Quan Joan Laporta, acabat d'arribar a la presidència del Barça, va haver d'anar a buscar entrenador pel primer equip de futbol, va recórrer a Johan Cruyff. En un club acostumat a les lluites intestines i als ismes irreconciliables, Laporta gaudia de bona relació amb el mite holandès, enfrontat amb Josep Lluís Núñez des de mitjans dels noranta i amb ganes de col·laborar en l'alenada d'aire fresc que suposava l'arribada d'una junta renovadora i enfocada a trencar amb el passat. Cruyff va orientar Laporta amb el nom de Frank Rijkaard, que fins aquell moment no havia destacat en cap banqueta de primer nivell. Només tres temporades més tard, Rijkaard aixecava la Champions a París.
Quan Laporta, acorralat per les restes del nuñisme i afectat per la caiguda d'un equip de llegenda -Ronaldinho, Eto'o, Deco- va decidir tancar l'etapa de l'entrenador holandès, també va recórrer a Cruyff, de qui aquest dimarts es compleixen deu anys de la seva mort. L'oracle li va recomanar situar Josep Guardiola, en aquell moment tècnic del Barça Atlètic, a la banqueta del primer equip. La història és coneguda: sis títols en la primera temporada, dues Champions en quatre anys, tres lligues en el mateix període de temps, dos Mundials de Clubs i el record d'una plantilla liderada per Messi, Xavi i Iniesta que és inesborrable. El tècnic de Santpedor ja suma 40 títols des que és entrenador.
Quan Laporta, instal·lat al despatx després de les eleccions al 2021, va veure com no funcionaven les apostes per Ronald Koeman i Xavi a la banqueta, ja no tenia Cruyff al costat. Però això no vol dir que la tria de Hansi Flick no estigués empeltada dels valors de la llegenda holandesa: el tècnic alemany ha explicat, més d'una vegada, que el president blaugrana li va enviar una carta amb la importància esportiva i social del club, i també li feia saber la influència que havia tingut Cruyff en la construcció moderna del club. De moment, l'aposta està funcionant: quatre títols, una plantilla plena de joves de la Masia i un joc vibrant que entronca amb l'herència del Dream Team.
Deu anys després de la seva mort, 21 anys després de deixar de ser entrenador del primer equip degut a un enfrontament descomunal amb Núñez i Joan Gaspart, Cruyff s'ha convertit en un referent innegable per totes les faccions del club. Fins al punt que, en les últimes eleccions, celebrada fa només una setmana, els dos candidats finalistes -Laporta i Víctor Font- reivindicaven el llegat del tècnic holandès. Com que els simbolismes, al món del futbol, tendeixen a cuidar-se de forma curosa, el guanyador a les urnes va acompanyar la vídua de Cruyff a votar. El seu fill Jordi, en els primers compassos de l'anterior mandat de Laporta, va exercir el càrrec de director esportiu.
El final va ser abrupte, com amb bona part dels executius que han acompanyat el president en aquest mandat. Malgrat que els ismes continuen sobrevolant el club -quan Sandro Rosell va arribar al poder, Cruyff va optar per tornar el reconeixement com a president d'honor-, el temps ha fet que el tècnic holandès sigui un referent inqüestionable, a diferència dels anys noranta. Visionari com a jugador i com a entrenador, la seva manera d'entendre el joc -i la vida- han convertit el cruyfissme en el fil roig que relliga la concatenació d'èpoques daurades que el Barça ha viscut des que hi va aterrar. Només cal mirar la diferència de títols amb el Madrid per comprendre l'abast de la llegenda.
