Més de 150 persones ocupaven el gruix de la part baixa del carrer Sant Agustí, al barri de la Vila de Gràcia de Barcelona, abans de les 7:30h del matí. Alguns havien passat la nit al bloc que protegien, d'altres feia uns minuts que havien arribat i, a cada minut, més persones s'anaven sumant al riu popular que intenta sumar cossos per evitar el desnonament previst aquest dimecres. El que hi ha en joc és el desnonament de Txema Escorsa, llogater a qui li va acabar el contracte d'arrendament i a qui la propietat no vol renovar-li, com passa amb la resta de veïns històrics de l'edifici, perquè vol llogar habitacions a gent de pas. Ara, l'empresa propietària ha aconseguit una ordre judicial per desnonar-lo, però la crida de col·lectius com el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d'Habitatge de Gràcia intenta precisament el contrari.
En una convocatòria multitudinària per ser un desnonament, des de primera hora del matí s'ha intentat deixar clar que la policia haurà de destinar molts recursos si vol consumar el desnonament. "Avui la pregunta és quants policies està disposats a enviar el Govern per fer fora de casa un professor d'institut. Quants diners públics es gastaran en un dispositiu policial perquè un fons d'inversió holandès pugui convertir pisos en colivings que el mateix Ajuntament ja ha dit que són il·legals", ha etzibat Enric Aragonès Jové, portaveu del Sindicat de Llogateres, a pocs metres de la finca on viu Txema Escorsa.
Expulsions malgrat la regulació
La història simplificada del bloc és que un fons -New Amsterdam Developers- el va comprar l'any 2023 per canviar la realitat de la finca. La idea era expulsar els veïns històrics, que vivien de lloguer, quan finalitzessin els seus contractes. Això els permetria fer algunes obres i convertir els pisos en colivings, llogar les habitacions per separat i augmentar beneficis. Això fa que actualment llogar una sola habitació d'aquest edifici s'estigui anunciant a Idealista per 950 euros i que no es permeti als habitants empadronar-se ni, per exemple, portar la parella a casa.
Les condicions, exhibides a l'anunci de manera explícita, són l'oposat del model de ciutat que desitgen els veïns d'aquest bloc del barri de la Vila de Gràcia. Aquest mateix dimarts, en una carta pública dirigida als màxims representants de l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, el veí sobre qui pesa l'ordre de desnonament deixava clara la seva visió del conflicte: "Jo he decidit quedar-me a casa pacíficament quan vinguin a fer-me fora, defensant el dret a l'habitatge, a mantenir el teixit veïnal del barri i la ciutat davant els colivings il·legals que vostès no han evitat".
De moment, l'existència d'una llei catalana que limita el preu dels lloguers per habitacions no ha frenat les intencions de New Amsterdam Developers, que és propietari de diversos edificis a la ciutat on també ha desplegat intencions similars, com és el cas de l'icònic Bloc Papallona. Això ha fet que els veïns d'aquestes finques hagin presentat denúncies a l'administració perque s'investigui uns anuncis de colivings que podrien vulnerar l'actual normativa catalana. En aquest sentit, el mateix Ajuntament de Barcelona reconeix el problema, però espera que sigui el Govern català qui actuï. "És sancionable? Podem presumir que sí, però s'ha de comprovar i s'ha de desplegar mitjançant la incoació dels expedients per part de la Generalitat", va dir aquest dimarts el comissionat d'habitatge municipal, Joan Ramon Riera.
Mentrestant, la propietat té potestat plena sobre els habitatges i, al marge de si finalment la sancionen o no pels anuncis de lloguer d'habitacions, pot decidir si expulsa els llogaters una vegada els finalitza el contracte d'arrendament. La justícia li ha donat la raó i ha marcat una execució de desnonament. Però, com ha passat sovint durant els darrers quinze anys a les portes de molts edificis, hi ha un últim factor definitiu: la resposta popular.
