El fundador de Mango, Isak Andic, va patir una caiguda tres mesos abans de perdre la vida després de precipitar-se per les muntanyes de Montserrat mentre feia una excursió acompanyat del seu fill, Jonathan Andic. La defensa de l'acusat, que va pagar la fiança d'un milió d'euros, sosté que la mort del fundador de Mango va ser completament accidental, desmentint els indicis que apunten que l'hereu va tenir alguna relació amb la mort del seu pare. De fet, és per aquest motiu que la defensa s'aferra a un vídeo en què es veu a Isak Andic patint una caiguda tres mesos abans de perdre la vida a la seu de Mútua Universal de Barcelona.
És precisament gràcies a aquest vídeo que la defensa s'aferra a la presumpte innocència del seu client, ja que argumenten que la mort del llavors home més ric de Catalunya va ser accidental, i que Jonathan Andic no hi va tenir res a veure. De la mateixa manera que la defensa, encapçalada per Cristóbal Martell -qui també va ser advocat de Dani Alves, entre d'altres-, la família també manté el seu suport en el fill i defensen la seva innocència. Jonathan Andic ha renunciat a la vicepresidència de Mango.
Malgrat els arguments de la defensa, es conclusions de la jutgessa són inequívoques: existia "mala relació" entre del fill amb el pare i, a banda, existeix un "possible mòbil econòmic" amb la creació d'una fundació per canalitzar l'herència del fundador de Mango. El fet que hi hagués un "estudi previ" del lloc dels fets també juga a la contra de Jonathan Andic, que hauria "creat les condicions el més discretes possibles" abans de la mort del pare: "Les lesions que es reflecteixen a l'autòpsia descarten pràcticament que la caiguda fos producte d'una caiguda o d'una relliscada", sosté la interlocutòria, que també assenyala que hi ha contradiccions entre les versions que ha anat donant l'hereu.
"Obsessió" amb els diners
Jonathan Andic, constata la magistrada, tenia una "obsessió" amb els diners, i tenia capacitat per efectuar una "manipulació emocional" al pare per aconseguir els seus "objectius econòmics": "Havia verbalitzat en els seus escrits sentir odi, rancúnia, idees de mort, i culpabilitzava el pare de la seva situació", manté el text, que també assegura que podia buscar una "solució única" per "rebre l'herència en vida", o que la figura del pare "deixés d'existir de pensament o de vida".
