A primera hora del matí, més de 200 persones ocupaven el gruix de la part baixa del carrer Sant Agustí, al barri de la Vila de Gràcia de Barcelona. No eren ni les 7:30h del matí. Alguns havien passat la nit al bloc que protegien, d'altres feia uns minuts que havien arribat i, a cada minut, més persones s'anaven sumant al riu popular que intenta sumar cossos per evitar el desnonament previst aquest dimecres. El que hi ha en joc és el desnonament de Txema Escorsa, llogater a qui li va acabar el contracte d'arrendament i a qui la propietat no vol renovar-li, com passa amb la resta de veïns històrics de l'edifici, perquè vol llogar habitacions a gent de pas. Ara, l'empresa propietària ha aconseguit una ordre judicial per desnonar-lo, però la crida de col·lectius com el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d'Habitatge de Gràcia intenta precisament el contrari. A les 9:30h, el carrer era ple a vessar i els concentrats es comptabilitzaven per centenars. 

A les 10:45h, la judicatura confirmava que no podia executar el desnonament pel volum de gent concentrada a la porta. Davant aquesta realitat, en Txema respirava i les furgonetes d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra preparades al carrer Provença marxaven. La suspensió del desnonament tindrà un temps limitat, però, si no s'arriba a un acord entremig. La comitiva judicial ha fixat com a nova data de desnonament el 15 d'abril.

Les dues representants de la propietat presents en l'intent de desnonament han remarcat a Nació que tenen indicacions explícites de no fer cap mena de declaració ni de facilitar cap contacte amb l'empresa, el fons New Amsterdam Developers. De la mateixa manera, han sostingut en les converses amb els Mossos, a posteriori, que esperen que la propera vegada hi hagi més preparació policial per poder executar.

Pressió llogatera i resposta del president Illa

En una convocatòria multitudinària per ser un desnonament, des de primera hora del matí s'ha intentat deixar clar que la policia hauria de destinar molts recursos si volia consumar el desnonament. "Avui la pregunta és quants policies està disposats a enviar el Govern per fer fora de casa un professor d'institut. Quants diners públics es gastaran en un dispositiu policial perquè un fons d'inversió holandès pugui convertir pisos en colivings que el mateix Ajuntament ja ha dit que són il·legals", ha etzibat Enric Aragonès Jové, portaveu del Sindicat de Llogateres, a pocs metres de la finca on viu Txema Escorsa.

Quan ja feia més de dues hores de la concentració a peu de carrer, un tuit s'ha començat a comentar entre els presents a la protesta. Era una publicació del president de la Generalitat, Salvador Illa, que assegura que el Govern s'oposa "frontalment" als desnonaments d'aquesta finca. Les paraules de la màxima autoritat política del país semblaven advertir que aquesta vegada no hi hauria un dispositiu policial suficient d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra que desmuntés la concentració popular. Els veïns mobilitzats celebraven els efectes de la pressió al carrer i, mentrestant, Illa remarcava que la Generalitat està compromesa a actuar "contra iniciatives il·legals de la propietat que no compleixen la normativa". 

Ens oposem frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia. A cap ciutat de Catalunya permetrem actuacions abusives en contra del dret dels veïns i veïnes a viure al seu barri. Des del Govern estem actuant contra iniciatives il·legals de la…

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) March 25, 2026

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha detallat a Rac1 que les inspeccions inicials que s'han fet aquests dies resolen que "pot haver-hi incompliment de la normativa" en el cas dels pisos que New Amsterdam Developers té dedicats al coliving. La principal sospita és que la suma dels preus de les habitacions llogades pugui superar el preu màxim del pis, ara limitat per la llei catalana. En aquest sentit, la Generalitat ha assegurat que obrirà expedients, i que aquests casos podrien comportar sancions de fins a 90.000 euros per cada pis.

Expulsions malgrat la regulació

La història simplificada del bloc és que un fons -New Amsterdam Developers- el va comprar l'any 2023 per canviar la realitat de la finca. La idea era expulsar els veïns històrics, que vivien de lloguer, quan finalitzessin els seus contractes. Això els permetria fer algunes obres i convertir els pisos en colivings, llogar les habitacions per separat i augmentar beneficis. Això fa que actualment llogar una sola habitació d'aquest edifici s'estigui anunciant a Idealista per 950 euros i que no es permeti als habitants empadronar-se ni, per exemple, portar la parella a casa.

Les condicions, exhibides a l'anunci de manera explícita, són l'oposat del model de ciutat que desitgen els veïns d'aquest bloc del barri de la Vila de Gràcia. Aquest mateix dimarts, en una carta pública dirigida als màxims representants de l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, el veí sobre qui pesa l'ordre de desnonament deixava clara la seva visió del conflicte: "Jo he decidit quedar-me a casa pacíficament quan vinguin a fer-me fora, defensant el dret a l'habitatge, a mantenir el teixit veïnal del barri i la ciutat davant els colivings il·legals que vostès no han evitat".

De moment, l'existència d'una llei catalana que limita el preu dels lloguers per habitacions no ha frenat les intencions de New Amsterdam Developers, que és propietari de diversos edificis a la ciutat on també ha desplegat intencions similars, com és el cas de l'icònic Bloc Papallona. Això ha fet que els veïns d'aquestes finques hagin presentat denúncies a l'administració perquè s'investigui uns anuncis de colivings que podrien vulnerar l'actual normativa catalana. En aquest sentit, el mateix Ajuntament de Barcelona reconeix el problema, però espera que sigui el Govern català qui actuï. "És sancionable? Podem presumir que sí, però s'ha de comprovar i s'ha de desplegar mitjançant la incoació dels expedients per part de la Generalitat", va dir aquest dimarts el comissionat d'habitatge municipal, Joan Ramon Riera. Ara, l'administració catalana ha mogut les primeres fitxes.

Mentrestant, la propietat té potestat plena sobre els habitatges i, al marge de si finalment la sancionen o no pels anuncis de lloguer d'habitacions, pot decidir si expulsa els llogaters una vegada els finalitza el contracte d'arrendament. La justícia li ha donat la raó i ha marcat una execució de desnonament. Però, com ha passat sovint durant els darrers quinze anys a les portes de molts edificis, hi ha un últim factor definitiu: la resposta popular.