Milers de persones amb banderes i bufandes d’Espanya s’apleguen al costat del centre comercial Splau, a Cornellà de Llobregat. El 26 de març del 2022 la selecció espanyola masculina de futbol va tornar a jugar a Catalunya 18 anys després. Més de 30.000 espectadors es van congregar a les grades del RCDE Stadium per viure l’amistós que el combinat espanyol es va endur per 2-1 davant d’Albània. El 31 de març del 2026, quatre anys després, l’Estadi de Cornella-El Prat tornarà a acollir un partit de la selecció espanyola.
“Veure Espanya jugant a Catalunya fa molt mal, és una derrota de l’independentisme”, sentencia Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma ProSeleccions Catalanes Esportives, associació fundada el 1998 que lluita pel reconeixement internacional de les seleccions catalanes. “La nostra activitat està completament aturada, en un moment de pausa, per culpa de la repressió que vam patir després de l’1-O”, explica un Blàzquez que també reconeix haver rebut amenaces, multes i coaccions durant els últims anys.
Tot i no estar dissolts, ja fa anys que la plataforma no opera activament. De fet, el que antigament era la seva pàgina web, és ara una revista esportiva digital que els ha comprat el domini. El vicepresident de la plataforma recorda que després del referèndum de l’1 d’octubre, la Guàrdia Civil va entrar a la seva seu amb una ordre judicial: “Van fer escorcolls, es van endur tot el material, els ordinadors, ens van embargar els comptes corrents i van detenir a Xavier Vinyals -president de la Plataforma ProSeleccions, que va passar dos dies sota custòdia policial-”.
Jugar a Catalunya, una anomalia històrica
La història recent constata que és poc habitual veure jugar la selecció espanyola en territori català. A banda del ja mencionat partit amistós del 2022 al RCDE Stadium, el combinat espanyol no jugava a Catalunya des del 18 de febrer del 2004, quan van disputar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys un matx no oficial contra el Perú.
L’últim partit oficial en terres catalanes data del 12 d’octubre de 1975, pocs dies abans de la mort de Franco. L’enfrontament va disputar-se a l'antic camp de l’Espanyol, a Sarrià, i el combinat espanyol va imposar-se a Dinamarca per 2-0. Anys després, el 1992 en el marc dels Jocs olímpics de Barcelona, la selecció espanyola sub-23 de futbol va jugar final al Camp Nou i va emportar-se la medalla d’or després de derrotar a Polònia.
La selecció espanyola, una eina de “concòrdia”?
“Que la selecció espanyola jugui a Catalunya forma part de la famosa agenda ‘normalitzadora’ i de concòrdia del Govern”, explica Marc Sanjaume, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Blàzquez coincideix amb aquest discurs i assegura que “al PSC ja li va bé” que Espanya jugui a Barcelona, i que “ha posat facilitats” perquè així sigui. “Salvador Illa és un espanyolista que va en contra de les seleccions catalanes”, remata el vicepresident de la Plataforma Proseleccions.
Sanjaume defensa que aquest amistós al RCDE Stadium s’emmarca dins la “política de concòrdia i retrobament” impulsada per la Generalitat. El mandat de Salvador Illa, autodenominat com “El govern de tothom”, vol, segons Sanjaume, normalitzar l’ordre constitucional a Catalunya.
Més enllà del blanc o negre
Quan es disputa un Mundial o una Eurocopa hi ha una pregunta que acostuma a sobrevolar les converses entre amics o, fins i tot, les reflexions amb un mateix: “I tu, vas amb Espanya?”. Blàzquez ho té clar i assegura que és “una incongruència” ser independentista català i animar a la roja: “Estàs celebrant els gols de la selecció i l’Estat que prohibeix i amenaça als catalans perquè no puguem competir”.
Sanjaume, però, defensa que pot haver-hi molts motius pels quals un jove pot seguir la selecció espanyola, que poden anar des de voler seguir als jugadors del Barça, fins a sentir-se espanyol. “Es pot pensar que els joves s’han espanyolitzat, però és més complex”, afegeix.
Un canvi de paradigma?
Blàzquez i Sanjaume coincideixen a afirmar que “no hauria estat possible” veure jugar la roja a Catalunya durant el procés independentista. Així, doncs, què ha canviat? Els resultats del Baròmetre del CEO del mes de juliol del 2025 mostren una davallada dels enquestats que responen “sí” a la pregunta “vol que Catalunya esdevingui un estat independent?”. El 40% del 2025 se situa quatre punts per sota de la xifra del 2015 i suposa una caiguda de fins a deu punts menys que el 2017. Les dades amplien el camp de visió i deixen veure el que apunta Sanjaume: “Hi ha un desencís independentista i una pèrdua absoluta de la capacitat de mobilització després de l'1-O”. Les diades o les darreres eleccions a l'ANC, on l'entitat ni tan sols ha pogut cobrir amb candidats les vacants a la direcció, són ben eloqüents.
Des de la plataforma espanyolista Barcelona amb la selecció, que es defineixen com un “grup de joves barcelonins apassionats per la selecció espanyola”, defensen, però, que el suport al combinat espanyol a Catalunya existeix de manera sostinguda des de fa dècades. Així i tot, també expliquen que la majoria d’assistents als actes o als partits que promocionen des de la plataforma, iniciativa que van impulsar el 2016, són joves.
