aquest sentit, el consistori va arribar a obrir quatre expedients contra l'empresa, per actuacions a diversos blocs, i estan pendents de resoldre's.
Ara, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, apunta que "es demostra que hi ha empreses que busquen beneficis altíssims a curt termini a base d'expulsar o ofegar llogaters, i que quan han de complir la llei que els obliga a llogar preus regulats el seu model de negoci no funciona". En aquesta línia, atribueix a les mesures reguladores el cop de timó de Vandor Real Estate. "És una molt bona notícia que marxin. Són nocius per als llogaters i per a la ciutat".
Aquesta postura, que fa temps que el moviment per l'habitatge assenyala com a la via per millorar l'accés a l'habitatge, va tenir recentment un suport institucional significatiu. Fa un mes, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, es referia així a la possible fugida de fons d'inversió del mercat immobiliari català: "Hi ha fons que han dit: nosaltres marxem. Doncs adéu".
Petició social a l'administració: comprar els pisos dels coliving frustrats
Tot plegat succeeix també en ple enrenou social i polític amb un altre fons destacat del sector dels coliving, com és New Amsterdam Developers. L'empresa propietària de la finca del número 14 del carrer Sant Agustí, al barri de la Vila de Gràcia, i d'una desena d'edificis més de la capital catalana, com el Bloc Papallona, té la clau del futur de desenes de pisos amb veïns a dins. La setmana passada, un dels llogaters d'aquests edificis tenia un desnonament assenyalat, però una concentració multitudinària va fer impossible executar-lo, segons la comitiva judicial.
Els col·lectius pel dret a l'habitatge reclamen que sigui l'administració qui compri grans paquets d'habitatge que els fons d'inversió ara volen vendre, perquè veuen reduïts els beneficis a curt termini. La via del tanteig i retracte els hi donaria preferència.
