El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha anunciat aquest dijous un canvi de gran abast en la regulació de l'esport olímpic: a partir dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028, només les dones biològiques podran competir en la categoria femenina. La decisió estableix per primera vegada un criteri únic per a totes les disciplines olímpiques i posa fi al model vigent des del 2021, en què cada federació esportiva fixava les seves pròpies normes d'elegibilitat.
La nova política fixa que l'accés a la categoria femenina es decidirà mitjançant una prova per detectar el gen SRY, associat al desenvolupament sexual masculí. Els canvis han sigut desenvolupats per un grup de treball creat pel COI per respondre a les polèmiques relacionades amb l'esport femení.
Aquest test, que es podrà fer amb una mostra de saliva, sang o hisop bucal, només s'haurà de realitzar una vegada a la vida. Segons el COI, la presència d'aquest gen és un indicador "altament precís" d'haver experimentat un desenvolupament sexual masculí. Per tant, les atletes que donin positiu no podran competir en la categoria femenina.
Exclusió de dones trans i part de les persones amb DSD
La norma implica, de facto, l'exclusió de dones trans (amb cromosomes XY) de la competició femenina olímpica. També afectarà la majoria d'atletes amb diferències del desenvolupament sexual (DSD) que siguin sensibles als andrògens. Només es contemplen excepcions molt concretes, com el cas de la síndrome d'insensibilitat completa als andrògens (CAIS), una condició en què el cos no respon a la testosterona i no es produeix una pubertat masculina. Les atletes que no compleixin els requisits podran continuar competint en categories masculines, mixtes o obertes.
La presidenta del COI, Kirsty Coventry ha defensat la mesura assegurant que està "basada en la ciència" i elaborada amb l'assessorament d'experts mèdics. "En l'esport d'elit, diferències molt petites poden decidir una victòria. No és just, i en alguns casos tampoc segur, que les persones que han passat per una pubertat masculina competeixin en la categoria femenina", ha afirmat. El comitè sosté que la norma busca protegir l'equitat competitiva, la seguretat i la integritat de l'esport femení.
Polèmiques recents i canvi de rumb
La decisió arriba després d'anys de debat i controvèrsia sobre la participació d'atletes trans i amb DSD. Un dels casos més mediàtics es va produir als Jocs Olímpics de París 2024, amb la boxejadora algeriana Imane Khelif, envoltada de polèmica després d'haver estat desqualificada en competicions prèvies per qüestions d'elegibilitat. Fins ara el COI evitava imposar una norma global i delegava aquesta responsabilitat a les federacions. Amb aquest canvi, però, s'imposa un marc comú per a tot el moviment olímpic.
Tot i el suport d'una part del món esportiu, la nova política també ha generat crítiques. Diversos experts i activistes consideren que les proves genètiques poden vulnerar la privacitat i simplificar en excés la complexitat biològica del sexe. Alguns acadèmics han qualificat aquest tipus de verificació com "un retrocés" i alerten del risc d'estigmatització i d'impacte psicològic sobre les atletes afectades. El debat, lluny de tancar-se, apunta ara a possibles disputes legals i a una nova etapa de tensió entre criteris científics, drets humans i regulació esportiva.