- Imatge de la graderia RCDE Stadium durant l`Espanya-Albània del 2022
- RFEF
En aquesta línia, les dades del Baròmetre exposen un augment recent del sentiment espanyolista entre els joves de 18 a 24 anys, que se situen un punt més per sobre la mitjana –un 5,5 sobre 10 de sentiment espanyolista davant la mitjana de 4,4–. Així com una caiguda del 47% fins al 27% en l’última dècada dels joves d’entre 18 i 24 anys que tenen la independència com a opció preferida de relació entre Catalunya i Espanya.
Sanjaume opina que és el combinat espanyol pot jugar en terres catalanes perquè, actualment, la independència de Catalunya “ni polaritza ni mobilitza a la societat”. Blàzquez va un pas més enllà i, d’acord amb les dades, assegura que els joves estan “desmobilitzats i desmotivats”, a més d’afegir que Espanya ha “aprofitat” el desànim sobiranista per “normalitzar” la selecció espanyola al país. Lluny de desistir, però, assegura que "no està tot perdut", i que els joves es tornaran a mobilitzar quan "hi anem de debò".
Política i esport: futbol de seleccions
La relació entre la política i el futbol és, temps ençà, un dels debats més candents. “No podem separar el futbol de la política, seria partir d’una premissa falsa”, argumenta Blàzquez, que defensa que, qui ho diu, ho fa amb clara intenció política. “Quan juga Espanya, sona l’himne i onegen banderes; el futbol de seleccions és una representació dels estats”, afegeix.
La plataforma Barcelona amb la selecció promociona un cançoner per cantar a les grades. Els càntics comprenen des del ja conegut “jo soc espanyol, espanyol, espanyol” fins a una versió de la cançó Mi gran noche, de Raphael: “Què passarà? Quin misteri hi haurà? Catalunya és Espanya. Lo lo lo lo”. Des de Barcelona amb la selecció, però, asseguren que són “100% apolítics” i, afegeixen” que només volen donar suport a la selecció espanyola de futbol que, segons diuen “uneix a tothom, al marge dels colors polítics i l’equip de cadascú”.
L’oficialitat de les seleccions catalanes: “una qüestió d’estat”
“La reforma de la llei de l’esport té escletxes legals que ens permetrien participar oficialment en alguns esports”, explica Blàzquez. El vicepresident detalla que “és viable” amb la llei a la mà pensar que es pot aconseguir l’oficialitat per competir internacionalment en esports com el rugbi -i aquells en què les federacions catalanes es constituïssin abans que les espanyoles- o esports que tenen una forta tradició d’arrelament a Catalunya, com l’hoquei -en totes les seves modalitats- o el waterpolo.
El cas del futbol i el bàsquet és més complex, tal com explica Blàzquez. El vicepresident de la PPCE detalla que els comitès internacionals d’ambdós esports només deixen competir a estats reconeguts i que, per tant, s’hauria de negociar amb el suport del govern espanyol. Ara bé, el mateix Blàzquez reconeix que és un pretext poc probable: “Per a Espanya l’oficialitat de les seleccions catalanes és una qüestió d’estat, hi estan molt en contra”.
“Els negociadors dels partits independentistes del congrés tenen una carpeta oberta per negociar l’oficialitat de les seleccions catalanes amb el govern de Pedro Sánchez”, explica Blàzquez, tot i que reconeix que, fins ara, s’han prioritzat altres carpetes com “el català a Europa o l’amnistia”. Així i tot, es mostra optimista: “Crec que en els pròxims 20 anys veurem a les seleccions catalanes competir internacionalment”.
El pacte d'ERC i el Govern: l'oficina de promoció de les seleccions catalanes
En l'acord d'investidura de Salvador Illa, ERC i PSC van pactar la creació d'una oficina per a la promoció de les seleccions catalanes. Tal com va avançar Nació, el Govern i el partit d'Oriol Junqueras negocien des del novembre passat la configuració d'aquesta oficina, amb l'expectativa de poder-la engegar ben aviat. Aquesta Oficina del Govern, tal com recull l'acord d'investidura, haurà d'estar adscrita al Consell Català de l'Esport i treballarà per promoure les seleccions esportives catalanes, oferint "suport actiu i acompanyament" a les federacions. Dit d'altra manera, en cas de constituir-se, treballarà per l'oficialitat de seleccions catalanes que puguin aspirar a ser-ho segons el marc normatiu espanyol.
Blàzquez no creu que la Generalitat vulgui fer cap esforç per aconseguir l'oficialitat de les seleccions catalanes: "El Govern no ens ha volgut donar els recursos necessaris per reactivar-nos". En qualsevol cas, Salvador Illa va ser investit el 8 d'agost del 2024, fa més d'un any i mig, i l'acord amb ERC per impulsar una oficina de promoció de les seleccions catalanes corre el risc de quedar en paper mullat. Blazquez, de fet, opina que aquesta lluita no es reactivarà "sense un partit sobiranista" a la Generalitat i conclou que la millor manera d’aconseguir tot l’esport reconegut internacionalment és tenir "un estat independent".
